CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Amb la massacre realitzada a Gaza, Israel perpetua el conflicte

Dijous, 5 febrer, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'operació "Plom fos" provoca més de 1300 morts i enforteix a Hamas a un mes les eleccions isarelianes.


Soraya González Guerrero (Redacció / Centre de Mitjans)

Enfront dels bombardejos indiscriminats, que han provocat més d'un miler de morts –la meitat d'ells dones i nens–, les plataformes de suport a Palestina clamen per una campanya de boicot a Israel. 1.300 morts. D'ells, 417 nens, 108 dones, 120 ancians, 14 metges i quatre periodistes. Aquestes són les xifres aportades per Moaweya Hasanein, cap dels serveis d'emergència a Gaza, en el moment que el Govern israelià anunciava una retirada parcial de les seves tropes el 18 de gener. Hores abans, Hamás també anunciava un alto el foc immediat. Lluny de complir amb els objectius plantejats per Israel, la majoria d'analistes assenyalen que el dolor causat per les tones de bombes llançades sobre Gaza no ha fet més que alimentar nous odis i reforçar a Hamás.

La retòrica i la propaganda interna entorn de la seguretat i la imatge democràtica que pretén exportar Israel xoca amb la política de fets consumats del Govern d'Ehud Olmert, que mai va respectar les condicions de l'alto el foc signat al juny de 2008 i que viola sistemàticament el dret internacional en els territoris palestins ocupats.

Història d'una falsa treva

El 9 de juny de 2008, Hamás va signar un alto el foc amb Israel. El moviment de resistència islàmic es va comprometre durant aquest temps a cessar (i controlar) el llançament de coets Kassam. Per la seva banda, el Govern israelià havia de desbloquejar les fronteres de Gaza i posar fi a l'embargament que ja practica des de fa més de dos anys (després que Hamás guanyés les eleccions legislatives per majoria al gener de 2006). Però Israel no va complir.

Quan havien transcorregut més de dos mesos de la treva entre Hamás i Israel, un grup de mitjans alternatius vam poder visitar la Franja (veure nº 85 de Diagonal) i les declaracions de les persones amb les quals ens entrevistem, inclòs el director de l'agència de l'ONU per als refugiats (UNRWA), destil·laven frustració: Israel no havia relaxat el cèrcol, un milió i mig de persones assistien a una crisi humanitària sense precedents. Perquè servia l'alt el foc? Això és el que la població de Gaza pensava llavors.

L'embargament i els bombardejos sobre Gaza no han estat només contra Hamás sinó contra la població palestina per haver triat a aquest partit en les urnes. Aquesta és l'opinió cada vegada més estesa entre palestins i palestines, tant laics com cristians o musulmans, molts contraris al programa polític de Hamás. Amb la massacre, Israel sembla haver volgut aniquilar qualsevol possibilitat de pau que pogués quedar sobre el tauler. “Tu no pots parlar amb Israel sobre pau i al mateix temps veure com estan assassinant als nostres civils. Israel vol una pau on no entren els drets palestins i aquesta és una de les raons d'aquesta situació”, relata Ahmad Jaradat des de Jerusalem, on col·labora en l'Alternative Information Center.

La tecnologia militar israeliana és reconeguda a nivell mundial. La seva seguretat no perilla enfront de l'artilleria casolana dels milicians de Hamás atrapats a Gaza. Més vulnerable és en canvi la seva pretesa imatge d'única democràcia a la zona de l'Orient Mitjà. Una cosa que es contradiu amb la contínua violació sistemàtica dels drets humans, ja sigui a Gaza, a Cisjordània (on continua la construcció d'un mur de més de 700 km per a aïllar les localitats) o en les seves pròpies fronteres (en les pròximes eleccions s'ha prohibit la participació a dos polítics àrabs, representants del 66% de l'electorat palestí a Israel).

En aquest escenari, les plataformes de solidaritat amb Palestina tornen a la càrrega amb la campanya pel boicot, les desinversiones i sancions contra Israel com un arma poderosa per a tractar de frenar la impunitat. El model no és altre que el de Sud-àfrica, on una llarga campanya internacional de boicot va ajudar a la caiguda del Apartheid. “Boicotejar a Israel no és antisemitisme, és fer la responsabilitat col·lectiva dels mals d'Israel. Som antirracistes, on incloem el rebuig a l'antisemitisme, però estem en contra de l'Estat d'Israel. A més, hi ha molts jueus en aquesta campanya”, assenyalava Omar Barghouti al novembre de 2008 en la trobada de Bilbao.

A l'Estat espanyol s'ha llançat una proposta de boicot integral, que inclogui tant el consum de productes israelians i d'empreses espanyoles que col·laboren amb Israel, com actes culturals, acadèmics o esportius. També s'exigeix al Govern que actuï per a suspendre l'Acord d'Associació entre la UE i Israel, s'apliquin sancions a aquest Estat i es detingui la venda d'armament a Israel. El PSOE es limita a portar les seves banderes en les recents manifestacions.

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7147


Gasa fa olor a fòsfor blanc.

Alberto Arce. Brigadista internacional des de Gaza

Enfront del bloqueig informatiu imposat per Israel, unes desenes de solidaris amb Palestina, entre ells l'autor, informen des de la Franja sobre l'abast de la massacre.

Israel ha prohibit la presència de periodistes estrangers i cooperants a Gaza. Sempre existeixen, no obstant això, vies alternatives. Un exemple, és el moviment Free Gaza, que entre els mesos d'agost i novembre, va oferir una via d'entrada en el territori palestí, tant a periodistes com a cooperants, que havia estat tancada durant dècades, generant la possibilitat de negar la legitimitat de l'ocupació israeliana de la Franja, navegant des de Xipre, sense acceptar cap tipus de coordinació amb l'Exèrcit israelià. L'entrada marítima és legal, quan salpa des de territori de la UE i entra en aigües palestines sense passar per Israel. L'últim vaixell que va assolir culminar la seva travessia va salpar el 19 de desembre, dia que acabava la treva pactada entre Hamás i Israel. Els qui viatjaven en aquest vaixell sabien exactament la situació a la qual s'exposaven i van decidir continuar.

L'ajuda humanitària ha estat detinguda en magatzems israelians i egipcis durant mesos. Periodistes i cooperants continuen esperant l'autorització de pas israeliana. És la seva decisió acceptar-lo. Hi havia alternatives. Continuen existint, almenys, dues dotzenes de persones que han arribat a Gaza en l'última setmana des d'Egipte. No podran entrar mai a Israel. Qui prefereixen seguir a Jerusalem se separen definitivament de la Franja de Gaza. Ells no han conegut a la mare de la família Hamadan, els fills de la qual van morir assassinats per un F-16 mentre llançaven les escombraries enfront de la seva casa, ni a la família Balusha, que va perdre a les seves cinc nenes mentre dormien al costat d'una de les mesquites bombardejades en aquests 22 dies de terror aeri, ni als centenars d'innocents que, malgrat no tenir temps de prendre partit, de sumar-se o rebutjar al moviment de resistència islàmica, ho han perdut tot en un minut.

Israel assegura que el seu objectiu és eliminar a Hamás i frenar el llançament de coets sobre el seu territori. Ha disminuït durant aquest atac el llançament de coets? Al contrari, ha augmentat el seu abast. Fins i tot des del centre de la ciutat de Gaza ha pogut observar-se el seu llançament a plena llum del dia. Ha disminuït el suport de la població cap al seu Govern, triat en eleccions lliures al gener de 2006? Al contrari. Com és sabut, en moments d'agressió externa la població tanca files entorn de qui s'enfronten a l'enemic.

Ningú està fora de perill

Israel ha aconseguit sembrar la destrucció i l'escassesa més absoluta en la Franja de Gaza, primer durant un bloqueig que dura ja 21 mesos i que ha acabat per destruir tota la infraestructura de l'atenció sanitària, de la producció econòmica, de la xarxa elèctrica o de la distribució d'aigua potable per a després desenvolupar la campanya de bombardeig aeri més intensa i letal que es recorda. Similar a la campana libanesa de 2006. No es pot respondre als F-16 o als bombardejos des del mar. És pràcticament impossible escapar de les bombes de fòsfor blanc que s'estenen formant una palmera mortal sobre el lloc triat pels helicòpters israelians.

La Franja de Gaza, el territori més densament poblat del planeta, habitat en la seva major part per persones que van ser expulsades el 1948 del que avui es diu Israel, és testimoni novament de la imatge de desenes de milers de famílies palestines que fugen de les seves llars buscant un refugi que no existeix. Ningú està fora de perill en aquests 367 km2. Gaza fa olor a fòsfor blanc i mentre les ambulàncies palestines evacuaven als pacients d'un hospital en flames sota trets de franctiradors, els funcionaris internacionals, experts i ben pagats, des dels jeeps de la Creu Roja internacional, els demanaven que esperessin la coordinació de l'Exèrcit israelià. Quatre-centes persones viuen avui gràcies a la desobediència palestina. Diversos funcionaris de la Creu Roja internacional han passat a engrossir les files de la complicitat durant el bombardeig de l'hospital Al Qds, en el barri de Tel Al Hawa, sud de la ciutat de Gaza.

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7151

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció