CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Gènere / Dona

Transitant de les confluències al moviment popular

Les Jornades Obertes d’Embat que se celebren aquest cap de setmana del 17 i 18 de febrer a Can Batlló se situen en el marc dels aniversaris “rodons” de les grans gestes revolucionàries del segle XX: el centenari de la revolució russa de 1917 (a celebrar-se enguany) i el 80è aniversari de la revolució que va tenir lloc a Catalunya i l’Estat espanyol el 1936 (celebrat l’any passat). El propòsit de les jornades no és un altre que aprofitar la rica memòria històrica que tenim a casa nostra, per després fer un salt en el temps i tornar al moment actual fent un recorregut per algunes de les moltes lluites socials que tenim al voltant i de les qualsparticipem.

Llegir més »

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular: Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular

Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Embat, organització llibertària de Catalunya, organitzarà les seves primeres Jornades obertes els dies 17 i 18 de febrer de 2017 a l’Auditori de Can Batlló (Sants, Barcelona) ‘Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular’.

Llegir més »

CGT Ensenyament denuncia discriminació de gènere en la contractació del personal de l’Escola Viaró de Sant Cugat (concertada i de l’Opus)

La Federació Sindical de CGT Ensenyament ha decidit entrar una queixa al Síndic de Greuges contra Viaró Global School per denunciar que els criteris de contractació de personal d’aquesta escola constitueixen un cas de discriminació en l’accés a l’ocupació per raó de sexe i vulneren la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, i la LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes. La queixa s’argumenta en el fet que L’Escola Viaró restringeix la contractació de personal a “homes” tal i com fa explícit a la seva pàgina web, concretament en el punt 9 de l’apartat on s’hi defineix el caràcter propi de l’escola: “Com a conseqüència de l’exercici de la llibertat de què gaudeix tot professional per a treballar en el Centre docent on l’ideari estigui més d’acord amb les seves conviccions personals, els professors de Viaró —que seran sempre homes, excepte en l’etapa d’Educació Infantil”.

Llegir més »

L’acció directa com a pedagogia

Què és l’acció directa?

L’acció directa com a pràctica revolucionària i estratègia llibertària de canvi social: comprendre-explicar-desenvolupar

L’acció directa és un dels conceptes que defineix la pràctica anarquista des dels seus inicis. Els grans clàssics que escriurien sobre la moral anarquista i sobre el suport mutu també ho farien sobre l’acció directa. De fet aquest és el pilar de l’estratègia per a aconseguir crear aquest canvi social i de consciència col·lectiva del que parla l’anarquisme. Entenc l’acció directa com aquella acció o iniciativa col·lectiva o individual que és organitzada per qui pateix una situació concreta. Respon a les agressions rebudes o a situacions concretes, o també cerca la creació d’unes condicions x, sempre amb els mitjans que es tenen a mà. Entenc que per aquest principi són les afectades les que fan ús de l’acció directa, ja sigui en el cas de donar una resposta o frenar una agressió, ja sigui per anar creant unes millors condicions de vida i de futur. Per tant s’oposa per definició a les opcions de la mediació i la representativitat o delegació política. Llavors, es tracta d’una acció organitzada per les interessades o subjectesde lluita que comporta autoorganització.

Llegir més »

Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Llegir més »

Violències masclistes: agressors responsables, societat còmplice #25N

El 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant, explotant… En el que va d’any 2016, 74 homes han assassinat a 74 dones, 2 nenes i 1 nen.

Però això no són fets aïllats, això s’anomena patriarcat, i se sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat de moltes persones així com en la deixadesa de funcions de les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explotador de l’economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades inclús a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos.

Llegir més »

El davantal de Durruti, 80 anys més tard

“A principios de 1936 Durruti vivía justo al lado de mi casa, en un pequeño piso en el barrio de Sants. Los empresarios lo habían puesto en la lista negra. No encontraba trabajo en ninguna parte. Su compañera Émilienne trabajaba como acomodadora en un cine para mantener a la familia.

Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena para su hijita Colette y su mujer. El amigo con quien había ido trató de bromear: “Pero oye, Durruti, ésos son trabajos femeninos.” Durruti le contestó rudamente: “Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar metido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada.”

Testimoni recollit a Hans Magnus Enzensberger, ‘El corto verano de la anarquía’ (Barcelona, Anagrama, 2002).

Llegir més »

Justícia encausades Cas Bershka, prou abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Judici 9 i 10 de novembre

El 9 i 10 de novembre d’aquest 2016 es jutgen els fets que van tindre lloc el dia 7 de gener del 2009 en el marc d’una performance pacífica que convocava l’assemblea feminista de Tarragona Cau de Llunes.

En el transcurs d’aquesta acció pacífica, que recorria les botigues de roba de la Rambla Nova, es pretenia conscienciar sobre la pressió estètica que pateixen principalment les dones; en un d’aquests moments, agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona van fer acte de presència, la qual cosa va acabar amb dues de les encausades tancades en un portal annex a l’establiment. El tercer dels encausats va entrar-hi per recollir testimoni fotogràfic en qualitat de periodista. En aquell espai, i amb les tres persones reduïdes, els agents de la policia local les agredeixen i, tot seguit, lesdetenen.

Llegir més »

Acte de suport a les encausades pel cas Bershka el 19 d’octubre a Tarragona

El proper dimecres, 19 d’octubre, a les 19 hores, l’Antiga Audiència de Tarragona (plaça del Pallol, 3) acollirà un acte polític de suport a les encausades pels cas Bershka. Els propers 9 i 10 de novembre es jutjaran els fets ocorreguts al 7 de gener del 2009, en què diverses activistes van resultar agredides dintre d’un portal de la Rambla Nova de Tarragona per part d’agents de la Guàrdia Urbana després d’una performance pacífica davant de l’establiment de roba Bershka.

Llegir més »

La CGT Baix Penedès davant les declaracions masclistes del mossèn de La Bisbal del Penedès

Des de CGT denunciem i condemnem les paraules del “nou mossèn” de La Bisbal del Penedès, pronunciades durant el sermó de la Missa de la festa Major de La Bisbal (veure notícia a delCamp.cat http://delcamp.cat/baixpenedesdiari/noticia/1288/el-nou-mossen-de-la-bisbal-fa-una-crida-perque-les-dones-es-quedin-a-casa-submises) en les que literalment va dir el següent:

“A les dones us pertoca estar a casa i ser submises als homes, com Maria Magdalena”

Per a no treure de context la frase, s’ha d’assenyalar que aquesta es diu durant una exposició del religiós sobre el model de “bona mare” i “bona dona”, tal i com ha reconegut la mateixa alcaldessa AgnèsFerrer de CIU.

Llegir més »

El Síndic de Greuges afirma que l’article del director del Diari de Tarragona ‘és de caràcter masclista i incita a l’assetjament de les dones’

El Síndic afirma que l’article del director del Diari de Tarragona “és de caràcter masclista i incita a l’assetjament de les dones”

El Síndic de Greuges de Catalunya ha respost la queixa que la Secció Sindical d’Ensenyament Deixa de ser una Illa-CGT i la Federació Comarcal de la CGT del Baix Camp-Priorat van fer-li arribar fa uns dies contra un article sexista escrit per Josep Ramon Correal, director del “Diari de Tarragona” (veure enllaç: CGT presenta una queixa al Síndic de Greuges per l’article masclista del director del Diari de Tarragona: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12040 ). Correal posava en dubte la campanya contra les agressions de l’Ajuntament de Tarragona “Respecta’m” dient que quan una dona diu “no” pot voler dir que “sí” i que cal insistir.

Llegir més »

Entrevista a Cristina Carrasco: ‘L’economia feminista va més enllà de la igualtat entre homes i dones’

Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economia Feminista, defensa que “l’economia només considera el temps dedicat al treball de mercat” i ignora el treball de cures, realitzat tradicionalment per les dones.

L’economista proposa un canvi radical de sistema, cap a un altre model “humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població” i que no plantegi desigualtats per cap dels eixos que existeixen.

Llegir més »

CGT presenta una queixa al Síndic de Greuges per l’article masclista del director del Diari de Tarragona

Des de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT i la Secció sindical de CGT Ensenyament “Deixem de ser una illa” hem presentat una queixa al Síndic de Greuges amb motiu de l’article publicat el passat 21 de juliol per Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, en aquest diari, sota el títol de “Sí és sí, o no”.

Animem a altres col·lectius i organitzacions a fer arribar al Síndic escrits de queixa sobre el tema.

Llegir més »

Autogovern econòmic en l’autonomia democràtica. L’exemple de Bakur (Kurdistan turc)

El desenvolupament «apoista» (1) del moviment kurd, que actualment implica molts actors i organitzacions amb capacitats militars i polítiques, ha gravitat més enllà de la idea de fundar un Estat.

Amb la captura del líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, Apo, i el seu consegüent empresonament a Imrali, seguit de l’anomenat canvi de paradigma amb les tesis que ell va desenvolupar des de la presó, el moviment kurd va començar a defensar un model d’organització anomenat Confederalisme Democràtic i Autonomia Democràtica per a les quatre parts de Kurdistan.(2)

El moviment considera l’Autonomia Democràtica com un procés actiu consistent en mecanimes de baix a dalt i, doncs, socials d’autogovern al voltant d’un context de democràcia radical. Durant el període de dos anys de relativament poc conflicte entre la declaració de Newroz de 2013 i la intensificació que es va produir el juliol de 2015, la qüestió de com implementar l’Autonomia Democràtica s’ha debatut en diverses plataformes kurdes i s’han pres decisions per a implementacions concretes. A través d’aquest procés, la situació de facto a Rojava ha facilitat l’extensió de l’Autonomia Democràtica com una experiència unificada, tot implicant-hi tres cantons, particularment a Cizre. Per aquesta raó, examinar de prop i avaluar el projecte ideològic-polític i les experiències de construcció —tot reconeixent la voluntat kurda per a l’autogovern i les declaracions per a l’autonomia—, sembla vital per a les discussions sobre la pau i el procés de resolució així com per al nostre futur col·lectiu.

Llegir més »

Escola Llibertària d’Estiu a Ruesta del 28 al 31 de juliol 2016: De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

Escola Llibertària d’Estiu de la CGT, del 28 al 31 de juliol a Ruesta

Un any més la CGT obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes puguem aportar les nostres experiències i sabers per enriquir-nosmútuament.

Llegir més »

Sensació agredolça. Les Jornades Feministes 2016 a Barcelona

Diumenge tenia unes ganes tremendes de fer una mena de relat sobre les Jornades Feministes 2016 a les que vaig assistir, tant per a fer una petita aportació mitjançant un taller, com aprenent molt de les activitats on vaig tenir l’oportunitat d’anar. Sobretot per a trencar el silenci mediàtic i de gran part de l’activisme al voltant d’aquestes. I sabeu…va ser molt brutal!

Llegir més »

La desprotecció de ser mare al Departament d’Ensenyament

Una de les principals tasques de “Deixem de ser una illa”, la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona, és la de defensar els drets laborals de les docents adscrites als ST de Tarragona.

Darrerament, s’ha conegut el cas de la denúncia que una professora ha interposat contra el Departament d’Ensenyament com a conseqüència de la no renovació del nomenament per a ser contractada el curs següent. Aquest fet, ocorregut just després de finalitzar el seu permís de maternitat, li va impossibilitar de continuar en el lloc docent que havia estat ocupant durant vuit anys consecutius, realitzant totes les tasques que se’n derivaven i sense haver rebut mai cap alerta per incompliment de les feines assignades. El cas és tan real com alarmant i demostraria la desprotecció que pateixen les treballadores, fins i tot, dins de l’administració. En la denúncia no s’ha pogut argumentar el fet que la professora fos penalitzada per exercir el dret a la maternitat, però s’apunta l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el procediment seguit, tant per la direcció del centre com pel servei d’inspecció, a l’hora de formalitzar la no renovació del contracte. D’acord amb la normativa vigent, tota proposta de no continuïtat en el mateix centre requereix junt amb l’informe de la inspecció, un informe raonat i justificat de la direcció, i el tràmit d’audiència de la persona interessada. El que la demanda destaca en aquest cas és el canvi sobtat en l’actitud de la direcció que, a diferència del que havia considerat tots els anys anteriors, precisament aquell darrer curs (que precisament tenia el permís de maternitat) va emetre una avaluació negativa de la professora atribuint-li suposades faltes en el desenvolupament de la seva feina.

Llegir més »

És el masculinisme una aposta per la igualtat?

I la resposta és senzilla. Clarament no, clarament és una nova forma de masclisme encobert, potser encara més perillós perquè va d’esquenes, apropiant-se de part del discurs feminista per victimitzar els homes, els que tenen més privilegis en aquest sistema patriarcal, tornant de nou a criticar a les persones que ens defensem feministes i que plantegem la necessitat de canviar l’estructura per poder trencar amb les opressions que patim.

El patriarcat afecte a dones i homes. Reconèixer això és clau des d’una perspectiva feminista que vulgui ser transformadora. Ni dones, ni homes, ni trans construïm les nostres identitats en el buit. Això ens porta a reconèixer que totes les persones ens veiem afectades pel patriarcat, però de manera diferent. Per reconèixer aquesta diferent afectació hem de començar reconeixent les opressions de gènere, classe i ètnia.

Des de petites, totes les persones ens socialitzem i aprenem a viure dins de les normes d’una societat que promou uns valors de dona i home, que marquen quin és el rol que hem de desenvolupar a la societat. Aquests valors estan orientats a reproduir la divisió sexual del treball (tant el visible com l’invisibilitzat) i mantenir així l’estructura patriarcal i capitalista.

El fet d’haver estat socialitzades en una estructura patriarcal és una explicació, però no una justificació de les actituds masclistes. A més, aquesta explicació, a mesura que els moviments feministes porten dècades senyalant les opressions viscudes, no des de la victimització, sinó des de la construcció de noves formes d’organització, és el moment que els homes també facin un treball en ells mateixos i que totes ens encarreguem de transformar les organitzacions on militem, perquè aquestes siguin feministes i no només de paraula.

D’aquesta manera, podem parlar de construir masculinitats feministes, on es rebutgi el rol tradicionalment imposat als homes, però hem de ser molt crítiques amb les propostes com les masculinistes que pretenen victimitzar l’home i no reconèixer els seus privilegis, que desitjats o no, estan presents a la nostra societat.

Per començar cal que totes i tots rebutgem la discriminacions laborals, però també les lleis masclistes que ens imposen a totes i a tots com viure. Aquestes lleis masclistes, orientades a reproduir la divisió sexual del treball i a mantenir la família com a unitat sobre la que reproduir els rols de gènere, promouen que les dones tinguin unes obligacions i els homes unes altres, provocant que haguem d’assumir rols que no hem desitjat. Per exemple, des del masculinisme es critica la imposició del servei militar obligatori o menys concessions de custòdies als homes. Doncs bé, ambdós exemples són una mostra de com el patriarcat imposa rols diferents a dones i homes, vulguem o no assumir-los: els homes han de lluitar i les dones hem de criar. I la lluita contra aquestes imposicions de rol han de fer-se des del feminisme. Els col·lectius antimilitaristes i feministes hem lluitat contra el servei militar obligatori. També hem lluitat per la corresponsabilitat en la criança, i ha portat que ara la majoria de custòdies, excepte situacions justificades, siguin compartides.

Les propostes que des del masculinisme es fan són una rere l’altre insultants. Què vol dir una llei neutra de violència domèstica? I una definició neutra de la violació? Es tracta de banalitzacions dels feminicidis, que cada any prenen les vides de moltes dones. Ja n’hi ha prou d’encobrir a maltractadors i a un sistema que culpabilitza a les dones de violacions i demés agressions que patim pel simple fet de ser dones. Què vol dir renunciar al dret a la paternitat? Hem de poder interrompre els nostres embarassos quan vulguem, és el nostre cos, i queda molta lluita pendent per descriminalitzar l’avortament, totes i tots hem de lluitar contra aquestes lleis, i massa sovint, som només les dones les que ens hi afrontem, sobretot quan volem canviar-les per una avortament lliure i sense terminis. Aquests són només alguns dels exemples, però és evident que amb postures victimitzadores mai aconseguirem una societat feminista. Sona igual d’estúpid que quan la burgesia ens explica les opressions que pateixen: hem de pagar molts impostos, les vagues ens fan perdre beneficis i ens embruten la imatge, … Tot això no són opressions sinó privilegis que el sistema ha dotat a la burgesia o als homes.

I amb tot això… els homes poden ser feministes? I la resposta torna a ser que si, però vol dir treballar per alliberar-se dels privilegis propis i per trencar amb un sistema que els beneficia, treballant noves masculinitats feministes, amb nous rols, noves maneres de relacionar-se i noves expectatives.

Per ser feminista una persona ha d’alliberar-se dels seus privilegis de gènere i de classe. Serà quan ho haguem aconseguit que finalment podrem guanyar, podrem viure en un món on totes les persones estiguem alliberades, on deixem de rebre opressions, però també deixem de ser opressores: la revolució serà feminista o no serà!

Llegir més »

Projecció del documental ‘Les costures de la pell’ el 22 d’abril a CGT Barcelona

Projecció del documental “Les costures de la pell” i col·loqui amb els seus autors.

Divendres 22 d’abril, 19h, local CGT Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

Organitzen: CGT Barcelona i No Dust Films

Les costures de la pell

Les grans multinacionals del tèxtil mundial han trobat al sud-est indi un paradís on situar bona part de la seva producció. Un sector de la població empobrida, majoritàriament femenina i desprotegida per la legislació hi treballa en condicionsde precarietat extrema i confinament.

Llegir més »

Feminisme: la lluita contra les opressions des del suport mutu

“Sent l’anarquisme una filosofia política oposada a tota relació de poder, és intrínsecament feminista”
(Susan Brown)

El sindicalisme, especialment l’anarcosindicalisme, ha de ser un espai feminista on reivindicar un món nou, i aquest món nou ha de ser lliure de totes les opressions. D’aquesta manera s’ha de reivindicar feminista i visibilitzar les opressions que patim les dones pel simple fet de ser dones. Sindicalisme, feminisme i suport mutu haurien d’estar en el dia a dia de les nostres pràctiques, no només dels nostres discursos, ja que sovint ens trobem amb pràctiques molt feministes, sense reivindicar-s’hi, i pràctiques altament masclistes, malgrat autodenominar-se feministes.

Patim opressions de gènere, de classe i d’ètnia. Des de CGT lluitem per un feminisme de classe, antiracista i internacionalista, i això vol dir posar un èmfasis especial en reconèixer les desigualtat de gènere presents en el sistema patriarcal, que de la mà del capitalisme perpetua situacions d’opressió, pel manteniment d’ambdós sistemes. Això té conseqüències cap a les dones, homes i trans. Així, el primer que hem de reconèixer totes i tots són els nostres privilegis i treballar-los, evitant postures victimistes davant la por de perdre’ls com les teories masculinistes o les aproximacions etnocentristes al feminisme. No reconèixer els privilegis que impliquen opressions d’altres persones, és masclista, racista i classista.

Això ens obliga a fer un sindicalisme feminista, on el suport mutu i la lluita contra tota opressió estigui a l’ordre del dia. Hem de lluitar contra el sistema capitalista, on l’escletxa salarial, les discriminacions per motiu de gènere o el treball no reconegut segueixen estan presents i hem de seguir combatent-les i denunciant-les; però també criticant les actituds masclistes i racistes, que en ocasions ens trobem entre les nostres companyes i companys de lluita.

També, quan combatem contra l’Estat hem de lluitar contra el patriarcat. Un Estat que contínuament ens imposa lleis que promouen o mantenen les opressions infantilitzant-nos, invisibilitzant-nos, negant-nos i exterminant-nos.

No podem oblidar tampoc els masclismes quotidians (també mal anomenats micromasclismes) que són claus pel manteniment del patriarcat. Són actituds presents en moltes de les nostres pràctiques habituals, que en ocasions ens passen desapercebudes, i que són expressions masclistes que promouen la diferència i busquen justificar-la.

CGT som un sindicat anarcosindicalista i feminista. Malgrat ens queda molt camí pendent i cal fer autocrítica en molts moments, volem un món nou, un món lliure del patriarcat que ens oprimeix, del capitalisme que ens oprimeix, d’Estats que ens oprimeixen i només nosaltres podrem guanyar-ho.

Ha arribat el moment de cridar-ho fort! Contra totes les opressions: feminisme i suport mutu!

Llegir més »

La lluita feminista és lluita de classes

El 8 de març, Diada Internacional de les Dones Treballadores, va ser proclamada per la II Internacional Socialista a Copenhaguen l’any 1910. Si bé l’ONU va institucionalitzar aquesta data en 1975 com a Dia Internacional de la Dona, és important afegir-hi l’adjectiu «treballadora», ja que la gran majoria de dones no tenim més recursos que el fruit del nostre treball, i si hi ha un cas en què resulti especialment pertinent afirmar que les nostres mans són el nostre capital és precisament en el de les dones, posseïdores, segons dades del Banc Mundial, d’un 1% de la riquesa mundial, malgrat conformar el 40% de la mà d’obra.

Llegir més »

Per què les dones cobren menys que els homes? Quines són les raons de la desigualtat de gènere al món laboral?

El dibuix del panorama laboral és devastador, i no afecta tothom igual. Hi ha profundes diferències pel que fa a l’edat, l’origen i també el sexe. Les dones cobren una quarta part menys que els homes, un 18,7% menys si ho comptem per hora treballada. Això, malgrat que entre la població de més de 20 anys les dones universitàries són majoria (qui deia que el problema era que no estàvem prou preparades?). Quines són, doncs, les raons de la desigualtat de gènere al món laboral? Parem-nosa mirar-ho amb una mica de deteniment.

Llegir més »