CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Gènere / Dona

Crònica dels actes a Granollers el 19 de juliol amb motiu del 79è aniversari de la Revolució de 1936: La revolució a Catalunya i el Kurdistan, perspectives llibertàries i d’alliberament de les dones

Crònica i fotos de l’acte a Granollers en motiu del 79è aniversari de la Revolució Social

El 19 de juliol, un cop més, i per tercer any consecutiu les organitzacions Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, la CGT del Vallès Oriental, la CNT-AIT de Granollers i comarca, el Comitè de Suport al Kurdistan i el restaurant-llibreria Anònims vam organitzar una diada reivindicativa amb motiu del 79è aniversari de la Revolució Social.

Llegir més »

Lluitem contra la discriminació, celebrem el dia de l’orgull! Manifestació 27 de juny a Barcelona i debat l’1 de juliol a CGT a Barcelona #LGTBI

Lluitem contra la discriminació, celebrem el dia de l’Orgull!

Companyes i companys,

El proper 28 de juny és el dia de l’Orgull, un dia de lluita contra la discriminació LGTBI (homofòbia, lesbofòbia, transfòbia, LGTBIfòbia).

Des de CGT Catalunya i Dones Llibertàries, cridem a participar dels actes que s’organitzin al voltant del dia de l’Orgull. Especialment, us convoquem a:

– Dissabte 27 de juny:
18:30h
Manifestació a Pl. Universitat (Barcelona).

. Dimecres 1 de juliol:
18:30h – CGT (Sala Durruti. Via Laietana 18, 9a planta).

Llegir més »

19 de Maig: Vaga de totes, Vaga de consum

19 de Maig – vaga de totes, vaga de consum

Aquest dimarts, 19 de maig, diferents col·lectius feministes organitzats al voltant del col·lectiu “Vaga de totes”, dels que CGT Catalunya hem participat, convoquen una vaga de consum.

Durant el dia 19, es faran diferents accions descentralitzades per ciutats i barris. Les accions unitàries seran:
Dilluns 18, a les 22h, cassolada i apagada de llums.

Llegir més »

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria

“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén

Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.

Llegir més »

Tres lluitadores llibertàries: Ha coincidit el 2014 la desaparició de Conxa Pérez, Antònia Fontanillas i Concha Liaño

El 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenàries que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l’anarquisme a la península Ibèrica del primer terç del segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no en van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i van condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.

Llegir més »

Entrevista a Amaia Pérez Orozco: ‘En temps de crisis es veu clarament que no totes les vides valen igual’

Al maig de 2014 va sortir als carrers el llibre ‘Subversión feminista de la economia. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida’ (Traficantes de Sueños) escrit per Amaia Pérez Orozco, doctora en economia i activista en moviments socials i feministes.

Aquest llibre pot interessar a qui participant en lluites socials no les volem circumscriure a la mirada “productivista”, això és, al conflicte capital-treball, ja que entenem el conjunt de l’activisme antagonista no com un agregat de lluites al conflicte esmentat. Anar més enllà és apostar per visibilizar i construir el conflicte capital-vida. La concepció tradicional de les lluites anticapitalistes va invisibilitzar, i en bona mesura segueix menyspreant, les mirades feministes i la crítica ecologista. D’alguns d’aquests assumptes que apareixen en el seu llibre anem a conversar amb Amaia.

– Ens dius que vivim un procés de fort augment de la desigualtat i que aquest no és “net”. Quins segments socials són els quals sofrixen aquest procés disímil d’exclusió i precarietat?

Llegir més »

Els gestors de la vida

Podria començar fent un assaig sobre què és la llibertat d’expressió o de si la funció del sentit de l’humor és trencar tots els límits. Podria parlar de l’element subjectiu que pot condicionar el concepte que cada una té sobre la llibertat d’expressió, elucubrant sobre si cal o no fer broma de tot. Podria trepitjar el terreny dels sentits i discernir quin és més important, el de qui satiritza o el de qui és objecte de la ironia. I, com no, parlar de que comporta traspassar els límits de les persones.

Llegir més »

Capitalisme patriarcal: conflicte capital-vida, més enllà del capital-treball

L’economia feminista trasllada l’eix analític del mercat i l’obtenció de beneficis, al treball de cures i el manteniment de la vida humana

La reflexió al voltant de l’economia ha acompanyat el pensament europeu al llarg de la història. No obstant, no fou fins al segle XVIII que sorgí com a disciplina pròpia. Malgrat des dels orígens hi ha hagut dones repensant i qüestionant el que deien els grans economistes, no va ser fins els anys seixanta del segle XX -amb l’empenta del moviment feminista-, que la denominada economia feminista va agafar força. Aquesta perspectiva intenta entendre el diferent posicionament de dones i homes en l’economia o, en termes més abstractes, les vinculacions entre el capitalisme i el patriarcat.

Llegir més »

Els orígens del 8 de març

Els orígens del 8 de març. editat des de Dones Llibertàries i la secretaria de gènere de CGT Catalunya :

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/els-orgens-del-8-de-mar-editat-des-de-dones-llibertries-i-la-secretaria-de-gnere-de-cgt-catalunya-8-m

Por qué hablar del origen del #8demarzo .Traducción al castellano por Secretaria de la Mujer CGT Andalucia @CGT_A:

Por qué hablar del origen del 8 de marzo. Editat des de Dones Llibertàries i Sec.Gènero CGT Catalunya.Traducción al castellano Sec. Mujer CGT Andalucia from CGT Catalunya

Més informació:

TWITTER GÈNERE CGT CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK GÈNERE CGT CATALUNYA

Llegir més »

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora – Els nostres drets no es demanen. Es lluiten. Es conquereixen.

En aquests temps de crisis-estafa, de capitalisme i patriarcat, de pèrdua generalitzada de drets i llibertats, les treballadores i precàries ens organitzem i denunciem des de CGT:

Les mentides del Govern, de la resta de partits polítics i dels poders econòmics sobre la falsa sortida de la crisi i les millores en les taxes d’atur, que ens mantenen adormides, esperant una millora que no arribarà.

Quan la realitat segueix sent:

El descens de la taxa d’activitat de les dones en el mercat laboral.

L’augment de l’atur femení.

Llegir més »

CGT rebutja la nova Reforma de la Llei de l’avortament

CGT REBUTJA LA NOVA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

Després de la retirada fa mesos de la contrareforma de la llei de l’avortament auspiciada pel ministre Gallardón, en aquest any electoral 2015, el govern torna a l’atac i en aquesta ocasió carrega contra el dret a decidir de les dones de 16 i 17 anys recollit en l’apartat 4 de l’article 13 de l’actual llei de l’avortament 2/2010, negant l’exercici del dret a decidir lliurement sobre la seva maternitat, havent de comptar amb el consentiment dels seus representants legals, família / tutors per poder exercir aquest dret.

Llegir més »

Sessió Formativa: Negociació de Plans d’Igualtat al sector privat i al sector públic, el 22 de gener a Reus

Sessió Formativa. Negociació de Plans d’Igualtat al sector privat i al sector públic

DIA: Dijous 22 de gener

HORA: a les 17.30h

LLOC: Al local de CGT Baix Camp-Priorat. Raval de Santa Anna 13, 2on (Reus)

Formació impartida per Aurora Pulido i Sílvia Alberich

A la xerrada-taller es farà una aproximació trencadora dels plans d’igualtat de gènere, tant en les Administracions Públiques (AAPP) com en les empreses privades, entenent-los com un potent instrument de transformació no només de les pròpies organitzacions de governança i, de l’economia “productiva” i especulativa sinó com una eina -que ben utilitzada en el marc de la negociació col·lectiva- pot esdevenir clau cap a la consecució d’emancipacions (personals, grupals i col·lectives) i per al manteniment i sostenibilitat de la vida (humana i no humana). En el transcurs d’aquest espai de trobada i de reflexió orientada a l’acció sindical col·lectiva, es proposarà alguna dinàmica grupal, es farà un enquadrament dels plans d’igualtat de gènere, es comentaran exemples i es resoldran dubtesque puguin haver-hi al voltant de l’àmbit tractat.

Llegir més »

Remedios Varo, una dona llibertària

Remedios Varo Uranga Anglès (Girona), 1908 – Mèxic, 1963.

Pintora surrealista anarquista. Va crear el seu propi estil i va contribuir a una nova visió de la dona en l’art, entesa no com musa del geni masculí, sinó com subjecte de l’activitat creadora. La seva interesantísima obra no ha estat degudament reconeguda. Pot ser que per les seves idees anarquistes, la seva adscripció als moviments surrealistes, artista bohèmia i dona lliure, no fou bé vista en una societat patriarcal.

Remedios va néixer el 16 de desembre de 1908 a Anglès, província de Girona. Filla d’una argentina d’origen basc, Ignacia Uranga, i de l’andalús Rodrigo Varo, lliurepensador i esperantista, enginyer hidràulic, que per la seva professió va residir en diverses ciutats d’Espanya i el Marroc, del que va aprendre la perspectiva i el dibuix.

El 1924 ingressa a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid, va ser una de les primeres dones estudiants d’aquesta acadèmia. Companya d’estudis de Salvador Dalí, Maruja Mallo i García Lorca, amb ells freqüenta els cercles avantguardistes de la Residència d’Estudiants i s’interessa pel surrealisme i la seva concepció onírica del procés creatiu, així com per la ruptura dels límits entre realitat i fantasia.

Acaba els seus estudis el 1930 i es casa amb l’anarquista Gerardo Lizarraga, dibuixant surrealista. Resideixen a París un any i el 1932 retornen a Espanya atrets per l’activisme insurreccional anarquista que alguns avantguardistes identificaven amb la revolució surrealista. S’estableixen a Barcelona, on treballen realitzant treballs publicitaris. Remedios es va integrar en l’avantguarda catalana, interès que comparteix amb el seu amic, el pintor Esteban Francès.

El 1935 se separa de Gerardo Lizarraga. Es relaciona amb altres artistes avantguardistes, amb qui integra el grup logicofobista, corrent contrari a la lògica, de la qual va arribar a ser la principal representant. Va participar en l’exposició d’aquest grup a Barcelona el 1936, juntament amb Leandro Cristòfol, Esteban Francès, Antonio García Lamolla, Maruja Mallo i altres.

El 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, Remedios, encara que era pacifista, s’implica en la lluita opositora al cop d’estat militar. El poeta surrealista Benjamin Péret ve a Barcelona, pocs dies després de l’aixecament, per a ajudar als antifeixistes i s’incorpora a la columna Durruti. S’enamora de Remedios. Péret s’integra en el POUM i al juny de 1937, després de la il·legalització del partit, ha de marxar a l’exili francès; amb ell marxa també Remedios. S’estableixen a París, on Péret la introdueix en el cercle dels surrealistes, amb André Breton com a capdavanter. Es queden a París fins a la invasió nazi.

L’any 1940 és feta presonera pels alemanys i a l’any següent un americà, Varian Fry, els ajuda a escapar a Mèxic, on formaran part d’un grup d’artistes exiliats, entre els quals estaven Leonora Carrington, Gunther Gerzso i Estebán Francès. La política del president Lázaro Cárdenas va fer possible que els refugiats rebessin asil i permís per a treballar, però no era fàcil, Péret va aconseguir fer classes de francès en l’Escola de Pintura i Escultura de la Secretaria d’Educació Pública de Mèxic; però va ser sobretot per Remedios per qui van poder sobreviure. Ella va haver de guanyar els diners perquè la família tirés endavant, amb els seus coneixements i habilitats agafava tots els treballs que trobava.

Per mitjà de Gerzso va trobar treball en l’oficina britànica de propaganda antifeixista, feia diorames i petits muntatges escènics per a il·lustrar les victòries aliades, que s’exhibien en els aparadors a fi d’atreure al públic mexicà a la causa aliada a Europa; compartia aquest treball amb Lizarraga i Francès. En la seva casa es forma un cercle d’amics: Esteban Francès, Gerardo Lizarraga, Leonora Carrington, Gordon Onslow-Ford, César Moro, Eva Sulzer, Octavio Paz, Kati i José Horna, Gunther Gerzso i altres.

El 1947 se separa de Benjamin Péret. Va a Veneçuela on treballa en l’Institut de Malariología, fa dibuixos detalladíssims dels mosquits transmissors de la malària. El 1949 retorna a Mèxic i segueix realitzant treballs comercials. El 1952 es casa amb Walter Gruen, qui la convenç perquè deixi els treballs comercials i es dediqui a la pintura “de debò”. Fins a llavors sempre s’havia ocupat més dels seus companys artistes que de si mateixa i és a partir de no tenir aquesta càrrega quan pot dedicar-se a la seva obra i aconsegueix una rellevància extraordinària. En 1955 participa en una exposició col·lectiva. A l’any següent presenta la seva primera exposició individual. Després reuneix setze quadres per a la seva segona exposició individual a la Galeria Juan Martín en l’any 1962 .

Compagina el món interior de l’artista amb la ciència i l’art en una temptativa de revelar l’ordre intern del món de la fantasia, un món màgic que està constituït de colors, línies i textures, així com de paraules i somnis. La seva producció artística, un minuciós i ardu treball, crea sorprenents fabulacions poètiques i humorístiques, en la línia d’alguns surrealistes belgues com Magritte. Està conformada per més de 360 obres plàstiques, entre les quals es troben: olis, dibuixos, mobles, joguines, màscares, objectes i un volum de relats. La cura extrema lloc en el detall busca crear efectes de realisme.

Els temes de Varo són les seves pròpies experiències, exploració del racional en un món de fantasia, la naturalesa, la alquimia i la dona com una font de sensibilitat i poders regeneratius. En alguna de les seves obres dels últims anys de la seva vida, podem veure trets autobiogràfics, doncs no només plasma en elles l’ambient de la seva educació, petjades de la seva participació en certs contextos socioculturals, sinó també evocacions de fets biogràfics concrets, com en “La fugida” el personatge del seu oli, doncs Remedios Varo va escapar, sent molt jove, amb Gerardo Lizarraga.

El 1942 escriu la novel·la “Lady Milagra”. Les obres més difoses de la seva producció escrita són “De Homo Rodans” i “Consejos y recetas”. En alguna de les seves obres ha plasmat l’exili, aquest desdoblament que es produeix a l’haver de deixar el que ha estat la teva vida, sortir d’un país assetjat pel feixisme, un sòl en el qual els morts i l’èxode havien deixat petjades tangibles de les absències. Remedios moria a Mèxic el 8 d’octubre de 1963.

* Article de Pilar Molina publicat al núm. 282 del Rojo y Negro.

Llegir més »

Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista. Manifestació a Barcelona #25N a les 19h

25 de Novembre 2014 Dia internacional de la No violència contra les Dones

Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista.

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, volem manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurspúblic.

Llegir més »

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #CGTCatalunya

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #25N #CGTCatalunya

LLUITA CONTRA EL MASCLISTA QUE PORTES DINS!

TIRA ELS TEUS PRIVILEGIS!

Vivim el pes del patriarcat dia a dia, i per tant, patim agressions a diari i en tots els àmbits de les nostres vides: a les institucions, als mitjans de comunicació, a l’espai públic, a la feina, a la família, de la parella, amb les amistats i als espais de lluita. Com a home tens privilegis, i és feina teva lluitar contra el masclista que portes dins! Per fer-ho, primer cal que reconeguis aquests privilegis. Malgrat molts no els hagis demanat, la societat patriarcal en la que vivim porta tota una història atorgant-te’ls. Una vegada reconeguts els privilegis, cal vèncer la por a perdre’ls, fins que no siguis capaç d’arribar a això, no desapareixerà el masclista que portes dins.

Llegir més »

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió… En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel·lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.

Cap agressió sense resposta.

Llegir més »

Entrevista a l’economista Amaia Pérez Orozco: “La noció hegemònica del que és el benestar encara està molt vinculada al consum”

Amaia Pérez Orozco va ser a la presentació de la Fira d’Economia Feminista, celebrada el 14 i 15 de novembre a Can Batlló. Autora de Subversión feminista de la Economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida (Traficantes de Sueños, 2014), és economista radical i, alhora, activista pel canvi del sistema capitalista i patriarcal. Amaia Pérez Orozco, advoca per col·locar la vida al centre, en substitució dels mercats capitalistes i heteropatriarcals. Avui, conversem sobre l’economia feminista i l’aposta de la fira.

Llegir més »

Trobada el 18 de novembre a la CGT de Tarragona: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Trobada: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Dimarts 18 novembre, 18:00h

Local de CGT Tarragona. Plaça Imperial Tàrraco, núm , Edifici 2, 3ª planta (Antiga Facultat de Lletres)

42 dones han estat assassinades en tot l’estat espanyol fins a octubre d’aquest any, 1.298 violacions i més de 13.000 denuncies per agressions sexuals durant 2013. Les dades són contundents però no en tenim prou amb les estadístiques, la violència de gènere engloba molts altres tipus d’agressions que no estan quantificades.

Llegir més »

Valoració de la Jornada de Lluita Feminista #22O

JORNADA DE LLUITA FEMINISTA – 22O

El proppassat 22 d’octubre es va celebrar una jornada de lluita feminista a Catalunya. Aquesta jornada es va convocar des del col·lectiu feminista “Vaga de totes”, del que hi formen part molts col·lectius feministes del territori i del que CGT hi hem participat activament.

El #22o, sota el lema “Nosaltres movem el món, ara l’aturem”, va començar amb aturades als accessos de Barcelona, però també amb un tall a la N-II a l’altura de Mataró o talls a Vilanova, entre d’altres. Aquests talls van marcar el tret d’inici, aturant la falsa normalitat amb la que iniciem les nostres jornadescada dia.

Llegir més »

La batalla de Kobane i l’expansió de l’Estat Islàmic: Per què el món està ignorant als kurds revolucionaris de Síria?

Enmig de la zona de guerra siria un experiment democràtic està sent destrossat pel ISIS. Que la resta del món no se n’adoni és un escàndol.

L’any 1937, el meu pare es va oferir com voluntari per a lluitar en les Brigades Internacionals en defensa de la República espanyola. Un possible cop feixista havia estat detingut temporalment per la revolta dels obrers, encapçalada pels anarquistes i socialistes, i en gran part d’Espanya una autèntica revolució social es va produir, el que va dur a ciutats senceres a l’autogestió democràtica, indústries sota el control dels treballadors, i l’enfortiment radical de les dones.

Els revolucionaris espanyols esperaven crear una visió d’una societat lliure que tot el món podria seguir. En canvi, les potències mundials van declarar una política de “no intervenció” i van mantenir un bloqueig rigorós de la República, fins i tot després que Hitler i Mussolini, signataris ostensibles, van començar a enviar tropes i armes per a reforçar el costat feixista. El resultat va ser anys de guerra civil que va acabar amb la derrota de la revolució i algunes de les massacres més sagnants d’un segle sagnant.

Jo mai vaig pensar que veuria, en la meva pròpia vida, passar la mateixa cosa. Òbviament, cap esdeveniment històric succeeix realment dues vegades. Hi ha mil diferències entre el que va ocórrer a Espanya el 1936 i el que està succeint a Rojava, les tres províncies kurdes en gran part del nord de Síria, avui. Però algunes de les similituds són tan sorprenents, i tan angoixants, que sento que m’incumbeix, com algú que va créixer en una família la política de la qual era en molts aspectes definida per la revolució espanyola, dir: no podem deixar que acabi de la mateixa manera una altra vegada.

La regió autònoma de Rojava, tal com existeix avui dia, és un dels pocs punts brillants –-en realitat un de molt brillant-– que van emergir de la tragèdia de la revolució siria. Després d’haver expulsat a agents del règim del president Assad el 2011, i a pesar de l’hostilitat de gairebé tots els seus veïns, Rojava no només ha mantingut la seva independència, sinó que és un notable experiment democràtic. Les assemblees populars han estat creades com els òrgans de presa de decisions en última instància, els consells seleccionats amb cura de l’equilibri ètnic (en cada municipi, per exemple, els tres alts oficials han d’incloure un kurd, un àrab i un altre cristià assiri o armeni, i almenys un dels tres ha de ser una dona), existeixen consells juvenils i de dones i, en un notable eco de l’organització Dones Lliures-Mujeres Libres, un exèrcit feminista, la milícia “YJA Estrella” (la Unió de Dones lliures, l’estrella fa referència a l’antiga deessa mesopotàmica Ishtar), que ha portat a terme una gran part de les operacions de combat contra les forces de l’Estat islàmic.

Com pot passar una cosa així i encara ser gairebé totalment ignorat per la comunitat internacional, fins i tot, en gran part, per l’esquerra internacional? Principalment, pel que sembla, degut al fet que el partit revolucionari de Rojavan, el PYD, treballa en aliança amb els Treballadors Kurds de Turquia (PKK), un moviment guerriller marxista que des dels anys 1970 ha estat involucrat en una llarga guerra contra l’Estat turc. L’OTAN, els EUA i la UE el classifiquen oficialment com una organització “terrorista”. Mentrestant, els esquerrans en gran mesura els descriuen com estalinistes.

Però, en realitat, el propi PKK ja no és res remotament semblat al vell partit leninista i vertical que alguna una vegada va ser. La seva pròpia evolució interna, i la conversió intel·lectual del seu propi fundador, Abdullah Ocalan, que va tenir lloc en una presó en una illa turca des de 1999, l’ha dut a canviar per complet els seus objectius i tàctiques.

El PKK ha declarat que ja ni tan sols tracta de crear un estat kurd. En el seu lloc, inspirat en part per la visió de l’ecòleg social i anarquista Murray Bookchin, ha adoptat la visió del “municipalisme llibertari”, cridant als kurds a crear comunitats lliures, autònomes, basades en els principis de democràcia directa, que després s’unirien a través de fronteres estatals – les quals s’espera que es tornin progressivament insignificants. D’aquesta forma, van proposar, la lluita kurda podria convertir-se en un model per a un moviment mundial cap a una autèntica democràcia, economia cooperativa, i la dissolució gradual de la nació-estat burocràtic.

Des de 2005, el PKK, inspirat en l’estratègia dels rebels zapatistes a Chiapas, va declarar un alt al foc unilateral amb l’Estat turc i va començar a concentrar els seus esforços en el desenvolupament d’estructures democràtiques en els territoris que ja controlaven. Alguns han qüestionat si és tan seriós és tot això en realitat. Clarament, romanen elements autoritaris. Però el que ha succeït a Rojava, on la revolució siria li va donar als radicals kurds l’oportunitat de portar a terme tals experiments en un gran territori, contigu, suggereix que això és qualsevol cosa menys una façana. Consells, assemblees i milícies populars s’han format, la propietat del règim ha estat lliurat a les cooperatives administrades pels treballadors, i tot a pesar de continus atacs per part de les forcesd’extrema dreta de l’

Llegir més »