Anarquistes a la Nova Catalunya
Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d'Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.
El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l'aventura d'una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s'embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d'Icària, s'endinsa a recrear el somni d'uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.
A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s'amaga la cal·ligrafia del seu avi.
Escrites a mà, contenen un diari personal, que s'inicia el 20 de setembre de 1923 i s'acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d'Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l'aixecament militar contra la República.
El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d'haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l'opressió de l'estat dictatorial espanyol, seguint l'ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.
El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d'un començament. Que l'única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l'amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”
No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d'italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l'Estat del Brasil, que els carregava d'impostos, com de l'Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.
Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.
El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d'un món cada vegada més advers.
La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere... Cal construir la utopia a la Catalunya lliure...
Enric Larreula ha tramat a Terres verges una història realment important carregada d'emocions i de reflexions plena d'ideals llibertaris i d'amor a Catalunya. El món cada dia comença de nou i la utopia és un somni que es pot fer realitat i qualsevol dia pot néixer una Nova Catalunya.
* Article de Ferran Aisa, escriptor i historiador, publicat al suplement Cultura del diari El Punt Avui.