Antonia Lisbona Celma, exemple de lluitadora infatigable per un mon millor

Recordem a Antonia Lisbona Celma (Juny 1914 a La Codoñera (Aragó) - Maig 2012 a Fourques (Pirineus Orientals), militant de FIJL a Calanda i de la CNT a Barcelona i exili. Lluitadora per un mon més just i solidari. Queden ja molt pocs testimonis de lluitadors de la revolució social del 36, de la resistència i de l'exili llibertari. Antonia Lisbona és una representant digne i íntegre dels milers de lluitadors anònims que varen patir el genocidi franquista, presó i exili.

Antonia Lisbona i el seu company Miguel Grau varen deixar la memòria escrita de la gesta i epopeia que varen viure. Unes memòries d'amor i revolució on expliquen la història viscuda per ells mateixos. Miguel Grau fou detingut per participar a la insurrecció anarquista del desembre 1933 i fou milicià de la columna Ortiz.

Ells, com molts altres llibertaris sobrevivents, han deixat constància de la revolució social ignorada, denigrada i tergiversada. Aquestes memòries son una contribució de gent humil, autodidactes, que varen cultivar el pensament enmig de les adversitats i volien aprendre i discernir per ells mateixos. Aquestes micro-històries són molt valuoses i necessàries per desemmascarar l'engany de la història oficial, que encara avui patim. Son una resposta al silenci i menyspreu dels historiadors i Poders.
“Memorias Completas 1913-1991”. Miguel Grau i Antonia Lisbona Celma. Editorial Virus, 1996.

Dades biogràfiques d'Antonia Lisbona

Antonia Lisbona Celma era la filla d'un forner instal·lat a Calanda. Va començar a treballar a l'edat de 18 anys com a empleada domèstica i desprès va cuidar nens a Saragossa i Barcelona. El juliol de 1936 va tornar a Calanda, on va participar en les activitats de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), en el grup de teatre Renéixer i en la comunitat local. El desembre de 1937 es va casar amb el company Miguel Grau Caldu.

Al final de la guerra civil es trobava a Barcelona. Va ser detinguda amb el seu fill de quatre mesos el febrer 1939. El nadó mort a la presó i ella es alliberada el novembre 1939. El 1940 va ser arrestada de nou pel grup de recerca feixista del seu poble, Calanda, i internada en el convent de les Corts, que va servir de presó per a les dones. I desprès va passar per les presons de Reus, Alcanyís i Saragossa. Arran de les denúncies emeses pels feixistes de Calanda, la varen portar davant un tribunal militar i fou condemnada a 30 anys de presó.

Al desembre de 1945, després d'un nou judici, va rebre la llibertat condicional i va aconseguir passar clandestinament a França a la primavera del 1946. Es va instal·lar a Perpinyà on va integrar a la CNT en l'exili.

Els seus pares, Francisco i Pilar, i el seu germà Leandro foren assassinats per Franco.

El seu fill, Germinal, fou assassinat pels franquistes en la presó.

La seva filla, Margarita Grau, és militant destacada de la CNT-66 (Perpinyà).
La seva néta, Sandra, és aRtivista militant i indignada del Baix Empordà.

Comiat de Sandra, la seva neta, en el seu enterrament

Antònia
seguirem sembrant la vostra història
la teva i la de'n Miguel
la dels sense nom -
aquests anònims que lluitaren per la dignitat i la llibertat.

Estimada àvia
anarquista,
vàreu viure una revolució,
estic orgullosa de tu-

Estimada àvia,
mare i dona
recordo aquelles històries que ens explicaves als vespres
a la meva germana i a mi,
d'una llunyana guerra i d'un rei malvat,

Varen robar-te la llibertat i varen matar el teu nadó
vares escapar-te de la mort i resistires les tenebres
resistint només amb el teu cor tan gran,
tan fort, que no volia descansar per a sempre.

Em quedo amb el teu somriure i els teus petons,
Em quedo amb els teus cants, el teu puny alçat i les teves “jotas” amb davantal
Em quedo amb els teus contes revolucionaris de Calanda a Barcelona
de Barcelona a Fourques...
I m'he quedat amb les ganes de xerrar amb tu.

Avia, del que vares sembrar, encara el camp n'està ple.

T'estimo

Dades biogràfiques de Miguel Grau Caldu

El 10 de novembre 1913 neix a Calanda (Terol). Mor a Fourques el 21 de febrer de 2011.

Fill de pagesos. Deixa l'escola als 10 anys per ajudar el seu pare en les feines del camp. Quan tenia 12 anys treballà a la recolta d'olives i dos anys després començà a treballar en una guixera.

En 1931 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i arran de la insurrecció anarquista de desembre de 1933 fou tancat durant cinc mesos. El 1935, davant la impossibilitat de continuar treballant en la seva feina, emigrà a Barberà de la Conca (Tarragona), on va fer de viticultor i s'afilià a la CNT de Montblanc. Durant les jornades de juliol de 1936 lluità a les barricades i s'allistà a la Columna Ortiz-Carod. Amb la militarització de les milícies, continuà lluitant al front (Quinto de Ebro, Monte Carnero, El Sillero, Cucalón, Belchite, Terol) enquadrat en la 25 Divisió, però rebutjà els galons. Més tard, enrolat en una companyia de dinamiters, guerrejà al front del Segre i de l'Ebre.

En acabar la guerra, passà a França per Catalunya i fou tancat en diversos camps de concentració (Sant Cebrià, Vernet i Setfonts). Pogué fugir del tancament, enrolat en una companyia de treballadors amb la qual recorregué gran part d'Occitània (Miramàs, Sanch Amàs, Aurenja, Toló). Un cop pogué escapar de la companyia, va fer feina a Sant Pau de Fenollet i després de pagès a Vingrau i la Llaguna, on va fer contactes amb la CNT i pogué fugir dels nazis després de ser detingut.

En acabar la guerra s'establí a Perpinyà i l'abril de 1946 pogué retrobar-se amb sa companya, Antonia Lisbona Celma, que no veia des del desembre de 1937. La parella visqué a Castelsarrasin, Castelmayran i Montalban, abans d'establir-se definitivament a Fourges en 1950. En aquests anys participà activament en diversos plens i congressos cenetistes com a observador i fou nomenat delegat a plens comarcals; també fou elegit secretari de la CNT de Fourques. Més tard estava afiliat a la CNT de Sant Esteve del Monestir.

Podem trobar col·laboracions seves en les revistes Cenit i Orto. És autor dels llibres de poemes “El abuelo de los doce” i “Poemas de un campesino aragonés”, i dels llibres autobiogràfics, escrits amb sa companya, “Luchas, amor, esperanza (dos vidas unidas). Relato biográfico de Miguel Grau y Antonia Lisbona” (1988) i “Memorias completas (1911-1991)” (1996).

* Txema Bofill és activista llibertari. Article publicat al núm. 145 de la revista Catalunya.