CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Anul·lats 7 acomiadaments de treballadors d’Abentel que van participar en la vaga de tècnics de Movistar

Divendres, 16 setembre, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Anul·lats 7 acomiadaments de treballadors que van participar en la vaga de tècnics de Movistar

Els operaris seran readmesos i a més l'empresa, Abentel, els ha d'indemnitzar amb 20.000 euros a cadascú pels perjudicis patits

La llarga vaga mantinguda per treballadors i tècnics d’empreses subcontractades per Movistar l’any passat encara té conseqüències. La darrera afecta l’empresa Abentel. El juliol de l’any passat 7 treballadors van ser acomiadats a Barcelona. El motiu adduït va ser baixa producció. Els treballadors, consideraven que els havien fet fora per secundar la vaga.

Tretze mesos després ha arribat la sentència corresponent a la denúncia presentada pels afectats. El veredicte ha estat declarar nuls els acomiadaments, cosa que significa que s’han de reincorporar a la feina que feien. A més el jutge ha condemnat l’empresa a pagar 20.000 euros a cada treballador per compensar el temps que no han pogut treballar, segons explica Aitzol Ruiz, que va ser portaveu a Barcelona dels que van seguir la llarga vaga l’any 2015.

Per justificar el pretès baix rendiment l’empresa va incloure en el llistat del temps de treball dels operaris aspectes tan diferents com el temps de baixa per malaltia, les vacances i també el que correspon a la vaga que van seguir. El llistat va ser exigit per l’inspector de treball que va fer l’informe per al jutjat.

Advertència inicial

De fet, just abans de l’inici de la vaga, els treballadors afectats van ser convocats a les oficines de l’empresa. Allà, segons expliquen, els van dir que l’aturada era il·legal i els van advertir que si la seguien els podien sancionar i fins i tot acomiadar.

Un argument de l’empresa expressat en el judici va ser mostrar un acord segons el qual si se superava un determinat barem d’activitat els treballadors cobrarien un incentiu econòmic. La seva interpretació era que com en el temps del conflicte no s’havia obtingut l’esmentat nivell de producció s’havia produït baix rendiment. La sentència deixa clara la diferència entre els dos conceptes entenent que la xifra només tenia a veure amb el dret a percebre una prima.

La vaga que van seguir els treballadors de moltes empreses que feien instal·lacions subcontractes per Movistar va ser motivada per les condicions salarials que els afectaven. La subcontractació en cadena suposava que en la part més baixa de la piràmide els salaris per jornades de més de 10 hores no superaven els 500 euros. Especialment perjudicats se sentien els operaris que havien, a més, de pagar-se l’assegurança com a autònoms. Tot plegat va fer que arreu de l’Estat, però especialment a Barcelona i Biscaia la vaga tingués forta repercussió en el servei i també molta presència al carrer i als mitjans de comunicació.

Un cop finalitzat el conflicte es va mantenir la coordinació entre els antics vaguistes. L’agrupació ha tingut més d’un nom: marea blava, pel color de les granotes de treball, o correscales, una acció feta per recaptar fons per a posteriors mobilitzacions. En aquesta agrupació hi ha sindicats que van donar suport, com CGT o Co Bas.

A finals de juny passat la Inspecció de Treball va comunicar la imposició de multes i liquidacions a la Seguretat Social a Movistar i a empreses subcontractades que sumaven 5,7 milions d’euros. A més, de resultes de la investigació realitzada s’han instat 98 altes en el Règim General de la Seguretat Social i 92 contractes temporals s’han transformat en fixos, segons va indicar en una compareixença, el secretari general del Departament de Treball , Josep Ginesta, a qui acompanyava la cap de la Inspecció, Mar Luz Batallé.

Ara els sindicats que donen suport a la marea blava han presentat a Madrid denúncies semblants a les que van permetre iniciar les investigacions a Barcelona. I el mateix han fet a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida.

* Article de Tomeu Ferrer publicat al Diari del Treball
http://diaritreball.cat/17078-2/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print