Aquesta és la manera de l’Ajuntament de Barcelona de lluitar contra la crisi?
Un dels serveis més valorats pels ciutadans de Barcelona, les Oficines d'Atenció al Ciutadà repartides per tota la ciutat, des de sempre ha estat prestat per treballadors i treballadores de la plantilla municipal, que amb la seva experiència i amb el coneixement de l'organització municipal, dels seus sistemes i procediments i de les problemàtiques dels veïns i veïnes que s'acostaven als seus mostradors, han estat en condicions de prestar un excel·lent servei a la ciutat.
Tot això aparentment no té cap valor als ulls dels flamants (tant de bo) gestors de l'Administració Municipal que, dintre del publicitat projecte Barcelona 2.0, volen anar convertint aquestes eficaces i eficients oficines en un nou nínxol de negoci per a la iniciativa privada.
Amb la progressiva privatització completa d'aquestes oficines en l'horitzó, tenim que fent servir els fons del Zapatero per als ajuntaments volen construir una nova oficina d'atenció al ciutadà a l'espai que ocupa el carrer de la Font de Sant Miquel, que actualment comunica la Plaça de Sant Miquel amb el carrer Ciutat. Aquesta oficina substituirà l'actual Oficina d'Atenció al Ciutadà integrada dins del propi edifici de l'Ajuntament i es dotarà amb personal subministrat per una empresa contractista que es determinarà en els propers mesos. El personal municipal actual es veurà desplaçat a d'altres departaments, tret del personal interí i temporal, el destí del qual és més que incert.
Això és:
1. Una cessió il·legal de treballadors, atès que l'Ajuntament facilitarà els mitjans per a la prestació del servei, la formació i la supervisió del mateix.
2. Un abús respecte dels futurs treballadors, que d'acord amb les pràctiques habituals d'aquestes empreses hauran de posar de la seva banda el temps necessari a la formació sense percebre cap retribució (formació que li donarà directament l'Ajuntament), i que cobraran uns 800 euros al mes per una dedicació de jornada completa.
(aproximadament la meitat que un funcionari de la categoria equivalent).
3. Un despropòsit des del punt de vista de l'administració dels diners públics, atès que el cost per hora d'aquests treballadors serà per a l'Ajuntament equivalent al que té ara amb el personal propi (personal que ja està format i que ocupa oficines perfectament equipades).
4. Un regal obscè als intermediaris de la contractació de personal per aquesta via, que s'embutxacaran 10,000 euros de benefici brut cada any per cada treballador contractat en aquestes condicions sense necessitat de tenir cap infraestructura i sense cap risc.
5. Un deteriorament garantit de la qualitat del servei ofert al ciutadà, per la constant rotació d'aquest personal contractat precàriament. En aquestes condicions mai podrà assolir el nivell d'experiència, formació i compromís amb la seva funció que tenen els actuals treballadors i treballadores municipals.
Aquest exemple només és un dels més recents i evidents que ens brinda “l'empresa” dirigida pel senyor Andreu Puig (gerent municipal) i presidida pel senyor Jordi Hereu. Casos semblants fa un temps que sovintegen a l'Ajuntament, com el cas del personal dels equipaments culturals, el dels tècnics d'obres, el dels jardiners, el dels treballadors dels serveis socials, els dels inspectors de la via pública, el del personal informàtic, el dels informadors en general, el dels conserges, el dels recepcionistes, etc.
Tots els treballadors i treballadores municipals estan en el punt de mira dels que amb el pretext de la modernització no volen fer cap altra cosa que generar negoci fàcil per a empreses amb les quals s'hauria d'investigar si en tenen algun vincle, perquè és que si no no s'entén.
Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona