CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Aquesta U€, és “una fàbrica” de generar pobresa, precarietat i exclusió. L’estat espanyol hi juga un paper destacat

Diumenge, 1 juny, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La polítiques d'ajustament, robatori i espoliació que des del 2008 tota la classe política vénen imposant amb ferotgia i crueltat a les poblacions de l'U€ dels mercaders, és a dir, de les grans corporacions i multinacionals, ha suposat no només tirar a “la galleda del desaprofitament” la seva “estratègia europea 2020”, que preveia reduir en 20 milions les persones amb el risc de pobresa i/o exclusió social per al 2010, sinó que han sumat 9 milions de persones més, trobant-nos que en el 2012, el 24,8% de les persones que “vivim” en l'U€ dels 28, es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió, és a dir ni més ni menys que 124,2 milions de persones.

A l'Estat Espanyol, fora del "país de les meravelles" de Rajoy i dels grans empresaris de les empreses de l'Ibex 35 o el Club de la Competitivitat que venen marca “Espanya”, la població en risc de pobresa i/o exclusió en el 2013 se situa en una taxa del 27,3%, és a dir, més de 12 milions de persones.

La crueltat de la xifra, es fa encara més dramàtica perquè no totes les persones són tirades a “la galleda dels desaprofitaments” per igual: els menors de 16 anys, és a dir, nens i nenes, sofreixen més pobresa i més exclusió (el 31,9%), que les persones entre 16 i 64 anys (el 29,5%), i qui menys pobresa i exclusió suporten són els majors de 65 anys (el 14,5%).

Com és possible que els majors de 65 anys siguin els “menys pobres”, quan més del 51% dels gairebé 9 milions de pensionistes tenen pensions per sota del Salari Mínim Interprofessional (8.826€ anuals)?

Perquè les polítiques d'ajustament, robatori i espoliació, permeten baixar els salaris, és més, ho exigeixen; permeten reduir les prestacions d'atur; encareixen la sanitat pública i encareixen l'educació, obligant a les persones a incrementar les seves despeses a cobrir necessitats bàsiques per a la vida, agafant-ho de recursos escassos (rendes de treball molt disminuïdes i prestacions socials minses i curtes en el temps), sent els pensionistes qui han sofert menors retallades, i sent aquests qui s'estan convertint en l'única “xarxa solidària” davant la desaparició i desmantellament de l'estat “assistencial”.

A pocs dies del “circ de les eleccions a aquesta U€”, els poderosos, els polítics i, sobretot les grans patronals europees, no han variat res les seves polítiques de robatori “ per expropiació de drets i llibertats” i així, per als estats del sud, Espanya entre ells i de manera molt destacada, se li diu el que ha de seguir fent: baixar més els salaris, pujar l'IVA super-reduït, baixar als patrons les seves cotitzacions socials i les seves obligacions amb la hisenda Pública, al disminuir els seus impostos dels negocis (Impost de Societats).

La realitat és “fastigosament real”: cada vegada més empobrits/des i cada vegada més milions de persones condemnades a l'exclusió i a la misèria. L'alegria “en els carrers de Rajoys i Sorayas” i que “ara les poblacions tornen a sentir que els seus sacrificis tenen recompensa”, no només és mostrar el més absolut menyspreu per les persones (milions i milions) que ho passen molt mal, material i anímicament, sinó que es converteix en la burla més menyspreable i la violació més “criminal” contra l'ètica, la intel·ligència i la vida de tots nosaltres i nosaltres.

Les seves regles jurídic formals, les de l'estat espanyol i les d'aquesta U€ dels mercaders i els poderosos, no poden ser modificades des del “fet del vot”, com ha succeït fa pocs dies i com ha vingut succeint històricament. Les seves regles formals només avalen un ordre social basat en la barbàrie, doncs construeixen un món d'exclusió de la majoria social i avancen a passos engegantits cap a la destrucció de les bases de la convivència social i mediambiental.

La majoria social d'aquesta U€ ha de trencar amb aquestes regles formals i, la lluita, la mobilització social, el mateix que va assolir drets socials en aquesta Europa antiga, ara hem de donar un pas endavant i fer del conflicte social i generalitzat, l'única política. Ens va en això la vida a nosaltres i nosaltres i al planeta.

Madrid, 29 de maig de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print