CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Aquesta U€, és “una fàbrica” de generar pobresa, precarietat i exclusió. L’estat espanyol hi juga un paper destacat

Diumenge, 1 juny, 2014
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en email
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en print

La polítiques d'ajustament, robatori i espoliació que des del 2008 tota la classe política vénen imposant amb ferotgia i crueltat a les poblacions de l'U€ dels mercaders, és a dir, de les grans corporacions i multinacionals, ha suposat no només tirar a “la galleda del desaprofitament” la seva “estratègia europea 2020”, que preveia reduir en 20 milions les persones amb el risc de pobresa i/o exclusió social per al 2010, sinó que han sumat 9 milions de persones més, trobant-nos que en el 2012, el 24,8% de les persones que “vivim” en l'U€ dels 28, es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió, és a dir ni més ni menys que 124,2 milions de persones.

A l'Estat Espanyol, fora del "país de les meravelles" de Rajoy i dels grans empresaris de les empreses de l'Ibex 35 o el Club de la Competitivitat que venen marca “Espanya”, la població en risc de pobresa i/o exclusió en el 2013 se situa en una taxa del 27,3%, és a dir, més de 12 milions de persones.

La crueltat de la xifra, es fa encara més dramàtica perquè no totes les persones són tirades a “la galleda dels desaprofitaments” per igual: els menors de 16 anys, és a dir, nens i nenes, sofreixen més pobresa i més exclusió (el 31,9%), que les persones entre 16 i 64 anys (el 29,5%), i qui menys pobresa i exclusió suporten són els majors de 65 anys (el 14,5%).

Com és possible que els majors de 65 anys siguin els “menys pobres”, quan més del 51% dels gairebé 9 milions de pensionistes tenen pensions per sota del Salari Mínim Interprofessional (8.826€ anuals)?

Perquè les polítiques d'ajustament, robatori i espoliació, permeten baixar els salaris, és més, ho exigeixen; permeten reduir les prestacions d'atur; encareixen la sanitat pública i encareixen l'educació, obligant a les persones a incrementar les seves despeses a cobrir necessitats bàsiques per a la vida, agafant-ho de recursos escassos (rendes de treball molt disminuïdes i prestacions socials minses i curtes en el temps), sent els pensionistes qui han sofert menors retallades, i sent aquests qui s'estan convertint en l'única “xarxa solidària” davant la desaparició i desmantellament de l'estat “assistencial”.

A pocs dies del “circ de les eleccions a aquesta U€”, els poderosos, els polítics i, sobretot les grans patronals europees, no han variat res les seves polítiques de robatori “ per expropiació de drets i llibertats” i així, per als estats del sud, Espanya entre ells i de manera molt destacada, se li diu el que ha de seguir fent: baixar més els salaris, pujar l'IVA super-reduït, baixar als patrons les seves cotitzacions socials i les seves obligacions amb la hisenda Pública, al disminuir els seus impostos dels negocis (Impost de Societats).

La realitat és “fastigosament real”: cada vegada més empobrits/des i cada vegada més milions de persones condemnades a l'exclusió i a la misèria. L'alegria “en els carrers de Rajoys i Sorayas” i que “ara les poblacions tornen a sentir que els seus sacrificis tenen recompensa”, no només és mostrar el més absolut menyspreu per les persones (milions i milions) que ho passen molt mal, material i anímicament, sinó que es converteix en la burla més menyspreable i la violació més “criminal” contra l'ètica, la intel·ligència i la vida de tots nosaltres i nosaltres.

Les seves regles jurídic formals, les de l'estat espanyol i les d'aquesta U€ dels mercaders i els poderosos, no poden ser modificades des del “fet del vot”, com ha succeït fa pocs dies i com ha vingut succeint històricament. Les seves regles formals només avalen un ordre social basat en la barbàrie, doncs construeixen un món d'exclusió de la majoria social i avancen a passos engegantits cap a la destrucció de les bases de la convivència social i mediambiental.

La majoria social d'aquesta U€ ha de trencar amb aquestes regles formals i, la lluita, la mobilització social, el mateix que va assolir drets socials en aquesta Europa antiga, ara hem de donar un pas endavant i fer del conflicte social i generalitzat, l'única política. Ens va en això la vida a nosaltres i nosaltres i al planeta.

Madrid, 29 de maig de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

<\/span>
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en email
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en print