Argentina: una vegada més s’utilitza l’assassinat per a frenar les reivindicacions socials

SERPAL - Servicio de Prensa Alternativa

Els plors i el desconcert acompanyaven els corrillos en el barri porteño de Barracas. "Mariano tiene un balazo"... "el flaco se nos muere"... "hijos de puta, tiraron a matar"... eren les frases curtes, dites amb brega i impotència pels companys dels treballadors tirotejats. L'escena semblava una rèplica d'aquella trista jornada de juny del 2002 a Avellaneda, quan els cossos sagnants estesos en el terra eren els de Darío Santillán i Maximiliano Costeki de la Coordinadora de Treballadors Desocupats Aníbal Verón. O la d'abril del 2007, quan van assassinar al mestre i activista docent Carlos Fuentealba a Neuquén ... Una vegada més les pistoles per a frenar una protesta social.

Treballadors "terceritzats" del ferrocarril Roca amb suport de corrents polítics i moviments socials van intentar tallar el 20 d'octubre les vies a Avellaneda reclamant la incorporació de 117 acomiadats i que passessin a planta permanent d'altres 1.500 companys. Són víctimes del treball precari i de la dubtosa gestió patronal d'empreses subcontractades pels responsables dels serveis.

Aquests manifestants van ser atacats per grups vinculats amb les Direccions sindicals ferroviàries, produint-se un enfrontament amb pedres, que va acabar amb la irrupció d'una força de xoc que va perseguir fins a Barracas als manifestants, zona on finalment es va produir l'atac a trets de pistola que va deixar el saldo d'un mort - Mariano Ferreyra, 23 anys, militant del Partido Obrero - i almenys tres ferits: Elsa Rodríguez de 56 anys, integrant d'una cooperativa, que va rebre un tret en el cap i que al moment de redactar aquesta crònica es trobava en teràpia intensiva en l'Hospital Argerich de Buenos Aires. També ferits, encara que no de tanta gravetat, es troben també internats Nelson Aguirre, també militant del PO amb ferida de bala i un ex treballador del Ferrocarril Roca, Ariel Pintos amb lesions de menor consideració.

Consternació i rebuig

La notícia de l'agressió armada contra els manifestants es va propagar ràpidament, provocant protestes i mobilitzacions de diversos sectors sindicals. Aturades en els serveis ferroviaris del "Subte" de Buenos Aires, manifestacions en l'estació de Constitució i en diverses zones de la capital i el Gran Buenos Aires. Per a la jornada d'ahir i avui hi ha diverses convocatòries de vagues i protestes, entre elles la de la Central de Treballadors Argentins. Governants, polítics i sindicalistes van fer declaracions condemnant el succeït.

Es torna a repetir des del poder "que aquests fets no quedaran impunes", i també es llancen sospites i assenyalaments sobre possibles "trames" amb diferents intencions polítiques. Però abans que ens tapin les polèmiques i els artificis verbals, és decisiu que hi hagi una investigació seriosa a partir dels relats de desenes de testimonis, de les les imatges gravades per alguns canals de televisió, per les cintes dels sistemes de seguretat d'algunes empreses i fàbriques de la zona i de la indagació als comandaments i responsables de les forces policials que estaven en la zona.

Algunes qüestions senzilles resulten inexplicables: En la zona estaven desplegats efectius policials, patrulleros i altres vehicles, com és que després d'aquesta situació de violència, l'ús d'armes de foc i els trets no va haver un sol detingut ?. Un dels ferits, Ariel Pintos, acomiadat fa un any com obrer del Ferrocaril Roca, va afirmar contundent: "Aquí no va haver-hi un enfrontament. Això va ser una emboscada i la policia va permetre que ens ataquessin. Primer, mentre estàvem a un costat de les vies, la policia ens va disparar amb bales de goma, i després, quan vam baixar de les vies i no hi havia cap possibilitat que retornéssim, la policia va permetre que la patota de la Unión Ferroviaria ens ataqués". Indica que almenys tres persones van disparar amb armes de foc contra els manifestants.

La fiscal Cristina Caamaño Iglesias, que investiga els greus successos ocorreguts ahir va afirmar que "els tirs van partir d'un sol costat" i va confirmar que els treballadors ferroviaris terceritzats i els grups d'esquerra es retiraven del lloc de la protesta - el pont Bosch - quan es va produir l'atac del sector vinculat amb els sindicats ferroviaris. Assassinat pel seu compromís vital, Mariano Ferreyra, a pesar de la seva joventut era un militant que des de feia anys havia participat en diverses lluites gremials i socials. Explicaven els seus amics que amb només 15 anys s'havia sumat a la presa de la fàbrica Sasetru en Avellaneda, empresa que després va quedar en mans d'una Cooperativa formada per treballadors desocupats. Després es va sumar a la Unión de Juventudes Socialistas, una branca estudiantil del Partido Obrero en el qual actualment militava.

En les notes publicades avui per la premsa porteña s'apunta que Ferreyra és recordat "com un militant dedicat a la causa dels pobres i de l'educació gratuïta". El jove assassinat havia cursat dos anys del professorat d'Història en l'Institut Nº1 d'Avellaneda. Recentment havia perdut el seu treball com obrer metal·lúrgic i des de fa tres mesos acompanyava els reclams dels ferroviaris de la línia del Roca. Mariano vivia a Sarandí, en la casa familiar situada a les proximitats del Supermercat Vedado de Avellaneda, al costat dels seus pares i a la seva germana menor. Segons el relat dels seus amics, tenia intenció de començar a estudiar cinema en la Universitat de Lanús. Les seves lluites, els seus somnis, les seves expectatives van quedar truncades pels trets disparats per un dels elements que componia el grup agressor, que segons els testimoniatges, està vinculat amb la Unión Ferroviaria que dirigeix José Angel Pedraza.

S'estenen les protestes

En el dia d'ahir se succeïen a Buenos Aires i altres ciutats de l'interior del país, marxes, aturades i mobilitzacions de protesta. Passades les 6 del matí treballadors de la fàbrica Kraft (ex Terrabusi) van tallar l'autopista Panamericana; els treballadors de les diferents línies de transport subterrani de Buenos Aires van anunciar que durant dues hores alliberarien el pas al públic pel molinets de totes les estacions; els ferroviaris de la línia del Sarmiento realitzaven una assemblea a Castelar i anunciaven que deixarien viatjar gratuïtament als passatgers com expressió de la seva protesta; i en el centre de Buenos Aires, es preparava una marxa convocada per nombroses organitzacions socials, polítiques i sindicals que finalitzaria en la Plaça de Maig, que aplegaria 60.000 persones.

Mentrestant, es produeixen en cascada les declaracions de funcionaris, polítics, sindicalistes, i es repeteixen com passava en casos anteriors les frases de dol, les promeses d'acabar amb la impunitat, els que eludeixen responsabilitats i els dits que assenyalen a uns altres. Però no és temps de paraules, que ja sonen desgastades, rituals. Fan falta fets. Investigació seriosa i rigorosa. Esclariment i condemna dels responsables. No solament dels qui apreten el gallet de les pistoles, sinó dels qui els permeten anar armats, els deixen "patotear" impunement o maquinen i autoritzen la violència com forma de control social. Res, absolutament res pot justificar aquesta mort, aquests trets, aquests ferits.-

* Redacció de SERPAL. Centre Llatinoamericà de Reus