Ariadna Pi sorteja la Torre Agbar
Com a contribució a la lluita pel dret a un habitatge digne, Ariadna Pi va sortejar el proppassat dijous 22 de març hir la Torre Agbar, reclamant la conversió de les seves plantes buides en pisos i pisets accessibles.
Ariadna Pi fa temps que busca casa i se li va acudir la idea d’apuntar-se a veure si li tocava un dels pisos que l’Ajuntament tenia previst sortejar el proppassat 14 de febrer. Sabia que era ben poc probable que ella formés part d’aquest 2,7% de candidats amb la fortuna que li acabaria tocant la possibilitat de comprar o llogar un dels 1.509 habitatges –dels quals sols 75 de construïts– cobejats per 54.400 joves com ella.
Pensava que de totes maneres no deixava de ser afortunada de poder concórrer al sorteig, perquè un nombre incalculat de persones majors de 35 anys, que també necessiten casa, ni tan sols s’hi podien presentar. Però, malgrat que sabia que no li tocaria, li feia una certa gràcia assistir a la rifa. Mai no havia anat a cap casino, ni a cap bingo, a tot estirar a les tómboles de les fires, i li venia de gust aquella nova experiència. A més, li havien dit que en ocasions anteriors les autoritats havien organitzat el sorteig com un autèntic xou televisiu, amb presentadors i actuacions en directe.
Amb tot, la seva expectativa va quedar frustrada. L’Ariadna no va ser una de les escassísimes persones elegides per veure en directe com no li tocava un pis. De manera que l’Ariadna va decidir que volia viure sigui com sigui l’emoció d’un sorteig d’habitatge “social”. I, com que no li ha tocat cap pis, va pensar que potser li tocaria un despatx buit que, habilitat com cal, li podria servir perfectament de llar. Perquè, per cert, es parla molt de pisos desocupats, i per contra no es parla gaire de les oficines que continuen desocupades a Barcelona, com a prova visible del fracàs de l’expectativa oficial de convertir la ciutat en una “capital mundial dels negocis”.
L’Ariadna Pi, doncs, va decidir convocar pel seu compte un sorteig d’habitatge diguem-ne accessible, en aquest cas de despatxos buits reconvertits. I, a més, recuperant aquell to festiu que el nostre Ajuntament volia que tinguessin aquesta mena d’actes.
En conseqüència Ariadna Pi va presentar-se el proppassat dijous 22 de març a la Torre Agbar –aquest arrogant edifici-espectacle, edifici fetitxe d’una ciutat fetitxe–per tal de reclamar la conversió de les seves vuit plantes buides –8.000 metros quadrats– en confortables pisos i pisets accessibles, amb magnífiques vistes… sobre el no-res.
Ariadna Pi