CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

(Article de Abel Ortiz) Silencis que maten

Dijous, 7 febrer, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El dissabte, dia dos de febrer, el partit popular va presentar, a Valladolid, davant de quatre mil persones, segons la premsa, les seues candidatures a les pròximes eleccions. Van arribar a la ciutat tots els caps de llista per a fer-se la foto amb Rajoy. Aquesta mateixa nit, en una cèntrica i coneguda discoteca, un jove francès de divuit anys que portava menys de vint-i-quatre hores en la capital castellana, és assassinat amb un matxet.

Els periòdics presenten les seues versions. Totes coincideixen en el bàsic. El Mundo, El Norte de Castilla, El País, ABC i moltíssims més mitjans, recullen la mateixa història: A l'interior de la discoteca Mambo va haver-hi una baralla. Algú toque el cul de la xicota d'algú. La baralla va continuar fora. Va aparèixer un matxet i Guillaume va rebre tres punyalades. “Fonts autoritzades” de la discoteca recalquen que l'agressió va ser al carrer.

El subdelegat del govern, Cecilio Vadillo, nascut a França, va explicar que la policia nacional va interrogar els amics de Guillaume, francesos i espanyols, i també als empleats de la discoteca. Tenen gravacions de la càmera d'una llibreria situada davant de la discoteca. El Norte de Castilla “informa”, el mateix dia dos, que els pares de Guillaume es dirigeixen a Valladolid. El subdelegat diu, l'endemà, tres de febrer, que la investigació està molt avançada i que es descarta la participació de bandes organitzades. El dia quatre, també el Norte de Castilla, conta que una patrulla de la policia surt fins a Simancas, poble pròxim, per a “acompanyar” als pares que vénen per carretera des de Madrid, directament fins a la comissaria.

A pesar que, segons posa el periòdic, en boca de la seua advocada, estan trencats pel dolor i “vivint com en un núvol”, agraïxen el suport de les administracions.

El dia cinc, el Norte de Castilla publica que el presumpte autor, Julio O. A, menor d'edat, identificat per la policia, es lliura i es declara innocent. La fiscalia ho interna en Zambrana, un vell reformatori reciclat en centre de menors. Una altra notícia del mateix periòdic informa que els pares de Guillaume ja se n'han anat, volen cap al Charles de Gaulle amb un bitllet gestionat per l'ajuntament. L'alcalde els ha rebut i el subdelegat del govern els ha acompanyat al lloc del crim.

Els pares es mostren agraïts a les institucions. L'alcalde, León de la Riva, diu que el crim està relacionat amb la pèrdua d'autoritat dels pares; Critica la gestió del PSOE que ha minat l'autoritat familiar al permetre que “donar un mastegot a un xaval” pugui assentar-los en els tribunals. L'endemà publiquen, una altra vegada el Norte de Castilla, que l'alcalde anuncia haver pagat totes les despeses i que el jove ja ha sigut incinerat. Des de França algú introdueix un comentari: Journaliste de merde! Il a meme pas encore été incinéré, on sait meme pas si c'est possible, vous avez que sa a foutre de dire de la merde pour faire de l'audiance?.

El País va publicar el dia tres que, segons testimonis, els agressors tenien aparença de Latin Kings . El periòdic va dedicar tres solts més en dies successius sense afegir res a la versió del Norte de Castilla. El Mundo, el dia sis, diu que el detingut pertany a una coneguda família de “mercheros” i conta antecedents de tota la família. Dedica almenys quatre notícies a l'assassinat, una diària des del dia dos, i no aporta res de nou.

L'ABC el mateix, dedica quatre notícies, en dies successius, fins al dia sis.

Les agències distribueixen la notícia per desenes de periòdics locals que repeteixen la mateixa història. Centenars de pàgines web. Els fòrums, aquests manicomis on line, arrepleguen les més variades “idees” totes coixes del mateix peu. Recapitulem.

Un noi francès nouvingut a la ciutat és assassinat. Els seus pares arriben a Valladolid i reconstrueixen les últimes hores del seu fill amb els amics de Guillaume, testimonis directes del que ocorre. Recullen el cadàver del seu fill i tornen a França. Han passat quatre dies des de l'assassinat i s'ha escrit i publicat molt.

La Voix du Nord, periòdic de Lille, ciutat de l'assassinat, publica la història. No obstant això, el que diu no ho va recollir cap mitjà espanyol, a pesar que el Norte de Castilla tria algun paràgraf, demostrant conèixer la font, ometent la informació més important. El pare de Guillaume conta a la Voix Du Nord com, segons un amic de Guillaume que ha presenciat tot, els agressors eren un grup de skinheads. Això no ho ha dit ni un sol mitjà en espanyol, ni un a soles. El subdelegat del govern va acudir a aquesta reconstrucció. La policia municipal va ser la primera a arribar a la porta de la discoteca Mambo. La policia nacional va interrogar els testimonis.

Els periodistes van parlar amb els pares i els amics de Guillaume. L'alcalde de la Riva els va rebre. Ningú va dir res sobre skinheads. Tots ho van silenciar.

Tots van contar una història confusa i absurda. Van parlar de culs de nóvies, de Latin Kings, de mercheros. Ni un sol mitjà va recollir les declaracions del pare de Guillaume ni de l'amic testimoni. Ningú a Valladolid volia tornar a veure flotar una altra vegada la temuda paraula: Fachadolid. Van construir una conspiració de silenci. Estan tots: polítics, policies, periodistes, advocats.

Perquè ningú va mencionar que segons un testimoni directe i segons el pare de la víctima els assassins eren skinheads?. Valladolid està governada pel partit popular. És la capital d'una comunitat autònoma dirigida pel PP. El subdelegat del govern serà del PSOE, suposo. Que estranya sintonia en els silencis. Xenofòbia. Una abraçada d'impotència i ràbia als pares de Guillaume.

Abel Ortiz

Article original en castellà en www.red-libertaria.net|Article original en castellà a www.red-libertaria.net

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció