Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera

Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d'ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils. Espartero en decretà la dissolució (1841), ordre que no fou aplicada fins després de l'enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any. Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l'ajuntament barceloní, el governador reconegué (1842) la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments (gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l'autoritat). La concessió d'un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d'una fàbrica cooperativa (1842). El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien participat els obrers tèxtils, l'associació fou dissolta; sobrevisqué, tanmateix, en certa manera, cinc anys sota la nova denominació de Companyia Fabril de Teixidors del Cotó de Barcelona, que intentà de dur a terme un curiós experiment de producció socialitzada a Catalunya.