CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Atac i defensa de la rereguarda”, un llibre sobre els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Dilluns, 16 desembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Atac i defensa de la rereguarda


Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre (1936-1939)

Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia

Ed. Cossetània, 2013, 800 pàg.

És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc. (Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938).

El llibre és el resultat d’una laboriosa recerca històrica sobre els bombardeigs feixistes sobre les deu comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Perquè, malgrat estar relativament a prop del front, les comarques meridionals de Catalunya restaren com a rereguarda durant molts mesos, tot i que n’hi hagué que esdevingueren front a partir de la primavera de 1938. Hi havia, però, un altre front, menys visible, el que representava l’est del país, el litoral català vers l’illa de Mallorca dominada pels franquistes i des de la qual s’atacarà per mar i aire Catalunya.

Els bombardeigs aeris massius i continuats eren una novetat en les confrontacions bèl·liques; ni els ciutadans, ni l’exèrcit, ni les autoritats polítiques ni les militars estaven preparades per fer front a aquest tipus de guerra que, a més, consideraven poc probable. Malgrat tot, primer els canoneigs des del mar i després les bombes des de l’aire trasbalsaren la vida quotidiana de la gent que estava a la rereguarda catalana.

A partir de l’hivern de 1936-1937, sense saber gaire bé perquè, els ciutadans de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, sobretot aquells que vivien al litoral o al prelitoral, van començar a veure com el perill venia del cel i les bombes queien sobre les seves cases, sobre les fàbriques, sobre els camps, sobre les carreteres, sobre les estacions i vies de ferrocarril.

A poc a poc, al llarg de l’any 1937 allò que començà a ser esporàdic va esdevenir quotidià, de manera que l’any 1938 fou un any de veritable terror per a la majoria de la població catalana en general, i de les comarques meridionals en particular.

La població de les comarques de Tarragona, igual que la catalana en general, junt amb les autoritats polítiques i militars, s’organitzà per defensar-se, per plantar cara a les agressions aèries feixistes.

Ramon Arnabat Mata (Santa Margarida i els Monjos, 1957) és doctor en Història, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre del grup de recerca consolidat ISOCAC. És director del projecte Tots els Noms (el Penedès, 1931-1979), president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i autor de diversos llibres i articles sobre la Segona República, la guerra civil espanyola i el franquisme.

David Íñiguez Gràcia (Barcelona, 1971), doctor en Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni per la Universitat de Barcelona, és investigador especialitzat en l’aviació i la guerra d’Espanya, i autor de diversos treballs sobre aquesta temàtica.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print