Atacs contra els anarquistes i socialistes revolucionaris d’Egipte

Ha arribat el moment. Durant diverses setmanes, diversos llocs d'internet i pàgines de Facebook que pertanyien a la Germanor Musulmana (o Germans Musulmans), ja fos oficialment o mitjançant els seus membres, havia vingut llançant atacs contra els Anarquistes i els Socialistes Revolucionaris d'Egipte intentant aïllar-los com incitadores de la violència i propagandistes de la demolició de l'Estat.

Ara, un membre de la Germanor ha demandat a tres socialistes, un d'ells és el company Yaser Abdel Kawy, un conegut anarquista i membre del Moviment Socialista Llibertari d'Egipte. El fiscal general va aprovar la demanda davant l'Assemblea General de la Seguretat de l'Estat, un aparell d'excepció del sistema legal que funciona només durant l'Estat d'Emergència. Era d'esperar que succeís això.

Encara que pocs en nombre, els anarquistes d'Egipte han destacat molt entre les diferents forces revolucionàries que han pres part en la revolució egípcia del 25 de Gener. Als anarquistes se'ls hi distingeix bé en els mitjans socials, però el més important és que sempre estan en la línia del front en el carrer onsevulla que estiguin els revolucionaris que s'enfrontin a la fallida estrepitosa de l'Estat.

La difícil però forta aliança entre els Germans Musulmans i la Junta Militar dirigent ha estat evident des del principi. La Germanor era l'única força política que tenia a un dels seus membres en el comitè legislatiu responsable de preparar les modificacions de la Constitució de 1971, aprovada en referèndum el 19 de març.

La Germanor va rebutjar prendre part en gairebé totes les marxes contra el Consell Superior de les Forces Armades (CSFA), i en molts casos va intentar dissoldre aquestes marxes i atacar a aquells que les convocaven. La Germanor també havia pres una línia agressiva contra els treballadors en la seva lluita contínua contra els amos, protegits per la junta militar. Sempre han condemnat les marxes obreres, les assegudes o les ocupacions, i descriuen la lluita obrera pels seus drets com contra-revolucionària i afirmen que està incitada pels clients del règim de Mubarak.

Embravits per l'aixafadora victòria en les recents eleccions parlamentàries, juntament amb els islamistes salafistes més radicals, la Germanor Musulmana està ocupada ara mateix en lliurar-se de la futura oposició, és a dir, dels socialistes. És fàcil saber perquè, si algú mira les polítiques que els seus equivalents a Tunísia han adoptat una vegada que estan tranquils en els nous escons del parlament. Queda molt més clar quan un llegeix les declaracions de premsa dels seus líders més destacats (en general homes de negocis), especialment les que descriuen les polítiques financeres i econòmiques neoliberals del règim de Mubarak com a bones i eficaces, afirmant que l'únic problema és que estaven apolillades per la corrupció i un capitalisme antiquat.

Estem segurs que aquests nous atacs del CSFA i dels seus aliats islamistes no són sinó el principi. Estem entrant en una nova fase de la revolució egípcia. Aquesta vegada els veritables fronts del conflicte estaran clars per a tots després que fins a ara solament estaven clars per a uns pocs. La Revolució Egípcia traurà la veritable cara d'una guerra de classes entre nosaltres, el proletariat, contra ells, els amos, la junta militar i els islamistes conservadors feixistes.

Moviment Socialista Llibertari - Egipte

* Article extret de Anarquismo.net: www.anarkismo.net/article/21542