Aturar desnonaments o recuperar les llars, una resposta directa i col·lectiva

L'efectivitat de les campanyes ha fet que els Mossos hagin augmentat la seva força repressora fins al punt d'utilitzar els mateixos mecanismes emprats als desallotjaments.

Milers de persones arreu de l'Estat espanyol surten al carrer per reivindicar el dret a l'habitatge. La última jornada general de mobilització va ser el passat 25 de setembre, una jornada organitzada amb l'objectiu de visibilitzar la crisi estructural de l'habitatge que es viu a l'Estat espanyol i la situació dramàtica que viuen més de 300.000 famílies que ja tenen previst ser desnonades de les seves llars.

La resposta de la població davant d'aquest panorama, però, va molt més enllà d'una jornada de lluita i es vertebra en nombrosos col·lectius, assemblees de barri i xarxes de suport mutu que s'organitzen dia a dia per evitar que aquest problema polític i econòmic no continuï deixant famílies al carrer.

Així, fa gairebé un any, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va llançar la campanya Stop Desnonaments, que ha estat efectiva gràcies a la solidaritat de veïns i veïnes. Aquesta estratègia consisteix a aturar l'entrada dels cossos repressius a les finques que han de ser desnonades per evitar que les afectades quedin al carrer.

Des de l'inici de la campanya ja s'han aturat 74 desnonaments arreu de l'Estat, més de la meitat a Catalunya. Però aquesta efectivitat ha fet que els Mossos hagin augmentat la seva força repressora fins al punt d'activar els mateixos dispositius que s'utilitzen per efectuar desallotjaments. Aquest va ser el cas de la família desnonada al Clot, on l'ús desproporcionat de la violència va provocar ferides a diverses persones del veïnat. Tot i això, l'estratègia d'aturar l'entrada de la policia a les cases continua funcionant i es segueixen convocant concentracions als barris i pobles de Barcelona.

La imaginació col·lectiva, però, va més enllà i ja s'han trobat noves respostes per esquivar aquestes situacions. Un exemple és l'estratègia utilitzada per una família de Montcada i Reixac, que va ocupar el mateix pis on havies estatd esnonats unes hores més tard, el passat 4 de setembre. D'aquesta manera comença un nou procés judicial i les famílies guanyen temps.

Dos exemples organitzatius

Des de principis de 2009, l'any en que va esclatar la bombolla immobiliària i la crisi de l'habitatge es va fer més latent que mai, s'han generat diversos espais de lluita i de solidaritat que han permès visibilitzar la situació i donar eines a les afectades per combatre-la.

La PAH, per exemple, sorgeix el febrer de 2009 i, des del primer moment, es va dedicar a informar i assessorar legalment les persones afectades amb reunions en grup. "Una de les claus és explicar molt que la resposta ha de ser col·lectiva, que el problema no té solucions individuals perquè la llei és injusta", explica Ada Colau, membre de l'organització. De la primera PAH en van anar sorgint moltes altres, impulsades per persones afectades que s'havien format i que van anar reproduint les plataformes arreu el territori català fins arribar a ser 20. A la resta de l'Estat, les plataformes van augmentar després del 15-M -moltes arran de les assemblees de barri- i ja se'n compten més de 40.

A Nou Barris, el col·lectiu 500x20 treballa el tema de l'habitatge des de l'any 2006. L'any 2008, els problemes d'especulació, l'afonament de llars antigues, la requalificació dels espais i la construcció d'habitatges nous van impulsar el col·lectiu a canviar el seu plantejament i van començar a treballar directament amb els casos de famílies amb dificultats per pagar el lloguer o afectades per la hipoteca. Es cerquen solucions pràctiques i directes, així doncs, es fa un mapa amb els 500 pisos buits que hi ha al barri. "La gent del barri visibilitza que aquest conflicte pot ser útil; una altra evidència és que hi ha molts pisos buits i la gent se'n va al carrer", explica Claudia González, membre de l'associació. Durant tot el darrer any, totes les famílies que han treballat amb 500x20 han mantingut la seva casa o n'han aconseguit una; s'han aturat els desnonaments que hi ha hagut mitjançant l'ocupació, i s'han reallotjat diverses famílies, fins i tot d'altres barris, com és el cas d'una família desallotjada de la Colònia Castells. Han decidit convocar la propera assemblea a Ciutat Meridiana, "perquè allà també hi ha molts desnonaments i molts pisos buits", afegeix.

* Article de Silvia Abadia publicat al núm. 243 del setmanari Directa.