CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Autogestió al Matarranya

Diumenge, 1 juny, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Encarnita i Renato Simoni van presentar Queretes el 1977 i en francès a la Facultat de Lletres de la Universitat de Ginebra. Aleshores era un llibre pioner en aquesta matèria, se'n sabia molt poc de les col·lectivitzacions anarquistes en terres aragoneses durant la Guerra Civil. Aquest mateix assaig va ser publicat en castellà el 1982, i el 2006 en italià: Cretas. Autogestione nella Spagna Republicana (1936-1938).

L'historiador Renato Simoni ha dirigit la Societat Suïssa de Professors d'Història i és un especialista en la investigació de la Guerra Civil espanyola, que ha publicat en italià, francès i castellà. Encarnita Simoni, nascuda a Queretes (Matarranya), és llicenciada en història i professora d'espanyol al cantó de Ticino (Suïssa). L'assaig històric d'Encarnita i Renato Simoni ha estat editat en català per l'Associació Cultural del Matarranya dins de la seva col·lecció L'Aladre amb un pròleg del professor i historiador aragonès Julián Casanova, el qual afirma que aquest treball és “una història aparentment menuda, sobre un poble petit, però que descobreix la profunditat de l'autèntica matèria primera de què és feta la feina de la història: les creences i pràctiques dels éssers humans”.

Queretes, la col·lectivització d'un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) és una versió revisada i ampliada. Per dur a terme la seva investigació, tots dos autors han fet servir la documentació dels arxius, la història oral i l'antropologia per indagar aquells esdeveniments que van fer possible la col·lectivització de les terres i la instauració del comunisme llibertari en una gran part dels pobles del Matarranya i d'altres zones d'Aragó. Ens parlen de l'organització de la comunitat, l'eradicació del diner, les assemblees camperoles, la vida quotidiana, la llengua, la cultura i les tradicions.

L'esperit llibertari de solidaritat i suport mutu formaven part de la col·lectivitat que havia abolit la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció, tot creant una economia de signe solidari i autogestionari. Ens expliquen la funció dels comitès locals com a òrgans de coordinació subordinats a l'assemblea general del poble, la creació de la Federació Regional de Col·lectivitats i la constitució del Consell d'Aragó. L'organització del treball i la distribució dels béns, seguint el lema anarquista “De cadascú segons la seva capacitat. A cadascú segons les seves necessitats”.

En la primera part del llibre fan una anàlisi de com era la societat aragonesa del primer terç del segle XX i s'endinsen en l'estudi d'uns pobles marcats per la pobresa. Aquesta primera part ja és un gran estudi sobre les terres de Terol i els pobles del Matarranya. També investiguen la situació política, cultural i social durant la Segona República i la influència dels moviments polítics i sindicals, amb una especial atenció al moviment anarcosindicalista. La CNT seria la força dominant que promouria amb els camperols i els obrers les col·lectivitzacions a la majoria de pobles del Matarranya. L'estudi es va centrar sobretot en el poble de Queretes, a la província de Terol, un petit poble on la revolució social va ser una realitat que va durar un període molt breu, però de la seva experiència es poden treure encara avui grans lliçons.

Aquest assaig és una gran aportació a la memòria col·lectiva i als principis d'economia autogestionària que haurien de tenir validesa com a alternativa al capitalisme.

* Ferran Aisa és escriptor i historiador.

QUERETES
Encarnita i Renato Simoni
Pròleg: Julián Casanovas
Editorial: L'Aladre. Associació Cultural del Matarranya
Calaceit, 2013
Pàgines: 311
Preu: 15 euros

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció