Autogestió i sindicalisme
La paraula ‘autogestió’ ens serveix per a explicar coses importants. Encara que relativament recent -pel que sembla va veure la llum en l'estela del maig francès de 1968-, remitent en realitat a idees molt anteriors.
Avui ens és útil per a adonar-nos de la deriva del sindicalisme entre nosaltres. Els dos principals sindicats que existien abans de la guerra civil, la CNT i la UGT, lluitaven per construir espais econòmics i socials dels quals els treballadors fossin els únics responsables, lluny de la lògica i dels interessos del capital. És veritat, clar, que l'obstinació de la CNT en aquesta tasca va ser més forta que la d'UGT.
El sindicalisme avui majoritari s'ha allunyat lamentablement, en canvi, de qualsevol projecte autogestionari. Si se'm permet la ironia, el seu únic resultat en aquest terreny, després de disposar de recursos ingents, ha estat la creació d'una agència de viatges. La perspectiva de deixar enrere el capitalisme no forma part de l'horitzó mental corresponent.
És urgent recuperar l'esperit autogestionari dels nostres avis i lluitar per a construir espais d'autonomia en els quals apliquem regles del joc diferents. En els últims temps comencen a arribar notícies d'empreses que, tancades pels seus propietaris, acaben en mans, autogestionariament, dels seus treballadors. Caldrà dedicar-li temps a això.
* Carlos Taibo és actvista social, escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Madrid.
http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/index.php?id=403