CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Autonomia, nacionalisme i CNT. Resolució del II Congrés de la CNT (ara CGT) de Catalunya. Barcelona, 9 – 10 de novembre de 1985.

Dimarts, 3 setembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Introducció

Només la renovació del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigència d’unes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT aquesta renovació ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrònic; en la CNT de Catalunya aquest desbloqueig ha de significar la clarificació sense embuts de l’anomenat “problema nacional” que suposi la identificació de l’organització amb aquesta terra damunt de la qual vivim i ens defineix culturalment.

Tradicionalment l’organització ha arrossegat una constant postura de rebuig vers la identitat nacional de Catalunya. Aquest tic de rebuig estava basat en motius de complexos, molts dels quals obeïen a posicions equívoques, simplistes o que malcomprenien una realitat quotidiana. Entre aquests s’ha de assenyalar la concepció decimonònica d’un federalisme que es forma anys abans de la “renaixença” catalana i que, per tant, no es posiciona davant d’ella; la identificació del nacionalisme, de tot nacionalisme, amb posicions reaccionàries per les quals aquest era només un instrument per manipular la consciència social del poble i per reforçar les institucions de l’estat centralista o autonòmic; identificació que es reforça amb l’aparició dels feixismes en les primeres dècades d’aquest segle; la identificació erròniament per l’organització, del nacionalisme amb la burgesia; i també, perquè no dir-ho, al desig de diferenciació amb “l’altra” esquerra, la política, que sí defensa el fet nacional català, posició adoptada entre els sectors més escleròtics de l’organització basant-se en el seu anticomunisme visceral i prioritari.

Així el repte de la CNT a Catalunya serà afrontar la seva acció sindical i social, però això només s’aconseguirà arrelant-se al mateix temps en el teixit social d’aquest país, per això la necessitat de reconciliar-nos amb la història d’aquest poble, del nostre poble, sabent que llavors les nostres idees obtindran un eco més definit i comprensible per a la resta de la societat catalana.

El concepte de “nació”

Un dels termes utilitzats amb més polèmica dins de la Confederació ha estat el de “nació”. Aquesta paraula ha definit fins ara, per als militants de la CNT, tot el territori polític de l’Estat espanyol. Així ens trobem amb la pròpia CNT d’Espanya, de la “Confederación Nacional del Trabajo”, amb el corresponent “Comité nacional” (ara Comité Confederal) i els seus “Plenos nacionales”.

S’ha identificat així a la nació amb els seus límits fronterers, que no culturals: “Confederación regional”, “Pleno regional”, etc.

Aquesta lexicologia deriva dels plantejaments geogràfics desenvolupats per l’Eliseu Reclus, que tan profundament calaren dins l’associacionisme obrer del segle XIX. Ens troben, doncs, com en altres qüestions, amb què aquests plantejaments no han estat desenvolupats des de llavors i han entrat en franca caducitat. Dissortadament aquests termes van ser ells mateixos utilitzats pel règim franquista enemic de les llibertats catalanes. No és d’estranyar, doncs, que molta gent, així vist, miri amb desconfiança una CNT que es reconstruïa el 1976 adoptant concepcions similars.

La CNT reconeix ara que cal parlar amb propietat de Catalunya com d’una nació, o sigui, d’un poble amb una terra. Una terra, una llengua i una cultura pròpies que té com a àmbit un territori físic: Catalunya. Així mateix reconeix que els altres territoris de llengua catalana formen part també d’aquesta comunitat cultural comuna, per la qual cosa tractarà de coordinar-se amb la CNT d’aquests indrets per contribuir a que l’organització en ple reconegui aquest fet.

Internacionalisme i federalisme

Per a poder autotitular-nos con a internacionalistes hem d’analitzar el significat d’aquesta paraula i comprendre que aquesta voluntat internacionalista no ha de consistir en un tot globalitzador i despersonificador, sinó en una ideologia que respecti els diferents elements que formen els homes i dones de tot el món. Només així podem exercir un veritable federalisme, és a dir, diversos “diferents” que es posen d’acord, no per ser homogenis, sinó per ser “diferents” en llibertat.

Autodeterminació i sobirania popular

La llibertat dels pobles s’obté per la consecució d’una autèntica sobirania, on els pobles i ciutadans que els componen puguin decidir sobre el seu propi destí.

És evident que a Catalunya cap Estatut d’Autonomia satisfarà de cap manera les necessitats emancipadores de molts catalans; l’autonomia catalana genera dobles i fins i tot triples burocràcies, bloqueja diversos sectors pels conflictes de competències, a vegades fins i tot per quatre bandes (Govern Central, Generalitat, Diputacions i Ajuntaments), i manté en el poder un aparell incapaç de dotar al país del dinamisme socio-cultural que sempre va tenir.

La CNT per tot això reconeix que el poble català mereix exercir lliurement el seu dret a l’autodeterminació. Autodeterminació que entenem com la capacitat per decidir lliurement el seu futur, amb independència de qualsevol estructura estatal imposada per la força, tan interna com externa. Llibertat de cada poble per a decidir per sí mateix i sense altres pressupostos que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionaments ni imposicions.

La normalització lingüística

Recuperant-se després de dècades de persecució, la llengua catalana ha de tornar a la categoria de llengua pròpia dels catalans. Això només és possible mitjançant un procés de normalització lingüística que faciliti el seu ús públic i ensenyament educatiu, la integració paulatina dels immigrants i la seva equiparació com a llengua de cultura en el món. La CNT pot contribuir en aquest procés facilitant el seu ús en el mitjà orgànic i participant en campanyes entre treballadors i treballadores, sobretot d’origen castellanoparlant. Així mateix ha de protegir el dret de qualsevol a expressar-se sense coaccions en la llengua escollida, sigui aquesta la que sigui, evitant tota discriminació per raó d’origen.

Acció directa de la CNT davant la qüestió nacional

- Lluitar contra qualsevol tipus d’opressió i repressió nacional.
- Respecte i desenvolupament dels usos, costums, llengua i cultura catalanes.
- Potenciar el desenvolupament i aprofitament dels recursos econòmics propis del nostre poble, impedint l’espoli d’aquests i respectant l’ecosistema.
- Fomentar el recolçament mutu, la igualtat i comprensió entre tots els pobles.
- Ésser solidaris amb tot moviment per l’autodeterminació dels pobles.
- Adaptar l’estructura de la CNT a aquestes proposicions.

* Aquesta resolució va ser adoptada en el 2n Congrés de la CNT de Catalunya, realitzat a Barcelona el 9 i 10 de novembre de 1985, l'organització que a partir de 1989 passaria a denominar-se CGT de Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print