Baixa el cost del treball per a les empreses a l’Estat espanyol, al mateix temps que augmenta la jornada laboral i els salaris retrocedeixen
Els treballadors estan pagant la crisi també amb el seu salari i condicions concretes de treball, amb pujades d'impostos i preus i amb retallades de drets socials i laborals.
Més hores de treball per menys diners
El total que els costa a les empreses cada empleat baixa per primera vegada en la dècada mentre augmenta la jornada laboral i els salaris s'estanquen Malgrat el rebuig general a les paraules del president sortint de la patronal, Gerardo Díaz Ferrán, que deia que el que calia fer per a sortir de la crisi era treballar més per menys diners, la realitat, o almenys les estadístiques, li estan donant la raó.
Segons l'enquesta trimestral de cost laboral que ha publicat el 16 de desembre l'INE, els diners que a les empreses els costa cada empleat ha baixat en el tercer trimestre per primera vegada en la dècada al mateix temps que els salaris s'han estancat i augmenta la jornada laboral, que de mitjana i comptant amb els treballadors a temps parcial, està sobre les 35 hores setmanals.
El cost laboral de les empreses es va situar en 2.421,49 euros per treballador i mes, al tancament de setembre, el 0,3% menys que en el mateix període de l'any passat per la rebaixa del sou dels funcionaris a partir de juny, tal com s'havia avançat fa uns dies.
D'aquesta despesa, el cost salarial (que inclou salari base, complements, pagaments per hores extraordinàries i endarreriments, tot mesurat en termes bruts) es va situar en 1.779,27 euros per treballador i mes, un escàs augment del 0,1% enfront del mateix període de 2009 i que en qualsevol cas suposa la pujada més petita des de l'any 2000, quan es va començar a elaborar l'indicador. A més, cal tenir en compte que la inflació ha augmentat un 0,9% entre gener i setembre, el que suposa la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats.
Per la seva banda, els costos no salarials van disminuir el 1,5% degut principalment a la menor despesa en indemnitzacions per acomiadament i en altres percepcions no salarials (desgast d'eines o adquisició de roba de treball, entre altres).
Fins ara els costos laborals semblaven comportar-se de forma oposada a la resta de l'economia. En plena crisi, pujaven a taxes àdhuc molt superiors a les dels anys de bonança. El motiu era doble: l'ajustament de l'ocupació es va realitzar principalment pels nivells més baixos, els contractes temporals i pitjor remunerats. Així, la mitjana dels que quedaven en el mercat pujava. Per altra banda, els costos laborals inclouen els pagaments que realitzen les empreses a l'indemnitzar per acomiadament, el que també elevava la factura laboral.
>>> Notícia extreta de Kaos en la Red