Barricada a la vuitena planta
David Fernàndez / Setmanari Directa
estirantdelfil@setmanaridirecta.info
La Confederació General del Treball (CGT) va acabar la diada
internacional del treball amb una mobilització singular no prevista a
Barcelona: la defensa dels seus locals, a la novena planta de la Via
Laietana, amb el rerefons del conflicte sobre l’ús del patrimoni
sindical acumulat i la intenció declarada de CCOO de fer-se
amb totes les plantes de l’edifici de la Via Laietana, amb el
beneplàcit tàcit del Ministeri de Treball.
El conflicte es remunta a la Setmana Santa passada, quan les plantes 7
i 8 de l’edifici històric van quedar buides per la mudança de la UGT a
la seva nova macro-seu, situada a la rambla del Raval. Sense cap
autorització prèvia per part del Ministeri de Treball, CCOO va començar
a ocupar totes dues plantes, va aixecar murs, va fer obres –que han
estat denunciades davant la Guàrdia Urbana– i va tapiar la sortida
d’incendis de què disposava la CGT; unes reformes que semblaven més
“una fortificació militar que un local sindical”, segons rebla un
comunicat de la central anarcosindicalista que denuncia la tupinada
conjunta de CCOO i el Ministeri de Treball. Finalment, però, els
bombers van obligar CCOO ha desbloquejar la sortida d’incendis.
Enmig d’un galimaties burocràtic irresolt i davant els incompliments
ministerials prolongats, la CGT va decidir passar a l’acció i ocupar la
vuitena planta el dia 1 de maig. Des del 26 de novembre de 2007, el
Ministeri de Treball s'havia compromès a atorgar-los 2.870 metres
quadrats, però avui només en tenen 1.000. Quatre dies abans, el 27
d’abril, el Ministeri de Treball els havia informat que la vuitena
planta no s'havia atorgat a ningú i que la cessió d’ús no es resoldria
fins el mes de setembre, en el marc de la Comissió Consultiva sobre
Patrimoni Sindical. Però, la matinada del 2 de maig, efectius dels
Mossos d’Esquadra es van presentar a la vuitena planta de l’edifici i
van demanar que la desallotgessin. La CGT va exigir la documentació
pertinent i, sorprenentment, la policia catalana va mostrar una
resolució del Ministeri, datada el 29 d’abril, on es concedia la
vuitena planta a CCOO i no es feia cap menció a la titularitat de la
setena. Davant l’ordre d’adjudicació ministerial, la CGT va abandonar
la vuitena planta i es va fer forta a la novena, on ha estat fent
guàrdia aquestes darreres nits davant el risc que “l’expansionisme de
CCOO” es pugui consumar.
El conflicte, que ha mobilitzat el sindicat els dies 1, 2 i 3 de maig i ha implicat concentracions i talls de trànsit a la Via Laietana, ha
desvetllat que CCOO ha fet totes les gestions necessàries per intentar
quedar-se amb tot l’edifici, amb l'excusa de la reforma integral de la
façana, però amb la clara voluntat de desallotjar la CGT. El diumenge 2
de maig, CCOO va arribar a dir al secretari general de la CGT Catalunya
que també els farien fora de la novena planta. El deteriorament real de
la façana –l'any 2006, un despreniment va ferir un vianant– i la
desatenció ministerial de la seva reforma són les excuses formals
adduïdes sobre un edifici –inaugurat el 1922, antiga seu de la Caixa
Mútua Popular i exponent del noucentisme urbanístic inspirat en
l’arquitectura comercial dels EUA– que té la façana protegida i que el
Ministeri ha intentant vendre infructuosament en reiterades ocasions.
Al mateix comunicat on es denuncia la prepotència de CCOO, la CGT
responsabilitza directament Enrique Heras, subdirector general de
Coordinació i Relacions Institucionals del Ministeri de Treball i
responsable de patrimoni sindical, de la situació viscuda. La
transferència definitiva de la titularitat del patrimoni sindical és
una tasca governamental pendent de resolució des del llunyà 1984.
Cal recordar, també, que CCOO no manté cap relació institucional amb la
CGT des del desembre de 1999, amb motiu de les jornades Trenquem el
silenci, durant les quals van ocupar la seu de CCOO unes hores per
denunciar la connivència burocràtica sindical amb les successives
reformes laborals i els ulls clucs davant la creixent precarietat
laboral. Tot i que les jornades estaven convocades per una xarxa àmplia
de col•lectius socials, CCOO va acusar directament la CGT d'estar al
darrere de la protesta, amb un discurs criminalitzador.
CCOO al 22@, UGT al Raval
La situació encara és més paradoxal si tenim en compte que,
properament, CCOO es traslladarà al districte del 22@, després d’haver
arribat a un acord amb el Ministeri de Treball per la construcció d’un
edifici –de titularitat municipal– a la confluència dels carrers
Veneçuela, Provençals i Selva de Mar. L’operació immobiliària
es farà a través d’una permuta amb el promotor que construeixi la nova
seu. A més, el 30 d'abril, es va inaugurar (amb la presència de José
Montilla i Jordi Hereu) la nova seu de la UGT –de 9.000 metres
quadrats– a la rambla del Raval, després d'una operació immobiliària no
exempta de polèmica, ja que s’emmarca en l’operació especulativa de
l'illa d'en Robador. Foment de Ciutat Vella SA va vendre els drets
sobre la finca a l’Ajuntament, que els ha concedit a la UGT, una
operació que la CGT ha qualificat de “regal de l’Ajuntament de
Barcelona”.
Attached documents