Benvingut Míster Erra. A que vens a Telefònica, a Bankiar?
A la CGT ens preguntem quins són els mèrits de Rodrigo Rato per a incorporar-se als consells de Telefònica. I com és l'oportunitat de fer-lo precisament ara, amb l'economia desbocadamente lliure –és el mercat qui imposa normes i marca límits al poder polític, just al revés de com hauría de ser- provocant estafes, enfonsaments i abusos d'entitats financeres, situant en l'ull de l'huracà mediàtic i social als seus protagonistes.
Aznar va proposar a Rato com el seu successor en el partit i aquest li va dir que no, encara que va canviar d'idea una vegada seleccionat Rajoy per al lloc. Aznar no va variar la seva nova decisió però Rato va obtenir la seva consolació encapçalant el FMI –aquest ens que recepta austeritat fins a la fam per a, simultàniament, dir que és un error- que va deixar atropelladament per a presidir la imparable nova Bankia, d'infauste final com és sabut (forat negre, rescat, acomiadaments…)
Oferir la impressió de seleccionar assessors d'alt nivell en els jutjats, mostrant-se com refugi de dubtes… no creiem que sigui una gran decisió. És segur que no ajudarà en la política comercial de Telefònica, donat el rebuig que sens dubte produeix entre la nostra clientela. Ha d'haver-hi un motiu de pes.
Creiem que aquests fitxatges tan sonors confirmen la idea que els partits són una font inesgotable d'ofertes laborals i les empreses una font inesgotable de favors polítics. A més això funciona amb indepencia del partit governant.
Recordant els fets sobre Alvaro, Eduardo, Mari Cruz i tants altres, només ens queda per dir MARCOS READMISSIÓ.
Sindicat Federal de Telefònica de la CGT