CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Blood in the mobile”: telèfons que maten…

Dimarts, 24 maig, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Blood in the Mobile (sang en el mòbil) és un documental de Frank Poulsen que mostra la connexió entre els telèfons mòbils i la guerra en el Congo (RDC), denuncia la indústria minera il·legal en el país i l'activitat en la seva major mina de coltan, controlada per diversos grups armats.

En aquesta mina hi treballen nens durant dies ficats en estrets túnels per a extreure els minerals que acaben en el procés de fabricació de telèfons mòbils.

La lluita pel control dels recursos miners en el Congo és una de les més sagnants des de la Segona Guerra Mundial, i les empreses del món occidental que compren aquests minerals contribueixen a finançar-la.

El coltán, aquest mineral de nom rar, es produeix majoritàriament en la República Democràtica del Congo (RDC), on estan el 80% de les seves reserves. Situades les mines de coltán a l'est de l'immens país africà, el món occidental tanca els ulls i compra precisament aquí els materials per a fabricar mòbils, en una zona que està en conflicte, afavorint que la guerra es financi i retroalimenti en una espiral destructiva sense fi. Durant els últims 15 anys, el conflicte a Congo ha acabat amb la vida de més de cinc milions de persones i 300.000 dones han estat violades.

El documental Blood in the Mobile mostra la connexió evident entre els nostres telèfons i la guerra civil en el Congo. En el documental Poulsen acudeix a Nokia, que no confirma ni desmenteix si compra o no aquest material. Nokia presumeix per un costat de ser socialment responsable però per l'altre no pot garantir que no utilitza minerals del conflicte. Poulsen va escollir el principal productor mundial de mòbils, però la situació és comú a tots els fabricants de tecnologia, ja que la cadena de subministre és semblant. Part dels minerals surten del centre d'Àfrica, es fonen a Malaisia i en les fàbriques de la Xina o la Índia s'ensamblen els dispositius.

L'equip de la pel·lícula es desplaça al país africà per a veure com treballa la indústria minera il·legal. I assoleix accedir a la mina d'estany més gran de la RDC, controlada directament per grups armats, i on el treball amb nens és habitual: els més petits són els que s'introduïxen en túnels estrets per a extreure els minerals que acaben en els nostres telèfons mòbils last generation.

Quan els responsables de Blood in the Mobile contacten amb Nokia (la companyia finlandesa líder mundial de fabricació de mòbils) per a saber si poden garantir que no compren minerals del conflicte, no obtenen resposta. Està clar que no hi ha garantia. El que s'explica a Blood in The Mobile és positiu perquè entenguem (d'una vegada) que les nostres accions tenen conseqüències, i que si el Sud (tot el món, vaja) està com està, la majoria de les vegades no és culpa d'una mà negra o de la història, sinó simple i planament com resultat del nostre comportament actual.

Aquest film parla de responsabilitat corporativa de les grans empreses mundials i de si els importa alguna cosa més enllà del benefici obscè, però també apel·la a l'individu, a la ciutadania: Podem seguir acceptant com si res que perquè tinguem mòbil, enviem SMS o actualitzem twitter o facebook des del carrer o des de casa, s'assassina, es viola, es condemna al treball infantil esclavitzant a molts nens? Un primer pas és que cadascun de nosaltres es formuli la pregunta, i això és el que persegueix Blood in the Mobile.

Està clar que la guerra continuarà mentre els actors armats puguin seguir finançant el conflicte venent minerals que el món ric necessita. Si es pregunta a les companyies telefòniques d'on treuen els seus proveïdors els minerals per a fabricar mòbils, ningú està en condicions de garantir que no provenen de les zones en conflicte de la RDC. Quina és l'alternativa? Deixar d'utilitzar el mòbil? Això sembla impossible en el món d'avui, però com ciutadans, sí que podem pressionar a les companyies perquè garanteixin que les seves matèries primeres no procedeixen ni financin el conflicte, en un procés semblant al que segueixen les importadores de diamants africans. Avui molta gent es pregunta per l'origen dels diamants i exigeix un certificat de "neteja". Anys enrere això era una quimera, ara és realitat. Pot ser un punt de partida per al negoci de la fabricació de mòbils.

Web del documental: http://bloodinthemobile.org/

Tràiler del documental: http://bloodinthemobile.org/the-film/watch-the-trailer/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print