“Boi Ruiz està dissenyant una estratègia que passa per l’eugenesia econòmica”

A l’Hospital de Bellvitge, un dels centres de referència de la sanitat catalana, fa 34 setmanes que tallen la Gran Via per protestar contra les retallades que estan afectant l’hospital i que estan portant la plantilla del centre a una situació límit. Es preveu que algunes de les retallades seran indefinides i han afectat a una UCI, al servei de desintoxicació, a set quiròfans i a una cinquantena de llits. Aquestes retallades també suposen una sobrecàrrega de feina pel personal. Parlem amb Paloma de Lacalle, infermera i membre de la CGT a la Junta de Personal, perquè ens expliqui la visió de les treballadores de la sanitat.

- Quina és la situació actual de les treballadores a l’hospital?

Les treballadores de l’hospital estem cansades, fartes i amoïnades pel futur que ens espera. A Bellvitge, hi ha una saturació pel que fa a les usuàries i una sobrecàrrega de feina pel que fa a les treballadores. Durant l’estiu, la saturació ha augmentat i faltaven entre 35 i 40 llits diaris per poder cobrir la gent que ho necessitava. En moments puntuals, fins i tot hem hagut d’obrir alguna unitat que ja estava tancada perquè el temps d’espera era altíssim. També hem de tenir en compte que, a l’estiu, s’han fet 700 contractes eventuals menys (és una aproximació, ja que la direcció no ofereix cap informació al respecte); la gran majoria d’aquests contractes són mensuals i, per tant, la gent no sap si tornarà a treballar el mes següent. També hi ha companyes que les criden el mateix dia per anar a treballar per unes hores o un dia.

- La redistribució de la feina també us afecta?

Sí, és clar. Abans, els malalts que hi havia eren d’una única especialitat o molt semblants entre elles. Ara, les infermeres tenim més malalts (la ràtio ha pujat fins a deu-catorze pacients per infermera) i, a més, poden ser de qualsevol especialitat, cosa que fa que no puguis saber de tot. També han passat a planta les persones que haurien d’estar en habitacions especialitzades ja que necessiten moltes més atencions i nosaltres no donem a l’abast.

- Quins són els casos més greus que t'has trobat?

Hem arribat a casos surrealistes. per exemple, fa unes setmanes, va arribar un pacient a planta amb pauta d'agonia, cosa que vol dir que està a les darreres hores de la seva vida. Normalment, ubiquem aquesta gent en una habitació sola perquè la família pugui fer el dol tranquil·lament i amb intimitat. Al cap d’una estona, una persona va venir per un trasplantament hepàtic i, com que no hi havia lloc, el volien col·locar a la sala del pacient agonitzant (que, a més, era la planta de neurologia). Davant d’aquesta burrada, vam haver de fer l’impossible per reubicar el pacient del trasplantament en una altra habitació. Tampoc no s’ha respectat el protocol de Marsa (un bacteri que es contagia molt ràpidament si no hi ha un control higiènic estricte), que estableix que les pacients amb aquesta malaltia s’han d’aïllar. Fa un temps, van posar en aïllament un malalt de Marsa i un altre social (aquell que és aïllat per raons de comportament), cosa que vulnera clarament la prevenció d’aquesta malaltia, que és molt freqüent als hospitals.

- Tot això crea desconcert entre les usuàries?

És clar i, a més, les treballadores, tot i estar completament en contra de les retallades, hem de donar la cara davant les pacients per tot aquest desgavell. Ara, s’estan derivant molts malalts a d’altres hospitals; amb els malalts de neurologia, hi ha l’ordre de portar-los a l’Hospital de Sant Joan Despí. A d’altres, porten a la Creu Roja, tot i que, si algun familiar es queixa, no se la trasllada. Suposadament, la Seguretat Social ha de ser igual per a tothom, però, pel que es veu, només apliquen les ordres si no et queixes. El personal mèdic ens hauríem de declarar insubmisos a aquest tipus d'ordres.

- Tot i així, a Bellvitge, hi ha hagut mobilitzacions des del principi.

La mobilització principal és el tall setmanal de la Gran Via, que vam començar el 6 d’abril; ja en portem 34. La primera mobilització va ser una concentració de 2.000 treballadores que, espontàniament, va decidir tallar la carretera. Durant els dos primers dos mesos, la mobilització de les treballadores va ser constant, tot i que l'afluència va anar baixant, pel cansament que generaven tants mesos de protestes i veient que això no canviava la posició del govern. A més, hi ha hagut casos de supervisores que han amenaçat a les treballadores perquè no anessin als talls de carretera. Sortosament, aquesta baixada d'afluència s'ha vist compensada per la implicació de les usuàries –que ara són majoria– a les mobilitzacions. Actualment, el tancament del CAP de la Marina ha sumat molta gent a les protestes.

- Com veus la situació de les retallades?

Crec que el que està passant és un robatori perquè, a Catalunya, la sanitat pública funcionava molt bé i la privada no podia competir-hi de cap manera. Crec que s'estan apropiant clarament de la pública, que veuen l'oportunitat d'aprofitar unes instal·lacions i una tecnologia perfectes sense haver de construir res més. En aquest sentit, a Bellvitge, s’està construint un edifici que ha costat 70 milions d’euros de l’erari públic i que es preveu que serà destinat al lloguer de la sanitat privada. També s'ha previst que els quiròfans de la segona planta de l'hospital passin a ser un laboratori amb fons privat. Crec que el conseller Ruíz està dissenyant una sanitat pública que passa per l'eugenèsia per nivell econòmic, ja que, si tot continua així, d'aquí uns anys, la gent amb menys recursos tindrà més malalties i hi haurà més morts.

* Entrevista publicada al núm. 249 del setmanari Directa