CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Boicot a Israel: ni comerç ni acords amb els Estats canalla

Dilluns, 28 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

octaveta Boicot a Israel

Per què el BOICOT a ISRAEL?

* L'Estat d'Israel incompleix sistemàticament les resolucions de les Nacions Unides i la legalitat internacional, manté ocupades Cisjordània, la Franja de Gaza, Jerusalem Est i els Alts del Golan des de 1967, ha provocat l'èxode de milions de palestins i ha transferit població civil a aquests territoris per colonitzar-los.

* L'Estat d'Israel construeix a Palestina un mur que el 2005 ha de fer 730 km de llarg, sense respectar la Línia Verda que l'ONU va marcar el 1969 i condemnant prop del 16% dels palestins de Cisjordània a viure aïllats entre el mur i la Línia Verda. Israel fa cas omís del recent veredicte del Tribunal de l'Haia contrari al mur de l'apartheid.

* L'Estat d'Israel continua aplicant la seva política colonitzadora i manté gairebé dos-cents assentaments il·legals en territoris ocupats. Això vol dir gairebé cinc-cents mil colons en terres palestines i sirianes i la violació de les convencions de Ginebra i de la resolució 242 de les Nacions Unides.

* L'ocupació, l'espoliació de terres i recursos, els assassinats, la destrucció d'habitatges i de cultius, la violència i la humiliació, les greus violacions de la Convenció de Ginebra i els abusos contra els drets humans per part de l'exèrcit israelià ocupant i dels colons, són clares proves de la política de neteja ètnica que Israel està portant a terme davant al passivitat còmplice dels governs dels EUA i la Unió Europea. Per això, i per trencar el setge que li és imposat, el poble palestí necessita la solidaritat de la societat civil internacional.

Si no hi fem res, demà potser serà massa tard.

* Per altra banda la campanya de Boicot a Israel neix com a resposta a la crida de més de 170 associacions de la societat civil palestina, tant dels Territoris Ocupats com de la diàspora i de diferents ideologies. (veure llistat d'associacions a http://palestina.cat/images/stories/palestinian_civil_society.rtf)

Boicotejar els productes israelians

No comprem productes fabricats a Israel. Són sobretot fruites i verdures, vins, cosmètics, productes i tecnologia per a l'agricultura i patents tecnològiques. També l'aigua Eden i els fregalls Nanas. La xifra 729 a sota el codi de barres indica que un article ha passat per Israel en algun moment del procés de producció o distribució. Amb el boicot als productes israelians mostrem el nostre rebuig a la seva política i pressionem perquè la canviïn.

Supressió convenis bilaterals

Hi ha més d'una vintena d'acords i convenis bilaterals entre l'Estat espanyol i Israel per afavorir els intercanvis comercials i tecnològics entre empreses dels dos països, com l'Acord de Cooperació per a la Investigació i el Desenvolupament Industrial de 1993, l'acord de licitacions públiques, que permet la participació d'empreses israelianes en licitacions d'institucions públiques espanyoles, o el conveni per evitar la doble imposició.

També hi ha tres acords de col·laboració entre el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Agricultura israelià, i un conveni entre la Secretaria General de Joventut i l'Estat d'Israel "a fi d'ampliar i enfortir l'amistat entre Israel i Catalunya".

Cal suprimir tots aquests acords bilaterals que reforcen econòmicament i diplomàticament l'Estat d'Israel i la seva política de neteja ètnica.

Per què s'han d'aturar les exportacions d'armes a Israel?

Milers de palestins han estat morts i desenes de milers ferits a conseqüència de l'ús indiscriminat i desmesurat de la força per part de l'exèrcit israelià i dels colons. Les vendes d'armes a Israel són moralment inacceptables per l'ús que en fa als territoris ocupats.

Suposen una clara vulneració del Codi de Conducta d'Exportacions d'Armes de la UE de 1998, que insta a no exportar armes a paísos on es donen situacions de conflicte o tensió, es violen els drets humans o no es compleix el dret internacional humanitari.

Situen el Govern espanyol en una posició partidista en el conflicte del Pròxim Orient que no respon al sentiment majoritari de la ciutadania i que l'incapacita per actuar de mitjancer neutral creïble. Amb la venda d'armes a Israel, l'Estat espanyol no és part de la solució del conflicte. És part del problema.

A més a més, hi ha precedents. Altres estats de la UE, com Alemanya, França i el Regne Unit, ja van aplicar un embargament a la venda d'armament a Israel. Per altra banda, el punt 7 de la resolució del Parlament Europeu sobre el Pròxim Orient de 10 d'abril de 2002 demana al Consell Europeu que declari un embargament d'armes a Israel.

La supervisió política de les exportacions d'armes

A nivell mundial, el 85% del comerç d'armes es fa amb el vistiplau dels governs. A Espanya aquest percentatge és molt superior, ja que és molt ocasional que hi hagi transferències que no hagin passat pel Govern.

L'autorització d'aquestes exportacions correspon a la Junta Interministerial de Material de Defensa i de Doble ús (JIMDDU), la qual està formada per 10 membres de diversos ministeris: 5 de comerç, 2 d'Exteriors, 2 de Defensa i 2 d'Indústria. Però qui porta la veu cantant són els de comerç. En aquesta Junta no hi ha cap membre relacionat amb temes de cooperació o de drets humans, de la qual cosa es dedueix que els criteris d'exportació són bàsicament econòmics.

No existeix cap document internacional que reguli les exportacions d'armes, però s'està en camí d'establir el Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes, que té previst ser signat el 2006. Un dels compromisos electorals del nou Govern espanyol era la firma d'aquest tractat. José Luís Rodríguez Zapatero ho va anunciar el 9 de juliol de 2004 coincidint amb el Dia Mundial de Destrucció d'Armes decretat per les Nacions Unides.

Actualment, Espanya està instada a seguir les recomanacions del Codi de Conducta d'Exportacions d'Armes de la UE, que data de 1998, a través de l'aprovació de dues Proposicions no de Llei (PndL) els anys 1997 i 2001 al Congrés dels Diputats. Aquest Codi de Conducta insta a no exportar armes a paísos embargats per Nacions Unides o altres organismes, on es donen situacions de conflicte o tensió a la zona o on es violen els drets humans o no es compleix el dret internacional humanitari, entre altres.

Revocació acord preferencial UE - Israel

La Unió Europea és el principal proveïdor comercial d'Israel. El 40% de la importacions israelianes vénen de la Comunitat Europea (primer proveïdor al nivell mundial) i el 30 % de les exportacions d'Israel estan destinades a Europa (que és el segon client més gran d'Israel).

Des de 1990 fins al present, en el marc de l'Associació Euromediteranea i de l'Acord de Lliure Associació, les importacions i exportacions entre les dues parts han triplicat . Avui dia, la cooperació entre la UE i Israel es tradueix en nombrosos acords.

Les relacions comercials entre Espanya i Israel

Des que en 1986 el govern del PSOE decidís formalitzar les relacions diplomàtiques de l'Estat espanyol amb Israel, les relacions econòmiques i comercials bilaterals no han fet més que augmentar. L'estat espanyol s'ha convertit en menys de 15 anys en el desè primer soci comercial d'Israel (darrere d'EUA, Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Holanda, França, Japó i Hong Kong). L'any 2003, les exportacions israelianes cap a Espanya sumaven 506 milions de dòlars i les importacions d'Israel procedents d'Europa, 623 milions de dòlars . Així mateix, Israel és el principal mercat de l'estat espanyol a Orient mitjà.

Israel exporta a Espanya principalment productes relacionats amb la seva indústria química, fertilitzants, llavors, maquinària agrícola i de rec, productes plàstics, productes relacionats amb la indústria de les telecomunicacions i de software, equipament medico, etc.

És significatiu conèixer que algunes de les empreses de l'Estat espanyol reben assessorament i tecnologia mitjana i punta israelià relacionades amb la irrigació o la dessalinització d'aigües (especialment a les zones d'Andalusia, Múrcia - on 40% de les àrees cultivades es reguen amb sistema israelià de degoteig- i Llevant o les Illes Canàries - amb els seus 55 plantes dessaladores de producció israeliana). Dades: ambaixada Israel

Des dels anys 80 fins a l'actualitat, l'estat espanyol ha intensificat la firma d'acords i convenis bilaterals amb Israel fins a la vintena (es destaca especialment l'Acord de Cooperació per a la Investigació i Desenvolupament industrial signat en 1993)

L'exemple del boicot a Sud-Àfrica

El model de boicot que cal aplicar a Israel és clarament el del cas de Sud-àfrica. La lluita es dirigí contra els governs, per una banda, i directament contra les empreses que feien negocis amb Sud-àfrica, per l'altra.

Hi hagué protestes i manifestacions demanant que s'apliqués un embargamnet d'armes. La pressió sobre les empreses consistí en desemmascarar les que tenien interessos a Sud-Àfrica i fer boicots als seus productes, juntament amb manifestacions, protestes en les assemblees d'accionistes i moltes altres accions.

A conseqüència d'aquesta pressió, el 1987 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar sancions limitades a Sud-àfrica. El seu impacte fou certament limitat, ja que els grans poders -principalment el Regne Unit i els EUA- trobaren camins per esquivar-les (com donar armes, ensinistrament militar i petroli a Israel perquè proveís el règim sud-africà). Tot i així, durant els anys vuitanta les grans corporacions començaren a trencar els vincles amb Sud-àfrica, pressionades per la protesta que ocasionaren. De cop i volta, la continuació de l'Apartheid suposava un fort cost econòmic.

Això es va combinar amb un altre tipus de pressió: el boicot cultural i l'aïllament social. Sud-àfrica va ser expulsada de les competicions esportives internacionals, les organitzacions professionals i acadèmiques no cooperaven amb les associacions sud-africanes, hi havia un boicot a les conferències i els actes culturals... Tot hi ajudà. Sud-àfrica fou forçada a canviar.

L'únic camí que tenim per pressionar Israel perquè canviï és la protesta de la gent arreu del món a través de tots els tipus de boicot.

Boicot Preventiu, entitat amb seu a Manresa que centra els seus esforços en promoure el boicot a l'Estat d'Israel.

Més, informació, enllaços, imatges, activitats al web:

palestina.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=151&Itemid=35&lang=ca

Altres webs relacionades:

Associacions d'Amistat amb el Poble Palestí:
www.palestina.cat

Xarxa d'Enllaç amb Palestina: www.xarxapalestina.org/

Boicot Preventiu: www.boicotpreventiu.org

Plataforma Aturem la Guerra: www.aturemlaguerra.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print