CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Brussel·les: la crisi irlandesa podria contagiar-se a Espanya si no demostra la seva credibilitat

Dimarts, 16 novembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els mercats financers mostren de nou una agitació com en els moments àlgids de la ultima crisi, ara pel temor de la situació en els comptes públics d'Irlanda, "greu i preocupant", segons la Comissió Europea (la CE), pels seus efectes en l'estabilitat de l'eurozona.

Però aquesta situació pot tenir un efecte de contagi en altres països, Espanya entre ells, "si no demostra la seva credibilitat als mercats" declaraven fonts comunitàries d'alt rang.

Aquest matí, tant la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, com el secretari d'Estat, José Manuel Campa, han sortit en defensa de la solvència del deute espanyol. Divendres, va ser el propi president, José Luis Rodríguez Zapatero, el que va enviar un missatge de tranquil·litat als mercats.

Espanya va adoptar un primer pla de mesures a la primavera, per calmar la tensió als mercats sobre la situació del deute espanyol. El govern va aprovar una reforma laboral, la llei de caixes|capses, es van publicar els " test stress" de la gairebé totalitat de la banca i es va fixar uns objectius de consolidació pressupostària, en la línia de les demandes de la CE.

Però davant de la nova volatilitat dels mercats, els dubtes tornen a sorgir ara, per la qual cosa "és necessària una nova ronda de mesures" per reforçar aquesta credibilitat", deien les mateixes fonts.

Aquestes mesures haurien de ser una espècie de continuació de les anteriors, amb l'objectiu d'"assegurar la consolidació pressupostària del 6% del PIB el 2011, la qual cosa implica que s'adoptin les mesures adequades, en cas necessari, que la reforma de les caixes|capses es porti endavant de manera ferma i, d'altra banda, que es pensi seriosament en la reforma de les pensions," assenyalava aquesta font europea.

Tot això serà necessari a més per poder crear ocupació|ús, l'objectiu prioritari del Govern. "Perquè creixi l'ocupació|ús és necessari posar ordre en l'economia, Espanya necessita més reestructuració i no al revés, ara genero ocupació|ús i després reestructuro", afegien aquestes fonts.

Segons les últimes dades publicades ahir per l'Oficina d'Estadística de l'UE, Eurostat, Espanya va arribar el 2009 a un dèficit publico de l'11,1%, el quart més elevat de l'UE, darrere de Grècia, 15,4%, Irlanda, 14,4% i Regne Unit, 11,4%.

Irlanda

Respecte al problema d'Irlanda i l'augment vertiginós dels seus "spreads" respecte a Alemanya (el bo de la qual és la referència a Europa), fonts comunitàries asseguraven que "no es tracta tant del seu deute, sinó de la greu situació del seu sector bancari, amb un gran pes al PIB nacional, "molt més que la mitjana de l'UE".

La banca irlandesa necessita, per tant, una injecció massiva de capital i de liquiditat, que desborda les possibilitats del sector públic, i no el té. D'altra banda, les mesures de consolidació pressupostària, per retallar aquest dèficit, faran difícil el creixement i, per tant, complir amb les necessitats de capitalització de la banca irlandesa. Sense creixement hi haurà menys dipòsits i més dificultats per finançar-se als mercats exteriors.

"Les autoritats irlandeses no han fet, fins ara, cap demanda d'assistència financera i el deute públic està finançat fins a estiu de 2011, pel que no hi ha necessitats en aquesta àrea," declarava el portaveu d'Assumptes Econòmics, Amadeu Altafaj, tractant de tranquil·litzar els mercats. Respecte a un possible contagi a Espanya, el portaveu va assegurar que "Espanya, està fent front a aquesta situació" amb serietat".

>>> Article extret d'Expansión

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció