CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Butlletí Informatiu 142. La sanitat pública en entredit

Divendres, 17 gener, 2014

La sanitat pública en entredit

A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:

* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l'Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament

INTRODUCCIÓ

En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d'Espanya (l'actual i l'anterior) es troba portant a terme les polítiques d'ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l'objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.

L'entrada en vigor el 24 d'abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d'ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d'agost, pel qual es regula la condició d'assegurat i de beneficiari a l'efecte de l'assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d'accés universal a un model de persones assegurades en el qual s'exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.

Així, ha suposat l'augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l'establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.

I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l'Exposició de Motius del RD-L en el qual s'estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d'eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l'adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”

Malgrat la gravetat esgrimida en l'exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d'estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l'exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l'estalvi de la despesa, tota vegada s'ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.

Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d'origen tal com ho determina la normativa europea.

S'ha d'assenyalar que tant la Junta d'Andalusia com el Govern d'Astúries i el País Basc han presentat recurs d'inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.

Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l'excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.

>>> Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf

Attached documents