Butlletí Informatiu nº 126. Reforma de la Llei d’Estrangeria

Redacció: Gabinet d'Estudis i Gabinet Jurídic Confederal.

Continguts: Tramitació de la Llei - Instruments de desenvolupament - Estructura de la Llei - Quadre comparatiu amb les principals modificacions - Conclusions - La nostra posició com CGT.

INTRODUCCIÓ:

La nostra pretensió és analitzar la recent reforma de la Llei d'Estrangeria, des d'una posició crítica, tant des del nou articulat (el que es modifica), com des de la materialitat del mateix en les pràctiques diàries del poder (Estat, Institucions, Policia i Judicatura), sobre les milers de persones immigrants a les quals va dirigida.

Analitzem el nou articulat, recordant el procediment de tramitació de la Reforma i realitzant una comparativa amb l'anterior redacció, fent especial èmfasi en els aspectes de la Reforma que vulneren els Drets Fonamentals, els quals incompleixen la normativa existent i les noves categories polítiques de discriminació i racisme institucional que produeix aquesta reforma.

El passat 12 de Desembre de 2009 es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat la Llei Orgànica 2/2009, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000 de 11 de Gener, sobre Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Per a reformar la llei s'han donat una sèrie de motius detallats que consten en l'exposició de motius de la reforma. Un d'aquests motius és l'ampliació dels drets reconeguts en el Títol I de la Llei d'Estrangeria. Aquest reconeixement de drets fonamentals com el de vaga, sindicació, llibertat d'expressió…no es plasma per la voluntat del Govern sinó com a conseqüència de les Sentències del Tribunal Constitucional de novembre i desembre de 2007, per tant la incorporació d'aquests drets no és tant un mèrit del Govern, sinó que deriva de l'exigència constitucional.

Un altre dels motius de la Reforma és la incorporació a l'ordenament espanyol de les Directives comunitàries, efectivament s'ha produït un augment del nombre de normes comunitàries que afecten al dret d'estrangeria. La majoria d'aquestes normes comunitàries responen a la lògica del control dels fluxos migratoris mitjançant la restricció dels drets de les persones immigrants i l'externalització de fronteres. Entre aquestes normes comunitàries cal destacar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil confirmat en el Consell europeu de 16 d'octubre de 2008 i la Directiva 2008/115/CEE, de 16 de Desembre de 2008, del Parlament Europeu i el Consell, també coneguda com Directiva de la Vergonya, on entre altres coses es permet l'internament de ciutadans/nes estrangers/es fins a 18 mesos.

La realitat és que la Llei d'Estrangeria i el seu respectiu Reglament, com instruments normatius al servei d'unes determinades polítiques migratòries, se segueixen basant en la centralitat del treball, sent aquesta la clau en tota la regulació de l'estrangeria. Pot afirmar-se que “des del punt de vista del dret l'estrangeria és l'eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sinó als immigrants extracomunitaris pobres”. (Mestre.R.)

Aquestes persones no tenen els mateixos drets que les persones amb nacionalitat espanyola. Des de l'òptica laboralista, el règim normatiu de l'estrangeria constitueix un instrument idoni per al domini de les treballadores estrangeres que l'Estat posa en mans de la patronal, atès que el dret d'aquests treballadors a romandre i poder renovar les seves autoritzacions depèn en gran mesura de “la seva bona relació amb el seu patró”, és a dir, que la voluntat unilateral del patró, és qui possibilita la renovació o no del seu contracte (igual que en la resta de treballadors en l'actual marc de relacions laborals), i per tant la seva permanència o no en el país, model que l'actual reforma manté i aprofundeix.

La Unió Europea aborda el tema de les migracions des d'aquesta perspectiva economicista: la lliure mobilitat de les persones i els treballadors (comunitaris) per a la Unió exigeix suprimir les fronteres internes. Però també aixecar controls més precisos en les fronteres exteriors, per a totes aquelles persones extracomunitàries. Les persones estrangeres només es contemplen en la UE mentre que treballadors útils a les economies nacionals. Per això tant el seu accés al territori de la UE com la seva mobilitat per ell estan severament restringits. Quant als seus drets ciutadans o la seva integració social, la UE simplement es desentén. L'Estat Espanyol aplica, igualment, aquesta política comunitària.

>>> Teniu el butlletí en el document adjunt.

Attached documents