CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Cada vegada que perdem un espai natural o biodiversitat estem perdem qualitat de vida”

Dimecres, 1 febrer, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

José A. Latorre és un naturalista que ha fet treball de camp durant trenta anys investigant la fauna i la flora de les comunitat properes al riu Francolí. Observador privilegiat dels canvis produïts per la intensa industrialització de molts municipis, que és visible en els importants polígons industrials de Tarragona, de Constantí i en el complex petroquímic de la Repsol. Membre del GEPEC, ha publicat diversos llibres i articles i fet múltiples xerrades i sortides guiades sobre el medi natural.

- En quin moment et dediques a la observació del medi natural i en què consisteix la teva dedicació?

Tot va començar a la dècada dels 70, molt influenciat (com altres joves de la meva generació) per la famosa sèrie televisiva de “El Hombre y la Tierra”, del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente. Més tard quan vaig marxar amb els meus pares a viure a Constantí, va madurar veritablement la meva passió. Llavors vaig anar sortint pels espais més propers on vivia, intentant identificar qualsevol animal que pogués veure (aleshores no hi havia tantes guies de camp com avui dia).

Agafava sistemàticament notes i feia dibuixos que més tard completava a casa, fins poder esbrinar quines eren les espècies que hi havia observat. Feia tanta recerca com temps lliure tenia; qualsevol moment era bo: a l’alba, al crepuscle, al matí o a la tarda, plovent o amb sol. Més tard i a mida que anava aconseguint llibres més tècnics les meves inquietuds s’anaven ampliant.

Al començament investigava principalment els ocells i aquests (degut a la interrelació existent entre tots els éssers vius) em van portar a endinsar-me en la mastozoologia, l’herpetologia, la botànica, l’entomologia, l’ecologia...
A banda del dibuix, avui dia faig fotografia i durant algun període he fet també vídeo, com un complement més de la recerca.

- En relació al teu treball de camp, quina ha estat l'evolució durant aquestes darreres dècades de l'entorn paisatgístic i, en particular, de les comunitats animals i vegetals existents?

L’entorn ha estat clarament modificat sobre tot per la intensificació de la construcció i per la creació de noves infraestructures, que han anant trinxant i fragmentant el territori. Els canvis també queden palesos en els usos del sòl.
En quant a la diversitat biològica, en línies generals, s’observa una reducció de vertebrats, sobre tot mamífers, amfibis i rèptils, per aïllament genètic de les seves poblacions. La flora, principalment l’associada al bosc de ribera, als conreus de secà i a les tanques arbrades, s’ha vist afectada.

- Quines són les causes de la pèrdua de biodiversitat?

Al Camp de Tarragona, bàsicament la fragmentació del territori per les infraestructures, la contaminació de les aigües, la pèrdua del mosaic agrícola tradicional, la pressió humana en els espais naturals que van quedant i, a un altre nivell, la destrucció de la capa d’ozó.

- Quina opinió et mereix el model de creixement industrial, des del punt de vista de la sostenibilitat i del medi ambient?

Crec que tot s’ha fet sense cap mena d’ordre, implantant polígons industrials per tot arreu, desdoblant carreteres innecessariament, falta de mesures correctores compensatòries per part de les industries, implantació d’energies alternatives, com l’eòlica, en els espais naturals més interessants de les nostres contrades.

- En particular, què en penses de la petroquímica de la Repsol. Quina sensibilitat ecològica ha mostrat en el cas de la planta de Tarragona?

Es indiscutible la riquesa econòmica que ha generat la Repsol al Camp de Tarragona, però també que ha realitzat abocaments de dubtosa composició tant a l’atmosfera com als cursos d’aigua propers. En quant a la qüestió que ens ocupa, es renten la cara sempre que poden amb temes de sensibilització ambiental. Jo penso que l’assignatura pendent de la nostra societat és saber, objectivament, el veritable impacte que ha tingut i té aquesta indústria en la salut pública, i aleshores podrem valorar si ha valgut la pena.

- Quins són els punts negres al Camp de Tarragona en l'àmbit de la preservació de la biodiversitat i, en general, del medi ambient?

Els llocs més problemàtics per a la conservació i gestió de la diversitat biològica són aquells connectors utilitzats per la fauna i, a més llarg termini, per la vegetació, per poder-se desplaçar lliurement i que estan afectats per infraestructures de qualsevol mena.

Els punts negres estarien ubicats en tots els llocs on es talli la morfologia natural dels barrancs, les sèquies, els rius, els camins ramaders i les continuïtats agro-forestals, sense cap mena de mesura compensatòria per a el moviment lliure de les espècies (passos de fauna).

Segons els meus estudis, a les carreteres, autovies i línies d’alta i mitjà tensió del Camp de Tarragona, els vertebrats més afectats són els ocells (passeriformes, mussol comú, siboc, enganyapastors, òliba), els mamífers (toixó, fagina, guineu, conill), els rèptils (serps, llangardaix) i els amfibis (gripaus).

- Què podrien fer les administracions en la millora del medi ambient?

La qüestió passaria per una veritable Ordenació Territorial: crear les infraestructures veritablement necessàries, obligant a la realització de passos de fauna; incrementar la xarxa d’espais naturals amb els connectors biològics corresponents, potenciar l’educació ambiental per tota la societat, incidir més en les polítiques sobre gestió de residus, incentivar el sector agrari i forestal, com a veritables mantenidors de les “infraestructures verdes” del nostre paisatge, i per últim, controlar exhaustivament les empreses més contaminants.

- Podries explicar què és l'Agenda 21 en relació al desenvolupament sostenible dels municipis i la participació de la societat civil?

L’Agenda 21 està inclosa dins d’un programa de l’ONU per a promoure el desenvolupament sostenible. Les accions que es contemplen s’han de portar a terme a nivell mundial, nacional i local, en tots els llocs on hi hagi impacte humà sobre el medi ambient, amb la finalitat de marcar les pautes necessàries per a una gestió sostenible del nostre entorn.

És un document que haurien de tenir tots els ajuntaments on es fa una diagnosi de l’estat del municipi, amb la participació de tècnics, associacions, ajuntament, empreses i altres agents implicats.

Es tracta qualsevol dels elements, tant externs com a interns, que puguin afectar l’àrea estudiada: social (evolució de la població, atur), planificació territorial (infraestructures, urbanisme), medi ambient (gestió de residus, biodiversitat, agricultura, figures de protecció), arqueologia (inventari de punts d’interès), desenvolupament d’altres plans i projectes.

Per últim es fa una sèrie de propostes de per on hauria d’anar el futur del terme municipal en concret.

L’Agenda 21 resulta una eina molt eficaç en les revisions municipals dels POUM.

- Quina implicació hauria de tenir la societat civil en matèria de preservació de l'entorn paisatgístic?

Jo penso que hi hauria de haver una major implicació social; a la majoria de gent li agrada sortir de la ciutat per gaudir de la natura, però a l’hora de la mobilització social per protegir un espai o una espècie qualsevol tothom es queda a casa seva. Hem de tenir clar que cada vegada que perdem un espai natural o biodiversitat estem perdem qualitat de vida, no només per a nosaltres si no per qui ha de venir. Està clar que com s’han fet les coses fins ara no ha donat bon resultats, com demostra la crisi que patim actualment. Penso que fins que no li donem un valor econòmic al nostre medi ambient la gent no s'ho acabarà de creure. En molts països ja es comencen a valorar els índexs de biodiversitat com un PIB més.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill, publicada al núm. 135 de la revista Catalunya-Papers

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció