“Cal fer sortir del gueto les nostres idees i lluites”

“Cultura Obrera vol promoure les idees, accions i valors inherents al pensament anarquista”

“Els nostres continguts giren generalment al voltant dels moviments socials de Mallorca”

El Toni té estudis primaris, fa feina de picapedrer i des del naixement del periòdic està en la seva redacció. Abans havia fet un fanzine anomenat Crit de Rabi i havia militat en el sindicat CNT.
L'Albert és arqueòleg i exerceix com a tal. Es va incorporar al periòdic un any després de la seva arribada a Mallorca, ara fa 7 anys. Anteriorment va participar en els moviments socials del Barri de Sants, a Barcelona.
L'Iñaki és mestre de primària a un poble de l'illa. Militant en el moviment anarquista i les lluites autònomes vinculades a aquest des de jovenet, col·labora amb el Cultura Obrera des del segon any.

- Com definiríeu el Cultura Obrera i quins són els principals continguts?

Cultura Obrera és un periòdic que va néixer amb la intenció de promoure les idees, accions i valors inherents al pensament anarquista, per així dotar als diferents moviments socials i les variades lluites, d'abans i d'ara, d'uns posicionaments i plantejaments més radicals, assemblearis i anticapitalistes.
Alhora, un dels seus primers objectius era fer sortir del “gueto” les nostres idees i lluites. Donar-les a conèixer a la gent descontenta amb el Sistema perquè s'animin a deixar la queixa i la passivitat i així també passar a l'acció, al deure de voler canviar les coses per nosaltres mateixos.

Els nostres principals continguts generalment giren al voltant dels moviments socials de Mallorca. També, com a secció fitxa, donam molta importància a la memòria de la lluita social (el manteniment de la nostra capçalera és un petit homenatge en aquest passat) i a la reflexió escrita que feim a la secció d'opinió.

- El suplement interior Il Corriere de s'Era, fet en clau de sàtira política, és molt divertit. Quin paper atorgueu a l'humor en el combat polític?

Il Corriere de s'Era és un projecte que va ser impulsat per varis membres de la redacció de Cultura Obrera. Va ser concebut per tal de dotar a Cultura Obrera, un periòdic que pensam transmet serietat i compromís, d'un suplement on ens poguéssim riure de nosaltres mateixos, dels diferents rols que s'adopten en els ambients radicals. A la vegada, a través de la ironia i l'humor punyent Il Corriere crítica i desmunta la falsedat i la mentida constant en la qual ens fa viure el poder.

Però cal deixar clar que Il Corriere, ja des dels seus inicis, encara que sigui cada quatre mesos un suplement de Cultura Obrera, és una empresa independent d'aquest. En el periòdic va dur els seus debats acceptar-lo com a suplement i a hores d'ara no hi ha cap membre de la redacció en Il Corriere. Només en Toni hi col·labora habitualment fent les entrevistes de la contraportada.

- Com funcioneu a nivell intern per treure una publicació amb un nivell de qualitat força elevat?

Doncs a base d'un fort compromís de feina i responsabilitat. Els qui vàrem engegar el periòdic no teníem una formació molt gran, però amb l'objectiu permanent de millorar la publicació, fent constants exercicis d'autocrítica, a poc a poc ens hem anat formant (mitjançant tallers de redacció escrita, d'informàtica, etc.) i preparant per tal d'aconseguir treure una publicació més o manco digna. Això és necessari per a què aquesta pugui assolir, almanco, part dels objectius pels quals fou parida.

- Com aconseguiu el finançament donat que no rebeu una assignació de cap organització i tampoc no voleu posar publicitat?

La major part dels nostres ingressos provenen de les subscripcions. Aquestes són la nostra benzina, perquè ens ajuden econòmicament i també perquè ens autoexigeixen una disciplina per tal de no defraudar la confiança que han dipositat en nosaltres.

Llavors, la resta del finançament el realitzam a base de l'organització de concerts, sopars, festes, actuacions teatrals, etc. Abans també, confeccionarem calendaris en els quals reflectíem les lluites socials esdevingudes a l'illa. Així mateix, les vendes -encara que sigui una assignatura sempre pendent elevar-les- també ens aporten ingressos.

- Quins són els vostres mitjans de distribució i els lectors habituals?

La distribució és un dels nostres punts més fluixos. La feim nosaltres mateixos amb l'ajuda d'altres companys.

Els nostres lectors habituals en teoria són els nostres subscriptors, els que compren el periòdic o els que assíduament van als establiments o locals on el deixam. També, tenim lectors a través de les descarregues del pdf que penjam a la nostra web.

- En el món dels mitjans de comunicació de masses dominat per les grans corporacions i les organitzacions polítiques, quin paper juga la premsa contrainformativa?

Tocaria jugar un paper central. Nosaltres som de l'opinió que en general la gent crítica, que es mou en els ambients radicals, dóna poca importància als nostres mitjans. Trobam que les subscripcions i les mostres de suport haurien de ser generalitzades, cosa que no sol ser així.

Hi ha un lema que diu que només la veritat és revolucionària. La nostra tasca doncs és descobrir-la, treure-la a la llum i desmuntar la piràmide de mentides en la qual es fonamenta el poder.

Igualment, els nostres mitjans ens cohesionen, són eines de debat intern, de formació i de comunicació entre nosaltres.

- Com veieu el panorama polític a Mallorca? Destaqueu els elements més foscos que veieu en l'horitzó? Hi ha marge per a l'esperança?

Mallorca és un feu tradicional de la dreta que només dos pactes unitaris de tots els partits d'esquerres juntament amb els nacionalistes d'Unió Mallorquina han pogut trencar. Això sí, aquests pactes sempre han demostrat la poca diferència que hi ha entre dreta i esquerra avui dia. En els temes centrals, com per exemple l'economia (el turisme sobretot), la coincidència quasi és absoluta.

Sempre hem intentat estar al marge de la trampa que significa “l'antipeperisme” de la major part de les bases de l'esquerra. Nosaltres no lluitam contra el PP, sinó contra tot un sistema polític i econòmic.
Sobre si hi ha esperança, preferim obviar aquestes preguntes. Les trobam errònies, perquè consideram que aquesta no és la nostra motivació de lluita. Vivim el present amb responsabilitat, amb el compromís vital de no tolerar l'engany, la dominació i l'explotació en les quals es basa el sistema capitalista.

- En quin moment es troben els moviments socials a Mallorca?

Després de l'explosió de mobilitzacions que suposà la irrupció del 15-M, estan en un procés de màxima activitat. Els vents d'aquell mes de maig han provocat que hagin sorgit iniciatives com una Ecoxarxa i assemblees del 15-M que encara es mantenen a les barriades de Palma, col·lectius com la Universitat Lliure, el projecte “Toma la Ciudad”, el de difusió llibertària “Arrels” al poble de Manacor o l'Assemblea Indignada de Portocolom.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill, publicada al núm. 140 de la revista Catalunya