CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Campanya “No ens identifiquem”

Divendres, 15 març, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

No ens identifiquem

Rereguarda en moviment ha engegat una campanya en resposta a l'estratègia policial d'identificacions arbitràries i imposició de multes i sancions en el context de mobilitzacions socials.


El control d’identitat per part de la policia i l’obligació del ciutadà d’identificar-se són uns invents recents a les democràcies formals del nostre entorn. A l’estat espanyol aquest retrocés en el dret a la intimitat i l’anonimat (un dret de ciutadania reconegut arreu) s’ha empeltat de forma continuista amb la imposició franquista del DNI als anys 40 del segle XX. La pràctica de les identificacions “rutinàries” es fa en nom d’una no demostrada major eficàcia policial en la prevenció dels delictes i prioritza els valors d’ordre i control per damunt dels de llibertat i dignitat. També assumeix sovint connotacions racistes al centrar-se en persones determinades exclusivament pel color de la seva pell. Per tant en si mateixa és una norma que caldria impugnar.

En aquesta fase de recomposició del sistema s’imposa cada dia amb més evidència, en el conjunt de la societat, una dinàmica conflictual marcada per a) manifestació d’un increment de la violència estructural via agressions als nostres drets i llibertats col·lectives i al poder contractual i econòmic de les classes treballadores (retallades), b) la resposta de la societat agredida articulada al voltant d’una sèrie de reivindicacions i formes de protesta, i c) la repressió bàsicament militaritzada i judicialitzada de la dissidència, que és progressivament criminalitzada o menystinguda. En la tasca de control, prevenció i desactivació de les formes potencialment més efectives de la resposta social tenen un paper determinant les pràctiques de les identificacions arbitràries de manifestants i de protecció de l’anonimat dels membres dels cossos repressius, encaminada a garantir-ne la impunitat en tota mena d’actuacions, delictives incloses.

En aquest context, tothom sap que la pràctica de la identificació en el marc de mobilitzacions socials es tradueix en creació de fitxers de persones dissidents, que les seves modalitats i reiteració agafen sovint formes d’assetjament psicològic i físic, que cada cop amb més freqüència dóna lloc a la imposició de sancions administratives que deixen desemparades a les activistes que en són víctimes. En definitiva les identificacions policials constitueixen una praxis encaminada a dissuadir a la gent de l’exercici de drets polítics fonamentals com el de reunió, manifestació, expressió o informació. També és sabut que els antiavalots porten ja anys negant-se a dur el número d’identificació. Cal destacar que la TIP (Targeta d’Identificació Policial) permet la identificació de la persona que el du només en casos molt regulats i garantint sempre al màxim el dret a l’anonimat i a la intimitat. La negativa a dur-lo només pot respondre -i respon- a la voluntat de gaudir d’impunitat en cas de violació de la llei.

Assistim doncs a la inversió del plantejament que hauria de ser el propi d’un estat de dret i de democràcia formal, en el qual el ciutadà té el dret a no ser destorbat sense raó -i menys encara quan exerceix un dret polític fonamental- per cap funcionari de l’estat que, al seu torn, ha de ser sempre identificable com a tal i sotmès a un control escrupolós en les seves actuacions.

Una acció de desobediència civil és desobeir una llei perquè es considera injusta. El que fonamenta l’acció és la seva legitimitat i el recolzament social. És legal impedir a la comissió judicial dur a terme un desnonament? No. És legítim? Sí. Com actua la policia en un cas o en un altre va en funció dels costos socials i polítics que implica.

La desobediència civil en aquesta campanya es visualitzarà en el fet que les persones no portin cap tipus d’identificació en manifestacions, concentracions i/o protestes de qualsevol mena (veure Aspectes legals) per, d’aquesta manera, evidenciar-ne els objectius:

- Exigir als organismes integrants de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) i BRIMO (Brigada Mòbil), el compliment del decret de la Generalitat 217/2008 de 4 de novembre que obliga als seus membres a mostrar sempre de forma visible la TIP (Targeta d’Identificació Policial).

- En segon terme volem acabar amb la impunitat judicial d’aquests organismes, els integrants dels quals, pel fet de no mostrar les seves TIP, no han pogut ser denunciats quan les seves actuacions han comportat mutilació i lesions físiques a desenes de persones en manifestacions i/o concentracions al llarg dels darrers anys.

- Acabar amb la imposició arbitrària de multes a les persones que exerceixen lliurement els seus drets polítics, i exigir l’anul·lació de totes les multes imposades fin ara en el decurs de qualsevol mobilització social.

- Finalment, recuperar un dret fonamental com és el dret a l’anonimat de les persones.

Manifest

Contra la vostra impunitat, el nostre anonimat

Veiem recular dia rere dia els nostres salaris, els nostres drets a una sanitat i una educació públiques i de qualitat, a un habitatge i a un treball dignes.

Veiem com es posen sota sospita les nostres llibertats i la nostra voluntat de lluita o de simple crítica.

Veiem exhibicions d’armes i de persones armades, agressions, amenaces, detencions, presons, reformes legals cada cop més repressives, persones malferides -ulls manllevats-, i la voluntat d'escampar la por.

La imatge de la policia, d’uniforme o de paisà, identificant persones que es manifesten o que caminen pel carrer, és cada cop més freqüent en els nostres paisatges urbans, i és un dels símptomes més evidents de la mala salut de la nostra ja de per si escarransida democràcia. Continuistes amb la tradició franquista, la conselleria d’Interior ens vol convèncer que els controls d’identitat són una pràctica normal, com saludar-se pel carrer entre el veïnat, i en gran mesura han aconseguit que la interioritzem i l’acceptem sense més.

En canvi, la nostra experiència, passada i recent, ens diu que el fet d’obligar a la ciutadania a dur el DNI i facilitar-lo a qualsevol agent de l’autoritat que ho sol·liciti permet l’actual posada en marxa d’una estratègia policial encaminada, entre altres coses, a intimidar, a crear fitxers policials i, sobretot, a imposar arbitràriament multes i sancions. Molt menys cridaner que una detenció o una càrrega d’antiavalots, aquest mètode permet dissuadir, atemorir, aïllar i castigar a persones simplement sospitoses de ser dissidents o que mostren el seu descontentament amb el sistema.

Molta gent, a títol individual o formant part d’associacions i/o col·lectius diversos, han patit els efectes d’aquest capgirament d’un principi democràtic elemental: en una societat lliure, on el poble és sobirà, el deure i l’obligació d’identificar-se pertoca al funcionariat de l’Estat, perquè totes les seves actuacions han de ser transparents a ulls de la ciutadania, la qual n’ha de mantenir el control. Aquest deure és ignorat amb arrogància, i la negativa reiterada a dur la TIP en operacions d’’ordre públic’ ha esdevingut una garantia afegida d’impunitat per a tota mena d’actuacions delictives, inclosos gravíssims i repetits atemptats contra la integritat física i la vida de massa persones.

En un sistema de garanties i de drets, el dret a l’anonimat, a no permetre intromissions gratuïtes de cap autoritat en l’esfera privada de les persones i, menys encara, en l’exercici de drets polítics fonamentals -reunió, manifestació i expressió- correspon a la ciutadania, al poble.

Per autodefensa i per dignitat diem prou. A partir d’ara ens neguem a identificar-nos i amb aquest acte de desobediència col·lectiva exigim:

Que els membres de la BRIMO i la ARRO portin sempre visible la seva TIP, tal i com ho estableix la llei.

L’aturada immediata de la pràctica de les identificacions arbitràries.

La retirada de totes les sancions administratives i penes-multes imposades en el context de mobilitzacions socials.

El canvi de la normativa sobre l’obligació d’identificació a la ciutadania.

>>> Podeu enviar les vostres adhesions com a col·lectius i persones individuals a l'adreça noensidentifiquem@gmail.com

Per a més informació de la campanya aneu al web:
http://www.noensidentifiquem.org/

Vídeo de la campanya:
http://youtu.be/4uxvrdBTmBE


Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print