CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Campanya per l’alliberament de Karina Germano

Dijous, 29 desembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Solidaritat internacional amb "La Galle", empressonada des de fa deu anys entre Brasil i l'Argentina

Joni D.

El passat 27 d'octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d'Estat que assolà l'Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s'inicià amb el cop d'Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l'assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d'Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiques d'extermini de l'extrema dreta argentina.

Karina Germano va néixer a Buenos Aires el 1964, en un impasse entre dictadures, filla de Rodolfo Germano i Hilda López. Els anys posteriors els pares es van apropar a l'esquerra peronista i finalment ingressaren als Montoneros, grup que practicava la lluita armada per intentar enderrocar la dictadura sorgida del cop d'Estat del 28 de juny de 1966, dictadura que enarborà la bandera del nacional-catolicisme fins que la insurrecció popular forçà una sortida pactada, el març de 1973, en forma de noves eleccions.

És precisament en aquesta etapa democràtica quan Karina te el seu primer contacte amb el Capità Astiz. A Astiz l'anomenaven "el Cuervo", aquest era el seu malnom quan formava part dels escamots de la Triple A o, ja consumat el posterior cop d'Estat, quan es dedicava a torturar detinguts a l'ESMA (Escola Mecànica de l'Armada, el desgraciadament més famós centre de tortura del país). "El Cuervo" és precisament l'únic malnom que recorda Karina del dia en que va ser segrestada, quan tenia 10 anys, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, una tarda de març de 1974, encara en democràcia i sent Perón el President de la República. Després d'hores de neguit, de ser entregats a una comissaria de Buenos Aires i d'haver sentit com colpejaven el seu pare a la mateixa cambra on ells restaven, els nens van ser alliberats havent de presenciar, però, un violent escorcoll del seu domicili. El pare seria alliberat dies més tard.

Després d'aquests fets, per consell d'un advocat, la família passà a la clandestinitat. Eren els dies grisos de la democràcia peronista, la Triple A era una amenaça constant per a tots els lluitadors que creien en un mon més just. Mostra del risc que corrien és que només dos mesos més tard era assassinat el pare Múgica, representant de la teologia de l'alliberament a l'Argentina.

La família va viure dos anys en clandestinitat, separats la major part del temps, trobant-se furtivament, fugint... Quan el 24 de març de 1976 es produïa el nou cop d'Estat, la situació esdevingué crítica. Rodolfo Germano, responsable de la Columna Nord de l'organització Montoneros, va ser ferit i detingut en un enfrontament 28 dies després. Va ser vist per darrera vegada a l'ESMA, d'on molt pocs van sortir vius i on Astiz, de nou "el Cuervo", era torturador.
Els mesos posteriors van ser de gran incertesa per la mare i els nens fins que finalment aconseguiren fugir del país via Brasil i exiliar-se, finalment, a l'Estat espanyol.

A Barcelona, on va arribar amb 15 anys, Karina va viure la seva joventut, eren els primers anys vuitanta i va formar part d'aquella generació de joves que van plantar cara al servei militar i a l'especulació immobiliària mitjançant les primeres ocupacions de cases.

A tocar del segle XXI, el 1998, Karina va tornar per primera vegada a l'Argentina per intentar reconstruir els darrers passos del pare, van ser els anys de la crisi que va escombrar el país, l'Estat trontollava, les lluites es radicalitzaven i el poble autogestionava molts aspectes de la vida que fins aquells anys havien estat controlats per l'Estat. A Karina, després d'uns anys d'activisme a l'organització de fills de desapareguts HIJOS, li proposaren passar al Brasil, per muntar un pis de repòs per a lluitadors socials amb problemes, i ella se'n va anar, era desembre del 2001.

El dia 11 d'aquell mateix mes fou segrestat el més important publicista brasiler, Washington Olivetto, prop de dos mesos més tard, l'u de febrer de 2002 foren detingudes sis persones identificades com Mauricio Hernández Norambuena, Alfredo Canales Moreno, Marco Rodríguez Ortega, (tots tres xilens), William Gaona Becerra, Marta Urrego Mejía (colombians) i Karina Germano López. L'historial del primer és abastament conegut, militant del Front Patriòtic Manuel Rodríguez va participar en nombroses accions contra la dictadura xilena arribant a atemptar contra Pinochet, detingut el 1993 va fugir de una presó d'alta seguretat fent aterrar un helicòpter al pati del penal. Els altres dos xilens eren militants del Moviment d'Esquerra Revolucionària-Exercit Guerriller dels Pobres. La resta no tenia antecedents. El mateix dia l'empresari fou alliberat.
Norambuena i Canales, van reconèixer la negociació del rescat i exculparen els companys, dies després la policia va declarar haver identificat mitja dotzena d'activistes xilens que havien participat a l'acció i s'havien fugat però la Justícia brasilera condemnà a tots sis detinguts a 16 anys de presó. Karina sempre ha reconegut haver anat a Brasil a muntar un pis per a companys activistes a l'hora que ha negat cap implicació en el segrest. Se la va sotmetre a 14 acaraments, no va ser reconeguda, les seves empremtes no van aparèixer a cap dels elements utilitzats en l'acció i al pis on els van detenir no hi havia cap arma. Un any i mig més tard, després de l'apel·lació de la fiscalia, els hi augmentaren la condemna a 30 anys.

Després de quatre anys de presó i de topar-se amb un motí al maig de 2006, la mare decideix intentar el trasllat de Karina a l'Argentina. Aprofitant un tractat bilateral, el 9 de novembre Karina arriba al seu país, li manquen 49 dies per rebre les sortides transitòries, semblants al tercer grau de l'Estat espanyol. El tractat estipula que la presa sempre serà sotmesa a la llei del país que l'ha jutjat.

En arribar a Ezeiza el seu advocat inicià els tràmits per aconseguir les sortides, la primera notícia, però, no podia ser més macabra, el fiscal que revisarà el cas és Oscar Hermelo, qui durant la dictadura era advocat del grup de torturadors que va fer desaparèixer el seu pare. Les sortides transitòries són denegades. Sota la pressió del fiscal, el jutge barreja la pena brasilera amb les lleis argentines que estipulen complir la meitat de la condemna per obtenir beneficis.
En segona instància el jutge que revisà la causa fou Gustavo Mitchell, de nou males notícies: Mitchell estava imputat en casos de fills de desaparegudes entregats als seus torturadors... La demanda va ser desestimada.

El cas arribà a la Cort Suprema, tres dels jutges aprovaren la concessió, quatre s'hi negaren: tothom va entendre que mentre es continues jutjant els culpables del terrorisme d’Estat Karina continuaria a la balança de la seva Justícia. Semblava que s'havien esgotat les vies però la pressió ciutadana ha fet renéixer l'esperança, la Cort Suprema revisarà el cas aprofitant que el proper 26 de desembre Karina complirà un terç de la condemna i segons la llei brasilera hauria de rebre la llibertat condicional, és el moment de traure a Karina de la balança...

Mentrestant, la campanya de solidaritat amb la Galle continua, també a Barcelona.

Més info al bloc del grup de suport: www.lagallealacalle.blogspot.com/

* Article de Joni D., activista social i cultural de Barcelona, publicat al núm. 134 de la revista Catalunya-Papers.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció