CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Canviar per a guanyar

Dissabte, 23 maig, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Acaba l’hivern i ja és segur que aquest any no passaré la grip, estirat al llit i amb el cos matxacat com si un camió m’hagués passat pel damunt. I no és que no hagi tingut contacte amb el virus, doncs gent propera sí que ha patit la malatia, però el d’aquest any o era massa feble pel meu sistema inmunitari o… massa semblant a anys anteriors.

El virus és sempre el mateix, però a vegades algunes petites mutacions fan que les adaptacions que va fer el cos en el passat per a guanyar, no serveixin per aquest i és llavors quan la lluita és més intensa i, si estàs prou afeblit, fins i tot pot matar-te.
Tots els sistemes, tots, s’adapten a les amenaces o agressions per sobreviure, aprendre i fer-hi front amb èxit en el futur. Tots els sistemes, tots, tenen les màximes garanties de victòria quan l’oponent inicia la batalla amb els mateixos patrons d’anteriors combats. Tots els sistemes, tots, tenen dificultats quan l’amenaça surt del terreny previsible i conegut i ataca amb combinacions noves o força no esperada.
Per no volar a massa anys enrere, podem quedar-nos amb uns quants exemples propers en el temps on la imprevisibilitat (sigui per ús de nous mètodes o per intensitat sorpressiva) va fer trontollar o, almenys, dubtar al poder dominant a nivel d’empresa, sector o tot un estat.

15 de Maig de 2011

Unes mobilitzacions al carrer, unes ocupacions “il·legals” d’espaï públic, uns joves cridant. L’estat va agafar el manual de tota la vida i el va aplicar rutinàriament: repressió policial, nit de disturbis contra els radicals, criminalització a la premsa i calma posterior.

Però aquesta vegada, i durant força temps, la recepta no va funcionar: Cada acció motivava una reacció superior l’endemà, l’ús massiu de la resistencia civil no-violenta barrejat amb la difussió de cops a gent amb braços aixecats va anul·lar l’esquema de mentides i resposta clàssic, l’esclat de les xarxes socials va trencar el monopoli del relat de fets i l’estat va perdre l’iniciativa.

Ara, a més, s'estava apallissant a milers de persones que per primera vegada es plantaven, no eren ’els de sempre’. El manual estava desactualitzat, calien canvis progressius per a controlar aquesta amenaça, en alguns casos sota la forma de noves pastanagues i en altres amb pals en forma de Llei mordassa contra la desobediència no violenta.

Reapertura serveï hemodinámica 24h.

El que durant força temps van avisar els i les companyes de la secció sindical de CGT a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va succeïr: El tancament de la sala d’hemodinàmica va provocar dues morts en el trasllat a l’hospital de Barcelona. Les retallades maten.

Les companyes demanen reunió inmediata a la seu del ICS i, quan es nega la reapertura del serveï, la resposta va ser l’ocupació inmediata i indefinida de la seu tarragonina. Paral·lelament, es coordina una ràpida resposta social des de l’exterior en forma d’actes de suport i una manifestació masiva del territori que finalitza a la seu ocupada.

L’acció no va ser previsible i el suport social inmediat va afegir el plus necessari. Una dotació d’antidisturbis va ser enviada a la seu del ICS, però el poder polític va dubtar. Treiem a pals la protesta quan el cos dels morts encara està calent? En vísperes d’un any electoral? Amb el focus mediàtic i un territori activat, fort i vigilant?

Avui, s’han reobert les sales d’hemodinàmica 24 hores a Tarragona, Lleida i Girona gràcies a l’acció imprevista i amb potència social que va superar el càlcul del govern (aprofitant també la feblesa de l’any electoral).

Un Sant Jordi a l’FNAC

Què havia de témer una multinacional quan una secció sindical petita convoca vaga en un context d’ultraprecarietat, por i aïllament dels i les treballadores? Doncs poca cosa. L’FNAC va fer un anàlisi del que previsiblement es trobaria, va fer les contractacions de temporals habituals per aquell dia i es va desentendre’n amb la tranquilitat de que tot estava controlat.

Doncs resulta que van perdre el 80% de la facturació del dia més important de l’any. Resulta que el dany a la seva imatge de marca va ser de primer ordre i resulta que la propera vegada que la secció sindical de CGT avisi d’un nou conflicte, més val que vagin amb compte.

No entraré en detalls d’un cas prou conegut, la imatge mental és donar un cop de puny al taulell d’escacs i llençar les peces per l’aire per a descolocar l’enemic respecte el que ell espera que facis. Portant la dinàmica a un nou terreny on la iniciativa passa a estar en mans del sindicat.

Cas Tapes Gaudí

Escric això quan no sé com acabarà aquest conflicte, però l’estrategia és la mateixa: Sorprendre amb intensitat i imprevisibilitat.

Una companya ha estat assetjada sexualment, explotada i acomiadada dos cops. No té cap possibilitat legal. Es fa una primera concentració de protesta molt modesta davant un grup de restauració que té 15 restaurants a Barcelona. Aquests porcs es permeten, fins i tot, amenaçar a la nostra companya amb accions legals si tornen a haver concentracions.

Aquesta previsibilitat del nivel de resposta ens abocava al fracàs, a l’impunitat del fort i a una companya enfonsada. I això no pot ser.

Segons els acords del X Congrés de Mataró, hem de “Prendre com a objectiu estratègic uns quants petits conflictes en àmbits especialment precaritzats, sobretot al sector serveis, i “dedicar-hi especial atenció” amb campanyes de suport concretes.”
Així doncs, s’han realitzat contactes amb moviments socials, feministes i s’ha requerit una ‘especial atenció’ del sindicat en aquest conflicte. Anirem al cor de la Barcelona de postal turística a visibilitzar el conflicte d’aquests assetjadors amb la presència més gran posible de la confederació i de sectors solidaris. El nivel de reacció superarà en molt el que espera aquest empresari, i ho fem per a guanyar. En aquest cas, un escarni, un avís al sector i una compensació que la companya consideri justa.

Com a conclussió, tot conflicte té una vessant clàssica i depén de nosaltres fer-ho pujar de nivell cap a camins no marcats. De forma activa, analitzant què espera el contrari de nosaltres i com fer canvis en la nostra estratègia per atacar a flancs no protegits o imprevistos.

Això implica moltes vegades novetat, canvis i prendre riscos. Un últim flash: Moltes vegades moviments socials propers estan disposats a donar-nos un cop de mà. Truca’ls.

* Article d'Òscar Murciano, Secretari d'Acció Social CGT Catalunya, publicat al núm. 171 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció