CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Cap al dia sense immigrants: “Intenteu viure un dia sense nosaltres”

Dimarts, 23 febrer, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Giulio Tinessa - Diagonal núm. 118

Una convocatòria llançada des de les organitzacions d'immigrants intenta repetir a França i Itàlia l'èxit del ‘mayday’ hispà realitzat als Estats Units l'any 2006. “Intenteu viure un dia sense nosaltres”. Aquest el lema sota el qual el pròxim 1 de març se celebrarà la primera vaga d'immigrants en territori europeu.

La idea ha sorgit a França, quan una periodista d'origen marroquí, Nadia Lamarkbi, va obrir un grup a Facebook titulat “24 hores sense nosaltres”. De seguida es van produir més de 33.000 adhesions i el que al principi semblava només una provocació s'ha transformat en una proposta concreta. Per a “demostrar que França no és sols Sarkozy” i “fer visible la veritable riquesa que comporta la immigració”, segons les paraules de la mateixa periodista, s'ha creat un blog per a gestionar la coordinació a nivell nacional i centenars de comitès locals.

La data triada per a aquesta iniciativa tampoc és casual. El dia 1 de març de fa tres anys es va aprovar a França la nova llei d'immigració, durament criticada per diversos sectors de la societat civil, per la seva visió utilitària dels immigrants basada en purs criteris econòmics.

Xarxes de segones generacions

Ràpidament, aquesta iniciativa s'ha estès a Itàlia, on la tràgica situació dels immigrants és des de fa temps una de les claus del debat polític i social. La convocatòria va arribar a Itàlia coincidint amb l'expulsió violenta de prop de 2.500 treballadors agrícoles africans de la localitat calabresa de Rosarno. “El dia 1 de març de 2010”, ens explica Stefania Ragusa, periodista i una de les promotores de l'esdeveniment, “sorgeix com moviment espontani, allunyat de partits polítics o sindicats, impulsat per quatre dones de diferent procedència, totes actives en el món de la interculturalitat. Quan ens assabentem de la iniciativa que s'estava concretant a França, vam decidir intentar fer el mateix també a Itàlia, convençudes que la vaga seria més eficaç i visible assumint una dimensió europea. Les adhesions d'immigrants, de xarxes de segones generacions i de ciutadans no han trigat a arribar”.

“Infeliçment”, afegeix Stefania, “molts italians ignoren totalment la realitat dels immigrants: pocs saben que el 10% del nostre PIB depèn d'ells, que una de cada deu famílies necessita una empleada de la llar per a cuidar dels nens o dels ancians, que més del 50% dels obrers són estrangers... És fàcil llavors imaginar què podria passar si un dia tots els immigrants creuessin els braços i decidissin no treballar durant 24 hores. Tot el país es quedaria immobilitzat”. “Espero”, acaba la periodista, “que aquesta iniciativa ajudi la societat italiana a obrir els ulls sobre la realitat de les migracions i que impulsi el Govern a canviar de rumb en la seva política d'estrangeria. Estic convençuda que el 1 de març de 2010 no és un punt d'arribada, sinó el començament d'una nova etapa en la lluita pels drets dels immigrants”.

"Si ens parem, s'aturen els EE UU"

A Europa és una acció nova, però hi ha un precedent en l'altre costat de l'oceà: el dia 1 de maig de 2006 les ciutats de Los Àngeles i San Francisco van quedar pràcticament paralitzades per la vaga dels treballadors d'origen hispà, sota el lema “Si ens parem nosaltres, es paren els Estats Units”. Queda per veure si la potent aliança de milers de grups de base que va treure endavant la mobilització més important a EEUU des de la guerra de Vietnam es repeteix aquest any a Europa.

>>> Article publicat al núm. 118 de la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció