CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CAPITAL GLOBALITZAT / MOVIMENT SINDICAL FRAGMENTAT

Dimecres, 2 gener, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La recent vaga d'autobusos de la ciutat de Barcelona encapçalada exemplarment pel nostre sindicat ha posat de manifest alguns factors que hauríem d'analitzar:

Factor nou: la naturalesa de les reivindicacions dels treballadors

Els conductors/es d'autobusos no estan reclamant unes millores econòmiques “clàssiques”, sinó unes millores que afecten: a) la gestió del seu temps i ritme laboral i vital, la seva salut, les formes de treball, b) la implicació que aquestes condicions tenen per a altres treballadors i ciutadania en general ja que es tracta d'un servei públic, c) la capacitat de gestió dels seus afers en l'empresa, això és, la capacitat d'ésser escoltats i poder negociar.

La denúncia pública reflectida pels companys/es d'autobusos en els seus fulls reivindicatius és, per a qui la vulgui entendre (sr. Roglan de La Vanguardia : la costra sindical de la que parla, en aquest cas no és tan vella com vostè. Demani informació als qui li paguen abans d'escriure el seu verí o fa el més espantós dels ridículs) és també de nou tipus: concreta i precisa en donar dades que assenyalen responsables: els directius de TMB amb els seus privilegis econòmics i el consistori Barcelona, de qui depen el transport públic.

Factor vell: els polítics reunits, feliços i tranquils, regant amb cava els seus nadals en la que va ser “la sessió plenària més plàcida” de tot l'any. Sords, prepotents i arrogants perquè saben que tenen, ara per ara, la casa domesticada: uns mitjans de comunicació al seu servei intoxicant cada dia a la població. Ajuntament de l'espectacle amb traca final, aquell dia, protagonitzada pel simpàtic actoret del Xavier Trias que va aglutinar tota la troupe per “instar a la Generalitat a ampliar la gratuïtat del transport públic fins als 12 anys”. Pilotes fora, si senyor, que és lo seu.

Factor subjectiu : la unitat dels treballadors i la política

Si anem a l'origen de la llengua, veurem que una de la accepcions de la paraula política del diccionari diu: art o manera amb que es condueix un afer o els mitjans que s'utilitzen per aconseguir un fí determinat.

Està clar quin és el fi del nostre sindicat: la defensa dels interessos immediats dels treballadors/es, la seva emancipació de qualsevol explotació i la consecució d'una societat llibertària.

El principal obstacle que tenim en aquests moments és com capgirar les noves condicions a que ens ha abocat el sistema capitalista,especialment després de la II Guerra Mundial i l'eclosió de les noves tecnologies. El model de mercat lliure és fals en la teoria i en la pràctica. El neoliberalisme ha afavorit el monopoli, amb la globalització al seu favor, de l'economia, la societat i la psicologia de la gent.

És en aquest darrer àmbit on ens trobem que anhels, lluites i aspiracions d'individus i col.lectius es mouen completament difusos, atomitzats i fragmentats en mil pedaços. Per posar un exemple de la mateixa vaga d'autobusos de Barcelona: les posicions combatives dels conductors/es i del nostre sindicat a l'empresa són fortes, però són encara febles –massa febles- en la resta del Sindicat i del conjunt dels treballadors/ciutadans. Com escriu Franco Berardi[[Franco BERARDI. La fábrica de la infelicidad: nuevas formas de trabajo y movimiento global. Traficantes de Sueños, 2003]] : “el problema no és com parlin d'aquest moviment la premsa i la TV , sinò com pot construir el propi moviment una esfera pública pròpia, autoorganitzada i eficaç per influir des de dintre en el món “ i és aquí on entra en joc la paraula política definida al començament.

Política és veure els aspectes concrets emergents de tota lluita i defensar la nostra postura des de l'interior de cada lloc on ens movem i actuem, veure analogies. No callar, saber contrarestar els arguments del poder que són totalitzadors en presència, ocupació mental i extensió.

Política sindical és vèncer el corporativisme –fruit de l'acomodació- dels interessos dels treballadors vistos per categories, branques, empreses i federacions. “Això no ens correspon fer-ho a nosaltres, això li toca a tal sindicat, ells són molts i nosaltres no tants!”. Us sonen aquestes expressions?

En un món laboral global on tota estructura estable està trencada, deslocalitzada i desmantellada, on cada cop més la principal contradicció esdevé entre precaris i fixos, instal.lats i desinstal.lats, encara hi ha massa frens per a una acció sindical de nou tipus, adaptada en formes i continguts a la realitat del món en que ens ha tocat viure.

Vivim moments complexos en els que res sembla ser el que és i res és el que sembla. Aquesta complexitat ens exigeix un major esforç de comprensió a nosaltres els sindicalistes. Un esforç com mai fins ara, potser, ens havia calgut; podíem anar tirant de la veta de vells ensenyaments apresos. Tan apresos i repetits de boca que, per a alguns, paraules com solidaritat o ajuda mútua s'han convertit en eslògans de cartró-pedra.

Qui subscriu aquest article està convençuda de que només la unitat de tota la classe obrera i tots els treballadors podrà guanyar a la globalització del capital i obtenir, fins i tot, victòries parcials que fa temps que no veiem. Els desmotivats podran tornar a motivar-se. La unitat és el camí de la força. Tema bàsic i cabdal. Tan essencial que no caldria ni tan sols saber que la consigna dels orígens del moviment obrer modern, a la I Internacional , va ser: proletaris de tots els països…. Com continua? Més enrere, més primari: TU, company, amiga, saps com viu, treballa, pensa i sent el teu veí? TU, i cap altre més que tu, què estàs disposat a fer?

Barcelona, 29de desembre de 2007

Laura Coll
Ajuntament de Barcelona
Sindicat d'Administració Pública

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció