CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Capitalisme patriarcal: conflicte capital-vida, més enllà del capital-treball

Dilluns, 9 març, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L’economia feminista trasllada l’eix analític del mercat i l’obtenció de beneficis, al treball de cures i el manteniment de la vida humana

La reflexió al voltant de l’economia ha acompanyat el pensament europeu al llarg de la història. No obstant, no fou fins al segle XVIII que sorgí com a disciplina pròpia. Malgrat des dels orígens hi ha hagut dones repensant i qüestionant el que deien els grans economistes, no va ser fins els anys seixanta del segle XX -amb l’empenta del moviment feminista-, que la denominada economia feminista va agafar força. Aquesta perspectiva intenta entendre el diferent posicionament de dones i homes en l’economia o, en termes més abstractes, les vinculacions entre el capitalisme i el patriarcat.

L’economia feminista realitza una crítica a l’enfocament econòmic tradicional per confinar el seu estudi als límits del mercat. Així, s'amplien les fronteres per incloure l'economia no monetitzada en els circuits econòmics. En aquest sentit, una de les seves aportacions centrals és la visibilització de l’anomenat treball domèstic i de cures. Totes les persones necessitem ser cuidades al llarg del cicle vital, tot i que amb especial intensitat en els inicis i finals de les nostres vides. A vegades requerim cures de tipus fisiològic i altres, de tipus afectiu o sosteniment emocional. És a dir, reconèixer la nostra vulnerabilitat i interdependència. Entendre que tots i totes necessitem ser cuidades hauria de ser un tema de responsabilitat social i política assumit per la societat en el seu conjunt. Ben al contrari de la situació actual, donat que el treball de cures és realitzat principalment per les dones de forma no remunerada i en l’àmbit privat.

Una altra aportació fonamental de l’economia feminista ha estat mostrar l’estret vincle existent entre capitalisme i patriarcat. L’economia convencional com a disciplina treballa des d’una perspectiva cega al sexe/gènere, que l’impedeix incloure en la seva estructura analítica els treballs que es realitzen al marge del mercat. Així es restringeixen i limiten les perspectives analítiques i polítiques i es redueixen les condicions materials, relacionals i culturals de la vida exclusivament a la relació del treball assalariat. L’únic treball reconegut és el que es realitza sota relacions de mercat capitalista, establint una relació simbiòtic entre treball i ocupació. Malgrat això, sabem que els treballs de cures són fonamentals per a la reproducció de la vida i, per tant, de la força de treball.

Sense aquestes cures seria impensable el sosteniment del sistema capitalista. Un sistema que, mitjançant la divisió sexual del treball, menysprea i espolia una quantitat ingent de treball realitzat tradicionalment per les dones en l’àmbit de la llar. El conflicte capital-treball aniria molt més enllà situant-se en la contradicció entre el capital i la vida.

L'economia feminista és rupturista i transformadora perquè anteposa el benestar i les condicions de vida de les persones a l’obtenció de beneficis en el mercat capitalista. S’apel·la a la lògica de la vida enfront de la lògica del capital. Qüestionar el model vigent representa pensar un món comú per dones i homes, més enllà del discurs dominant, i més enllà de la simple idea d'igualtat. L'economia feminista està proposant un altra manera de mirar i relacionar-nos amb el món, on l'economia es pensi, gestioni i organitzi des de i per a les persones. Aquesta proposta representa un canvi total, donat que exigeix: una reorganització dels temps i dels treballs (mercantil i de cura), canvis en la vida quotidiana, una nova estructura de consum i de producció i, en definitiva, un canvi de valors.

L’aposta per l’assoliment d’unes condicions de vida digna, satisfactòria i humana que fonamenten l’economia feminista, ens condueix cap a un concepte més ampli i integrador: la sostenibilitat de la vida humana. Idea que inclou tres dimensions principals: la sostenibilitat econòmica, que implicaria l’equilibri a curt termini entre producció, consum i inversió, és a dir, entre producció i distribució i utilització del producte social; la sostenibilitat ecològica, que fa referència a la capacitat d’una societat a viure i desenvolupar-se sense posar en perill la vida de les generacions futures; i la sostenibilitat social, que implicaria una societat cohesionada, amb un repartiment equitatiu de temps i treballs, on totes les persones poguessin gaudir d’unes condicions de vida adequades.

És a partir del concepte de sostenibilitat que conflueixen les principals aportacions de l’economia ecològica i l’economia feminista. Visibilitzant no només la interdepèndencia, sinó també l'ecodependència de les societats amb la natura, es planteja la sostenibilitat de la vida com a prioritat, en profunda contradicció amb l’actual sistema capitalista patriarcal. Tant en termes teòrics com pràctics, l’economia feminista entreteixeix diàlegs amb d’altres perspectives que han seguit una trajectòria crítica paral·lela com l’economia ecològica però també com l'economia política o l’economia solidària.

SEMINARI D’ECONOMIA FEMINISTA DE BARCELONA: CRISTINA CARRASCO, CARME DÍAZ, INÉS MARCO, ROSA ORTIZ I MARINA SÁNCHEZ

* Article publicat a la Directa.

https://directa.cat/actualitat/capitalisme-patriarcal-conflicte-capital-vida-mes-enlla-del-capital-treball

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció