Carta de la CGT a l’EZLN amb motiu del seu 27è aniversari

Un 17 de novembre de 1983, allà en la Selva Lacandona de Chiapas, Mèxic, s'originava la gestació del que ha arribat als nostres dies com EZLN. Un exèrcit que es preparava per a una guerra que es preveia llarga i dura i per a la qual van estar armant-se de paciència i d'estratègia en silenci durant 10 anys.

Un 1 de gener de 1994, van sortir de la frondositat i de la foscor per a alliberar Chiapas i, per què no, tot Mèxic. La Guerra oberta va explotar. En un breu lapse de temps la societat civil va exigir l'alto el foc i l'atenció a les justes demandes, el EZLN va parar la seva activitat armada tendint el pont de la paraula, i el Govern federal de torn va haver d'aparentar que respectava a la societat civil.

Un 17 de novembre de 2010, han passat 27 anys en els quals les exigències de l'adaptació a les necessitats i consensos de les Comunitats i de la societat civil mexicana i internacional ha transformat aquell primer EZLN. Metamorfosi plagada de sensatesa, sentit comú i lucidesa, i evolucionada feia el manar obeint i l'autonomia per mitjà dels fets.

Han hagut de passar 27 anys per a seguir comprovant com segueixen sangrantement vigents els tractats de lliure comerç, les iniciatives Mèrida o plans Colòmbia II, els feminicidis, l'arrogància envers els usos i costums indígenes, les tortures i la tortura sexual, l'atac als mitjans lliures de comunicació, els segrests, les desaparicions i l'assassinat, els encapsulaments en les manifestacions i la tergiversació de la memòria col·lectiva, la violència contra les nenes i els nens, la cooptació política, l'ecoturisme, les condicions laborals i les empreses capitalistes, el paramilitarisme, l'educació per a la integració acrítica dels joves en el sistema, la presó, l'exili i la migració, les campanyes electorals, el narco-estat, la corrupció judicial, l'ecocidi, les fustigacions contra qui practica el treball sexual, la criminalització contra la solidaritat internacional, o la manipulació sense fi dels mitjans massius de comunicació, i també la impunitat.

A través de les 5 primeres Declaracions de la Selva Lacandona, l'EZLN va anar traçant el seu posicionament davant el saqueig, la repressió, el menyspreu i l'explotació descrits. En el sisè mes de l'any 2005, l'EZLN dibuixava amb la Sisena Declaració la seva nova visió de com veia Chiapas, Mèxic i el Món. Davant tal proposta, donada la seva consumació en els fets, els governs de Felipe Calderón Hinojosa, president del govern i de Juan Sabines Guerrer, governador de Chiapas, ataquen sistemàticament a les comunitats zapatistes i a L'Altra Campanya per tots els mitjans al seu abast: els legals, els il·legals i els criminals.

1810, 1910, 2010: dos segles en els quals a Mèxic s'estén la lluita i la resistència, la desobediència civil i el suport mutu. Formes cada vegada més refinades d'organització social les quals persegueixen l'autonomia i l'autogovern del cos social i que en les Comunitats Zapatistes prenen forma mitjançant les Juntes de Bon Govern dels 5 Caragols i l'autosuficiència en totes les esferes com, per exemple, la sanitat, educació, justícia o els propis mitjans de producció.

Des de la CGT de l'Estat espanyol saludem als nostres germans i germanes zapatistes bases de suport amb un fraternal abraçada, i els felicitem en el seva 27è aniversari de l'EZLN, reflectint-nos en la seva lluita i desitjant que els fruits del camí caminat i del que queda per realitzar, superin sempre a les adversitats que els dolents governs i els seus amos ens oferixen.

VISQUIN LES COMUNITATS ZAPATISTES!

VISQUI EL EZLN!

VISQUI EL CNI!

PRESOS POLÍTICS LLIBERTAT!

Confederació General del Treball (CGT) de l'Estat Espanyol