Carta de la CGT al Ministeri de Justícia en relació a la violència de gènere

MINISTERI DE JUSTÍCIA

ALBERTO RUIZ GALLARDÓN

Madrid, 29 desembre 2012

No volem que acabi l'any sense recordar a totes les que no hi són. I no perquè elles vulguin, sinó perquè les han assassinat. Aquest mes s'han comptabilitzat 2 assassinats de dones, i han detingut el sospitós d'una dona desapareguda el passat mes d'agost, i que no havia estat comptabilitzada. També hem de comptar l'assassinat de la nena de 16 mesos d'Almeria ocorregut la passada setmana. Des de començament d'any ja són un total de 73 persones assassinades, 64 dones i 9 menors, aproximadament. I diem això perquè ni tan sols som capaços entre associacions, organitzacions i ministeris de comptabilitzar adequadament a les víctimes.

Des de CGT considerem molt preocupant el tractament que els mitjans donen a aquesta informació. Comuniquen un nombre de víctimes bastant inferior, entre 40 i 50, tant en premsa com en televisió, acompanyant aquestes notícies amb comentaris de veïns i properes que, en la majoria dels casos, desconeixen la situació que vivia la víctima. Comentaris que són llegits i escoltats per un ampli espectre de població i que semblen legitimar l'assassinat. Se segueix normalitzant la violència cap a les dones amb comentaris que criminalitzen l'actitud de la dona però assumeixen com a bona la de l'home.

Una altra dada que ha d'alertar és l'augment de la violència entre els i les joves, tant en les agressions sofertes com a les provocades. Hem de tenir en compte que tota persona que viu aquestes situacions a casa, d'una manera activa o passiva, les reprodueix. Necessiten atenció que no s'està donant i que perpetua la violència de gènere. Amb l'excusa de la crisi, les retallades són bestials en atenció social i els i les adolescents són les persones més vulnerables a aquestes situacions.

La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. De tots els assassinats que portem durant aquest any, tot just havien denunciat 7 o 8 dones.

El fet d'imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s'atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard, també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d'allunyament però tant és: al final, resulta assassinada.

Seguim denunciant que l'excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l'entramat d'ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d'acollida i els centres d'atenció a dones.

Volem recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. En 9 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, ha hagut més de 800 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d'un altre.

Com a societat, no només hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables. Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) creiem fermament que, amb la col·laboració de totes i tots, aquesta xacra pot acabar.

En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s'inclouen una sèrie de punts molt importants que no s'han complert ni tan sols mínimament després de 6 anys en vigor de la Llei: el reciclatge del personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l'educació d'alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l'òrgan corresponent dels programes de TV, etc. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant al marge les que realment ho necessiten: els qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.

Des de CGT exigim el compliment íntegre de la Llei, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n'hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l'excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci res per eradicar la violència.

Després de 8 anys, queda demostrat que amb prou feines s'ha avançat. El fet d'imposar a les dones que han de denunciar primer, suposa en la majoria dels casos el seu silenci, amb la perpetuació de la violència. Si des d'altres àmbits (escoles, assistents socials, salut ...) s'educa i sensibilitza socialment, aquestes dones tenen més possibilitats de tirar endavant.

Hi ha mesures que no impliquen més despesa de diners, només una mica més de voluntat institucional i política que demostraria que les dones no som ciutadanes de segona.

Sense més, rebi una salutació llibertària.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

FONT: ROJOYNEGRO.INFO