Carta oberta d’un podador de Barcelona: Cauen arbres a Madrid
El arbres de Barcelona podrien veure’s abocats a córrer la mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gestió de l’arbrat està, des de fa molts anys, en mans d’empreses privades i ara Barcelona també representa una llaminadura per les grans empreses de serveis. El govern de la ciutat, tan els d’ara com els d’abans, està en constant setge per tal de privatitzar la gestió del verd de la ciutat i fer-hi entrega als poderosos com a Madrid.
Els arbres de Madrid poden haver caigut de manera sobtada e inesperada, però també degut a una gestió privada que no hi posa els recursos necessaris, que no valora la responsabilitat, la implicació, la constància i la proximitat del jardiner/a de barri amb una permanència al territori que fa que el veïnat els vegi amb familiaritat. Aquest és el cas de Bcn, amb un Institut Municipal de llarg recorregut que no mira cap un altre costat quan es detecta un arbre feble o amb risc de caiguda o un grup de flor amb fongs, o un arbust malmès o quan se li apropa un veí amb una queixa.
Els arbres creixen, maduren i al final de la seva vida moren i cauen, és un procés natural que mirem d’evitar tallant-lo abans que caigui, però si el personal implicat a la detecció del problema és perillosament reduït i es mira cap un altre costat, el risc de caiguda precipitada augmenta.
A Barcelona aquest jardiner/a proper del que parlàvem pot desaparèixer, la plantilla està molt minvada i envellida, cada cop es jubilen més treballadors/es i si no contractem no es durà a terme el rejoveniment necessari . A Barcelona ja es nota la falta de qualitat a la jardineria, la feina de 10 persones no la poden fer 6; de vegades això provoca despeses innecessàries i en el cas de l’arbrat es provoquen riscos no assumibles. L’ajuntament de Bcn vol privatitzar l’Institut i deixar-ho en mans dels àvids empresaris que, més que interès per la jardineria municipal, tenen un clar interès per ficar-se els diners públics a la seva butxaca privada. Els arbres cauen a Madrid, però abans que això van caure els drets laborals, la proximitat a la ciutadania, la implicació del personal municipal i els interessos generals en vers els interessos dels quatre de sempre.
Barcelona ha de ser capaç de mantenir i protegir el seu patrimoni, en aquest cas un patrimoni jardinístic i cultural de màxima importància i un patrimoni professional amb un coneixement del terreny que no es pot assolir d’altra manera que amb implicació i responsabilitat.
Carlos Bernal Lorente, podador municipal a Bcn
Més informació: