CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Catàleg de l’exposició del 25è aniversari del Congrés d’Unificació (1984-2009) que va donar lloc a l’actual CGT

Dilluns, 14 desembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amb motiu del 25è aniversari de la CGT, el Secretariat Permanent de la CGT i la Fundació Salvador Seguí han elaborat una exposició sobre el tema i un catàleg-revista que s'ha encartat dins el Rojo y Negro de desembre, en el qual hi surten tots els panells de l'exposició i els textos que inclouen.

Us podeu descarregar el catàleg anant al web:
www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Catalogo_expo_25.pdf

La introducció del catàleg és tota una declaració d'intencions del que volem ser:

Aniversari pot tenir relacions il·lícites amb revisió i autocontemplació; també amb nostàlgia, memòries heroiques i derrotes tingudes a orgull. Es tracta, en aquest cas, que no succeeixi així i que la celebració d'aquests 25 anys d'esforç col·lectiu en l'impuls del llibertari, d'una societat autogestionaria i antiautoritaria, d'un projecte de convivència en llibertat, més enllà del poder i de l'estat, sigui lloc de cita per a la reflexió i la síntesi i, sobretot, punt d'inflexió sobre l'immediat futur, sens dubte crític i conflictiu, tant des de la perspectiva de la lluita obrera, com per als moviments alternatius, i que en fronts diversos i dispersos (des de la insubmissió a la precarietat, des de la pau sense apel·latius a la passió revolucionària sense excuses), intenten, intenten i intenten...

Quedi clar que existeixen les arrels, les tradicions, els fets històrics i les militàncies dintre de CGT. Quedi clar així mateix que la contribució de l'anarcosindicalisme a la lluita obrera i revolucionària en aquestes terres, ha estat fonamental i decisiva... però nosaltres, la Confederació General del Treball (i implícitament de l'atur), també pensem, mirant cap a enrere que en aquest “segle i escaig” que acumulem sobre les nostres esquenes, s'han produït massa disquisicions inútils sobre la legitimitat d'una o altra proposta organitzativa, massa historicisme en algunes ocasions i massa desarrelament en unes altres, massa mirades pel clatell (per no dir altra cosa) i, en alguns dolorosos moments plantejaments massa obsolets davant problemes d'immediatesa exigent.

Per això, reconeixent la nostra vinculació amb la tradició anarcosindicalista ibèrica (centenària, memorable i en alguns casos contradictòria), hem d'afrontar les qüestions evidents: l'enfortiment de l'estat autoritari, neoliberal i informàtic; la retallada progressiva de les llibertats encara que aquestes fossin formals; la nova cultura lligada a la productivitat, des de l'economia “submarina” al problema estructural d'un atur que augmenta i es fa jove; l'imperi del consum a escala planetària; el reflux de la lluita obrera i el “curiós pactisme” per a salvar la “curiosa crisi” amb un no menys “curiós descens” de “dignitats” sindicals; el control asfixiant de la vida quotidiana, el xantatge permanent que suposa l'amenaça nuclear, la bel·ligerància competitiva dels estats... l'intent de destrucció, en fi, de qualsevol esperança material d'alternativa per a centenars de generacions successives, etc.

Afrontem les qüestions evidents i altres que no ho són tant amb nous mètodes operatius, amb noves formes de contestació i de lluita, amb plantejaments originals, aprofundint en el participatiu i en l'autogestió, en la nostra capacitat de condicionar i modificar les diferents realitats, en el rebuig de les jerarquies i dels líders, en el suport a tot moviment que, sense plantejar-se coincidències fins que la mort ens separi, assenyala i mobilitza respecte a objectius concrets que també són nostres, assumint les nostres presències juntament amb els moviments alternatius, canalitzant el potencial de resistència que es mou en els marges del sistema.

I aquesta lluita, podrà ser senyal d'autosacrifici militant al vell i respectable ús, però també ha de ser gratificació personal, joc i excés festiu. Així la maduresa d'aquest 25 aniversari, ha de ser-lo des d'una perspectiva jove. Continuïtat i ruptura. La CGT no solament existeix en la història, no solament encarna una tradició i respon a una utopia, sinó que vivència aquí i ara la seva possibilitat.

Aquest “catàleg” amb l'anonimat necessari per a completar qualsevol obra col·lectiva, és una invitació sense firma ni data al natalici de la CGT. Seguim creixent, seguim reunint forces, seguim obrint la bretxa contra el poder. Celebrem-lo. Engrandim-la.

Salut i felicitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print