Catalunya lidera les denúncies per tortura amb un increment del 132%
Efe/DdeG, Barcelona .- Catalunya segueix liderant un any més el nombre de denúncies presentades a Espanya per tortures, en concentrar 173 de les 720 queixes per mals tractes formalitzades el 2007, quan els suposats casos d'abusos policials per part dels Mossos d'Esquadra van créixer un 132%. Així es recull a les dades provisionals d'un informe sobre la tortura a Espanya, avançades ahir en una reunió amb periodistes pel responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, acompanyat pel president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, i l'exrelator de l'ONU sobre Tortura, Theo Van Boven.
Segons aquestes dades provisionals, durant l'any 2007 hi va haver a tot Espanya un total de 720 denúncies per tortures (se'n van recollir 610 el 2006), de les quals 173 van ser presentades a Catalunya (144 el 2006). A més de Catalunya, les altres comunitats amb més quantitat de denúncies presentades el 2007 van ser Madrid (116), Andalusia (109) i Euskadi (84), cosa que segons Del Cura s'explica perquè habitualment les denúncies es presenten en aquelles autonomies amb un entramat social de defensa dels drets humans "més desenvolupat".
Mauro Palma ha qualificat d'"alarmants" les dades recollides tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya, si bé ha afirmat que es troben "dins de la mitjana europea".
A Catalunya, segons les dades provisionals, l'any 2007 es van presentar un total de 173 denúncies, de les quals 128 corresponen a suposats abusos comesos pels Mossos d'Esquadra. D'aquesta forma, la policia catalana ha passat de ser objecte de 55 denúncies per tortures el 2006 a 128 l'any 2007, fet que suposa un augment del 132 per cent, coincidint amb l'augment de la seva implantació territorial en la fase final del seu desplegament, que culminarà al novembre pròxim.
Durant l'any 2007 van tenir una gran repercussió les imatges gravades per càmeres secretes a la comissaria de les Corts de Barcelona on cinc agents maltractaven dos detinguts.
Diari de Girona|Notícia original al Diari de Girona
La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura rep173 denuncies del 2007 per agressions en comissaries o presons catalanes
Interior desmenteix les xifres de l'entitat pel que fa als Mossos d'Esquadra i assegura que els expedients oberts han disminuït respecte de 2006
L'any passat la Coordinadora per a la prevenció de la Tortura va rebre 173 denuncies de persones que havien patit agressions o maltractaments quan es trobaven detinguts en seus policials, judicials o dins de les presons.
D'aquestes dades, 128 corresponen a denuncies contra els Mossos d'Esquadra, mentre que la resta es reparteixen entre funcionaris de presons, Cos Nacional de Policia o agents de les diferents policies locals. Jorge del Cura, portaveu de la Coordinadora per a la prevenció de la Tortura a l'Estat Espanyol, ha explicat que aquestes dades són provisionals, ja que fins la presentació de l'informe anual d'aquesta plataforma al maig encara s'han de tancar i comprovar diverses denúncies.
Jorge del Cura també ha explicat que Catalunya és la comunitat d'autònoma de tot l'Estat on es reben més denuncies per tortures contra els cossos de seguretat o funcionaris de presons, seguida de Madrid, Andalusia, Euskadi i Galícia. De moment al conjunt de l'estat s'han rebut 720 denuncies, tot i que segons Jorge del Cura, s'espera 'incrementar' aquesta xifra. Segons l'informe presentat l'any passat, al 2006 a Catalunya es van comptabilitzar 144 denuncies, amb 62 casos d'agressions, i d'aquests a Barcelona es van registrar 129 denuncies, amb 51 cassos.
El Departament d'Interior, en canvi, manté que les diligències prèvies obertes el 2007 pels jutjats contra agents dels Mossos per suposades agressions o maltractaments van ser 65, una dada que significa un descens considerable respecte al 2006. Tot i això, Interior admet que és possible que durant el primer trimestre d'aquest any pugui sumar-se alguna diligència més, que correspondria a fets del 2007. D'aquesta manera el Departament ha volgut respondre la Coordinadora per la prevenció de la Tortura, que ha anunciat aquest dilluns que el nombre de denúncies per agressions o tortures per part dels Mossos l'any passat va ser de 128, un 132% més respecte al 2006, quan se n'haurien registrat 55 segons les dades de l'entitat, que no casen amb les de la conselleria.
Fonts d'Interior han remarcat que aquestes xifres facilitades per la Coordinadora per la prevenció de la Tortura no es corresponen amb les que tenen els serveis jurídics del departament, i que es desconeix la seva procedència. Tot i això han explicat que alguna podria fer referència a fets ocorreguts l'any 2006 o haver estat desestimades.
El Departament també ha dit que el descens de denúncies contra els mossos l'any 2007 és "important" tenint en compte el desplegament de més de 1.300 agents més, i també s'ha destacat la creació d'un Comitè d'Ètica i la instal·lació de càmeres al centre de detenció de Les Corts com a mesures per garantir la bona pràctica policial i evitar denúncies falses.
En aquest sentit, el descens de les denúncies de tipus penal contra els mossos als jutjats s'ha fet més evident des de l'abril del 2007 quan es van descobrir aquests fets i les imatges que les van acompanyar. També s'ha recordat que del total de denúncies penals contra els mossos només un 1% acaben en sentències condemnatòries i la resta, un 99%, o son arxivades o bé acaben amb sentència absolutòria.
Diari Avui|Notícia original al Diari Avui
CATALUNYA LIDERA "LA TORTURA"
Les denúncies contra els Mossos augmenten un 132%
El responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, el president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, i l 'ex relator de l'ONU sobre Tortura, Theo Van Boven, han avançat les dades provisionals d'un informe sobre la tortura a Espanya, que reflexa que Catalunya segueix liderant una any més el nombre de denúncies presentades a Espanya per aquesta qüestió, al concentrar 173 de les 720 queixes per maltractaments formalitzades el 2007. A més, els suposats casos d'abusos policials per part dels Mossos d'Esquadra van créixer un 132% durant l'any passat.
A més de Catalunya, les altres comunitats amb major quantitat de denúncies presentades en 2007 van ser Madrid (116), Andalusia (109) i Euskadi (84), el que segons Del Cura s'explica perquè habitualment les denúncies es presenten en aquelles autonomies amb un entramat social de defensa dels drets humans "més desenvolupat".
Mauro Palma ha qualificat de "alarmants" les dades recollides tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya, si bé ha afirmat que es troben "dintre de la mitjana europea". A Catalunya, l'any 2007 es van presentar un total de 173 denúncies, de les quals 128 corresponen a suposats abusos comesos pels Mossos d'Esquadra. D'aquesta forma, la policia catalana ha passat de ser objecte de 55 denúncies per tortures en 2006 a 128 en l'any 2007, el que suposa un augment del 132 per cent, coincidint amb l'augment de la seva implantació territorial en la fase final del seu desplegament, que culminarà el proper novembre .
Sobre l'anunci del departament d'Interior d'instal·lar durant aquest any càmeres de vídeo-vigilància en totes les comissaries dels Mossos d'Esquadra, tant Del Cura com Palma han donat suport aquesta mesura si bé han subratllat que "l'important és saber qui controla les càmeres". Segons Palma, els principals problemes a Espanya respecte a maltractaments a detinguts i presos són la "impunitat de les autoritats, la massificació a les presons i l'inusual mecanisme jurídic que permet aplicar la incomunicació fins als tretze dies".
Els Mossos d'Esquadra, per la seva banda, han emès un comunicat "en relació a les informacions aparegudes en premsa relatives a un informe de la Coordinadora contra la tortura en el que s'afirma que les denúncies presentades contra agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra per suposades tortures van augmentar l'any passat un 132% respecte l'any 2006, la Direcció General de la Policia (DGP) vol manifestar: Les xifres facilitades per la Coordinadora contra la Tortura no es corresponen en cap cas amb la realitat. El número de diligències prèvies obertes l'any 2007 per algun jutjat contra algun agent dels Mossos d'Esquadra per qualsevol motiu penal suma un total de 65, amb un descens considerable -sobretot a partir del mes d'abril de 2007- respecte el 2006, quan se'n van obrir 109, tot i que en el primer trimestre d'enguany encara es pot obrir alguna diligència derivada d'algun cas del 2007. Això, malgrat que la plantilla policial era de més d'11.000 efectius i va augmentar posteriorment en més de 1.300 mossos".
"De fet, del total de 235 resolucions judicials emeses el 2007 -de processos iniciats en diferents anys anteriors- que afecten a algun agent de Mossos d'Esquadra en tot el territori de Catalunya i per qualsevol tipus d'imputació, només n'hi ha 5 de condemnatòries. Desconeixem quin és l'origen de la informació que fa pública la Coordinadora segons la qual l'any passat es van presentar 173 denúncies per tortures a Catalunya "de les quals 128 corresponen a suposats abusos comesos pels Mossos d'Esquadra", però en tot cas, no és compatible amb les dades de que disposen els tribunals de justicia ni tampoc els serveis jurídics del departament d'Interior. De fet, no hi ha cap expedient disciplinari obert per tortures tal com es tipifica aquest tipus delictiu al Codi Penal i a la legislació internacional".
"Del total de denúncies penals -per qualsevol motiu- contra agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra només un 1% acaben en sentències condemnatories i la resta, un 99%, o son arxivades o bé acaben amb sentència absolutòria. En tot cas, la Direcció General de la Policia vol recordar que, per garantir la bona pràctica policial i fer-la transparent, així com per evitar possibles denúncies falses contra els policies, la Conselleria d'Interior ha creat aquest any un Comitè d'Ètica i ha iniciat la instal·lació de càmeres al centre de detenció de Les Corts dins d'un pla que preveu la seva ubicació en tots els edificis policials. Igualment, s'ha reforçat la Divisió d'Afers Interns amb més efectius. Finalment, ens veiem obligats a recordar la presumpció d'innocència que ampara a qualsevol ciutadà, inclosos els agents de la policia", conclouen.
e-notícies|Notícia original a e-notícies
Creixen un 132% les denúncies contra els Mossos per tortures
Actualitzat a les 23:20 h 04/02/2008
Catalunya lidera un any més el rànquing estatal de nombre de denúncies per presumptes tortures a les comissaries i presons. Segons dades provisionals de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, durant el 2007 es van presentar 173 denúncies, del total de 720 de l'Estat. D'aquestes denúncies, 128 anaven contra els Mossos d'Esquadra, fet que suposa un 132% més que el 2006. El Departament d'Interior, en canvi, ha comptabilitzat 65 denúncies, de manera que hi ha un "descens considerable" respecte a l'any anterior.
A banda de Catalunya, les autonomies amb més quantitat de denúncies presentades el 2007 van ser Madrid (116), Andalusia (109) i Euskadi (84), situació que, segons el portaveu de la coordinadora, Jorge del Cura, s'explica perquè habitualment les denúncies es presenten en aquelles autonomies amb un entramat social de defensa dels drets humans "més desenvolupat".
Els Mossos d'Esquadran va ser objectiu de 55 denúncies per tortures el 2006, que l'any passat s'haurien elevat a 128, coincidint amb la fase final del desplegament del cos. Durant l'any 2007, van tenir una gran repercussió pública les imatges gravades per càmeres secretes instal·lades als calabossos de la comissaria de les Corts de Barcelona en què es veia com cinc agents presumptament maltractaven dos detinguts.
3cat24.cat|Notícia original a 3cat24.cat
4/2/2008 00:12 h INFORME SOBRE EL MALTRACTAMENT POLICIAL
Les denúncies de tortures contra els Mossos d'Esquadra creixen un 132%
- Catalunya registra 173 de les 720 queixes de mals tractes
EFE / BARCELONA
Catalunya segueix liderant un any més el nombre de denúncies presentades a Espanya per tortures, al concentrar 173 de les 720 queixes per maltractaments formalitzades el 2007, quan els suposats casos d'abusos policials per part dels Mossos d'Esquadra van créixer un 132%.
Així es recull en les dades provisionals d'un informe sobre la tortura a Espanya, avançades avui en una trobada amb periodistes pel responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, acompanyat pel president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, i l'exrelator de l'ONU sobre Tortura, Theo Van Boven.
Segons aquestes dades provisionals, durant l'any 2007 hi va haver a tot Espanya un total de 720 denúncies per tortures (se'n van recollir 610 el 2006), de les quals 173 van ser presentades a Catalunya (144 el 2006).
A més de Catalunya, les altres comunitats amb més quantitat de denúncies presentades el 2007 van ser Madrid (116), Andalusia (109) i Euskadi (84), cosa que segons Del Cura s'explica perquè habitualment les denúncies es presenten en aquelles autonomies amb un entramat social de defensa dels drets humans "més desenvolupat".
En la mitjana europea
Mauro Palma ha qualificat d'"alarmants" les dades recollides tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya, si bé ha afirmat que es troben "dins de la mitjana europea".
A Catalunya, segons les dades provisionals, l'any 2007 es van presentar un total de 173 denúncies, de les quals 128 corresponen a suposats abusos comesos pels Mossos d'Esquadra.
D'aquesta forma, la policia catalana ha passat de ser objecte de 55 denúncies per tortures el 2006 a 128 l'any 2007, fet que suposa un augment del 132%, coincidint amb l'augment de la seva implantació territorial en la fase final del seu desplegament, que culminarà el novembre vinent.
Imatges gravades
Durant l'any 2007 van tenir una gran repercussió pública les imatges gravades per càmeres secretes instal·lades per la conselleria d'Interior dins dels calabossos de la comissaria de les Corts de Barcelona en què es veu com cinc agents de la policia catalana maltractaven dos detinguts.
Els cinc agents van ser apartats per Interior de les seves funcions, si bé nou mesos després se'ls ha aixecat aquesta mesura cautelar perquè el procediment penal obert contra els agents encara continua en fase d'instrucció.
Lentitud judicial
Precisament, sobre la lentitud a l'hora d'actuar davant dels maltractaments, Theo Van Boven ha denunciat que el judici conseqüent de les denúncies triga entre cinc i sis anys a celebrar-se, a causa en gran part de la "gran resistència" de les autoritats a investigar. "La justícia que s'endarrereix, és justícia que es nega", ha advertit.
Sobre l'anunci de la Conselleria d'Interior d'instal·lar durant aquest any càmeres de videovigilància a totes les comissaries dels Mossos d'Esquadra, tant Del Cura com Palma han recolzat aquesta mesura si bé han subratllat que "l'important és saber qui controla les càmeres".
En el conjunt d'Espanya, únicament han baixat les denúncies interposades contra la Policia Nacional (en un 30%), perquè, segons Del Cura, aquest cos ha deixat de controlar els dispositius antiavalots en diverses autonomies.
Impunitat
En canvi, han augmentat les denúncies per presumptes tortures contra la Guàrdia Civil (en un 32%, al passar de 50 a 66), les policies locals (54%, al passar de 133 a 205), l'Ertzaintza (128%, al passar de 21 a 48) i els funcionaris de presons (5%, al passar de 73 a 77).
Segons Palma, els principals problemes a Espanya respecte a maltractaments a detinguts i presos són la "impunitat" de les autoritats, la massificació a les presons i "l'inusual mecanisme jurídic que permet aplicar la incomunicació fins als tretze dies".
El Periódico|Notícia original a El Periódico
dimarts, 5 de febrer de 2008
Prop de 200 denúncies per maltractaments policials a Catalunya
ACN. Barcelona. .- La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura va rebre 173 denúncies de persones que asseguraven que havien estat víctimes d'agressions o maltractaments quan estaven detingudes en seus policials i a les presons durant l'any passat. D'aquest total, 128 corresponen a denúncies contra els Mossos, front els 55 casos del 2006, i la resta es reparteixen entre funcionaris de presons, la Policía Nacional i agents de diferents policies locals. L'informe, que es presenta avui, es tancarà al mes de maig i les xifres podrien variar, segons un portaveu. En aquest estudi també s'assegura que Catalunya és la comunitat en què es denuncien més tortures contra els cossos policials, seguida de Madrid, Andalusia, el País Basc i Galícia.
Diari El Punt|Notícia original al Diari El Punt
La Direcció General valora altres estadístiques
Les dades dels casos de tortura dels Mossos falses
06/02/08 07:07.- En relació a les informacions aparegudes en premsa aquesta setmana relatives a un informe de la Coordinadora contra la tortura en el que s'afirma que les denúncies presentades contra agents dels Mossos d'Esquadra per suposades tortures van augmentar l'any passat un 132% respecte l'any 2006, la Direcció General de la Policia (DGP) ha volgut manifestar que les dades facilitades per la mateixa no es corresponen en cap cas amb la realitat.
En aquest segons les estadístiques dels propis Mossos el número de diligències prèvies obertes l'any 2007 per algun jutjat contra algun agent dels Mossos d'Esquadra per qualsevol motiu penal suma un total de 65, amb un descens considerable -sobretot a partir del mes d'abril de 2007- respecte el 2006, quan se'n van obrir 109, tot i que en el primer trimestre d'enguany encara es pot obrir alguna diligència derivada d'algun cas del 2007. Això, malgrat que la plantilla policial era de més d'11.000 efectius i va augmentar posteriorment en més de 1.300 mossos.
De fet, del total de 235 resolucions judicials emeses el 2007 -de processos iniciats en diferents anys anteriors- que afecten a algun agent de Mossos d'Esquadra en tot el territori de Catalunya i per qualsevol tipus d'imputació, només n'hi ha 5 de condemnatòries.
Davant les informacions fetes públiques des de la mateixa Direcció General desconeixem quin és l'origen de la informació que fa pública la Coordinadora segons la qual l'any passat es van presentar 173 denúncies per tortures a Catalunya "de les quals 128 corresponen a suposats abusos comesos pels Mossos d'Esquadra", però en tot cas, no és compatible amb les dades de que disposen els tribunals de justicia ni tampoc els serveis jurídics del departament d'Interior. De fet, no hi ha cap expedient disciplinari obert per tortures tal com es tipifica aquest tipus delictiu al Codi Penal i a la legislació internacional.
Del total de denúncies penals -per qualsevol motiu- contra agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra només un 1% acaben en sentències condemnatories i la resta, un 99%, o son arxivades o bé acaben amb sentència absolutòria.
En tot cas, la Direcció General de la Policia ha volgut recordar que, per garantir la bona pràctica policial i fer-la transparent, així com per evitar possibles denúncies falses contra els policies, la Conselleria d'Interior ha creat aquest any un Comitè d'Ètica i ha iniciat la instal·lació de càmeres al centre de detenció de Les Corts dins d'un pla que preveu la seva ubicació en tots els edificis policials. Igualment, s'ha reforçat la Divisió d'Afers Interns amb més efectius.
En el seu comunicat a més el cos dels Mossos han volgut recordar la presumpció d'innocència que ampara a qualsevol ciutadà, inclosos els agents de la policia.
Jornada de Coordinació amb la Guàrdia Civil
Responsables policials especialitzats en la lluita antiterrorista i contra el crim organitzat de Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil es van reunir ahir a la seu de la Direcció General de la Policia per intercanviar informació i analitzar la situació actual, després de les detencions efectuades a la ciutat de Barcelona el passat 19 de gener.
En aquesta reunió operativa d'alt nivell hi va participar, per part del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el director general de la Policia, Rafael Olmos. La trobada va comptar amb la presència dels màxims responsables policials de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, entre ells el seu cap, el comissari Antoni Permanyer, i de la Divisió d'Informació dels Mossos d'Esquadra i, per part de la Guàrdia Civil, el general Pablo Martín Alonso, de la Jefatura de Información, amb seu a Madrid i depenent de la Dirección Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil, així com diferents comandaments responsables dels seus serveis d'informació a Barcelona.
La reunió és fruit de l'entrevista que van mantenir el passat divendres 25 de gener, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i el Ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i reforça la bona col·laboració que hi ha entre els cossos policials de l'Estat i Mossos d'Esquadra pel que fa a la prevenció i lluita contra el terrorisme i el crim organitzat en totes els seves manifestacions.
La reunió, avaluada positivament per ambdues parts, s'emmarca tanmateix en la col·laboració habitual entre Mossos d'Esquadra i el Centro Nacional de Coordinación Antiterrorista (CNCA), en el que la Policia de la Generalitat participa compartint recíprocament la informació, les estratègies operatives i les avaluacions d'amenaces terroristes, des que es va signar un protocol de cooperació el setembre de 2006.
www.prnoticias.es|Notícia original a prnoticias.es
Cataluña encabeza el aumento de denuncias por maltrato policial
PERE RÍOS - Barcelona - 05/02/2008
La Coordinadora para la Prevención de la Tortura, integrada por 44 organizaciones de defensa de los derechos humanos en España, explicó ayer que el año pasado se presentaron 720 denuncias de torturas o malos tratos, frente a los 610 de 2006.
Los datos son episodios conocidos por la coordinadora a partir de denuncias judiciales o policiales que reúnen unos mínimos requisitos, como un parte de lesiones o el relato de un testigo. Cataluña sigue siendo la comunidad con más casos (173 frente a 144 de 2006), seguida de Madrid (116 frente a 72) y de Andalucía, donde las denuncias descendieron el año pasado de 139 a 109.
El colectivo más denunciados fue el de las policías locales (205 casos), mientras que del Cuerpo Nacional de Policía pasa de 270 denuncias en 2006 a 185. Los Mossos d'Esquadra, con 128 acusaciones, duplican con creces la cifra del año anterior, al igual que la Ertzaintza (48). El Departamento de Interior de la Generalitat aseguró que sólo le constan 65 denuncias judiciales.
Los funcionarios de prisiones han recibido el mismo número de denuncias (73) y aumentaron en 17 las dirigidas contra la Guardia Civil. Del total de casos, 14 ya han acabado en condenas leves. Jorge del Cura, portavoz de la coordinadora, afirmó que "las denuncias representan una parte de la realidad, pero es imposible cuantificar qué porcentaje".
Diario El Pais|Notícia original al Diario El Pais
Catalunya sigue liderando las denuncias de tortura por parte de la policía
04/02/2008 | Actualizada a las 18:19h / Barcelona. (EFE).- Catalunya sigue liderando una año más el número de denuncias presentadas en España por torturas, al concentrar 173 de las 720 quejas por malos tratos formalizadas en 2007, cuando los supuestos casos de abusos policiales por parte de los Mossos d'Esquadra crecieron un 132%.
Así se recoge en los datos provisionales de un informe sobre la tortura en España, avanzados hoy en un encuentro con periodistas por el responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, arropado por el presidente del Comité para la Prevención de la Tortura del Consejo de Europa, Mauro Palma, y el ex relator de la ONU sobre Tortura, Theo Van Boven.
Según estos datos provisionales, durante el año 2007 hubo en toda España un total de 720 denuncias por torturas (se recogieron 610 en 2006), de las que 173 fueron presentadas en Catalunya (144 en 2006).
Además de Catalunya, las otras comunidades con mayor cantidad de denuncias presentadas en 2007 fueron Madrid (116), Andalucía (109) y Euskadi (84), lo que según Del Cura se explica porque habitualmente las denuncias se presentan en aquellas autonomías con un entramado social de defensa de los derechos humanos "más desarrollado".
Mauro Palma ha calificado de "alarmantes" los datos recogidos tanto en Catalunya como en el conjunto de España, si bien ha afirmado que se encuentran "dentro de la media europea".
En Catalunya, según los datos provisionales, en el año 2007 se presentaron un total de 173 denuncias, de las que 128 corresponden a supuestos abusos cometidos por los Mossos d'Esquadra.
De esta forma, la policía catalana ha pasado de ser objeto de 55 denuncias por torturas en 2006 a 128 en el año 2007, lo que supone un aumento del 132 por ciento, coincidiendo con el aumento de su implantación territorial en la fase final de su despliegue, que culminará en noviembre próximo.
Durante el año 2007 tuvieron una gran repercusión pública las imágenes grabadas por cámaras secretas instaladas por la consellería de Interior dentro de los calabozos de la comisaría de Les Corts de Barcelona en las que se ve cómo cinco agentes de la policía catalana propinaban malos tratos a dos detenidos.
Los cinco agentes fueron apartados por Interior de su puesto, si bien nueve meses después se les ha levantado esta medida cautelar porque el procedimiento penal abierto contra los agentes aún continúa en fase de instrucción.
Precisamente, sobre la lentitud a la hora de actuar frente a los malos tratos, Theo Van Boven ha denunciado que el juicio consecuente de las denuncias tarda entre cinco y seis años en celebrarse, debido en gran parte de la "gran resistencia" de las autoridades a investigar. "La justicia que se retrasa, es justicia que se niega", ha advertido.
Sobre el anuncio del departamento de Interior de instalar durante este año cámaras de vídeo-vigilancia en todas las comisarías de los Mossos d'Esquadra, tanto Del Cura como Palma han apoyado esta medida si bien han subrayado que "lo importante es saber quién controla las cámaras".
En el conjunto de España, únicamente han bajado las denuncias interpuestas contra la Policía Nacional (en un 30%), porque, según Del Cura, este cuerpo ha dejado de controlar los dispositivos antidisturbios en varias autonomías.
En cambio, han aumentado las denuncias por presuntas torturas contra la Guardia Civil (en un 32%, al pasar de 50 a 66), las policías locales (54%, al pasar de 133 a 205), la Ertzaintza (128%, al pasar de 21 a 48) y los funcionarios de prisiones (5%, al pasar de 73 a 77).
Según Palma, los principales problemas en España respecto a malos tratos a detenidos y presos son la "impunidad" de las autoridades, la masificación en las cárceles y el "inusual mecanismo jurídico que permite aplicar la incomunicación hasta los trece días".
Diario La Vanguardia|Notícia original al diari La Vanguardia
informe tortura 04-02-2008
Interior dice denuncias Mossos fueron 65 en 2007 y no 128 como apunta informe
El departamento de Interior ha rebajado a 65 las denuncias interpuestas contra los Mossos d'Esquadra por presuntas torturas en 2007, frente a las 128 que le constan de forma provisional a los responsables de la Coordinadora contra la Tortura, que están ultimando su informe correspondiente al pasado año.
Según el avance de este informe, Cataluña sigue liderando un año más el número de denuncias presentadas en España por torturas, al concentrar 173 de las 720 quejas por malos tratos formalizadas en 2007, cuando los supuestos casos de abusos policiales por parte de los Mossos d'Esquadra crecieron un 132%.
En cambio, fuentes del departamento de Interior han replicado que a los servicios jurídicos de la consellería únicamente les constan en 2007 la apertura de 65 diligencias previas, lo que supone un 'descenso considerable respecto al año 2006'.
El hecho de que Interior afirme que en el año 2006 hubo más de 65 denuncias contra los Mossos también se contradice con los datos del informe, que recogía en aquel año un total de 55 denuncias contra la policía catalana, diez menos de las que ahora admite la Generalitat.
Además, según las mismas fuentes de Interior, es posible que durante el primer trimestre de este año se haya podido sumar alguna denuncia correspondiente a hechos de 2007.
Terra Actualidad - EFE|Notícia original a Terra Actualidad
ENTREVISTA A MAURO PALMA
"En las prisiones catalanas se utilizan en exceso y de manera inapropiada los medios de coacción"
El Presidente del Comité para la Prevención de la Tortura del Consejo de Europa alerta sobre la situación del sistema penitenciario catalán
Albert Domènech | Barcelona | 05/02/2008 | Actualizada a las 02:31h
Todavía en el siglo XXI son muchas las instituciones que se ven obligadas a velar por el buen cumplimiento de uno de los derechos internaciones de las personas como es de no ser sometidos a ninguna tortura o trato cruel, inhumano o degradante. Los días 4, 5 y 6 de febrero se celebran en Barcelona las Jornadas para la Prevención de la Tortura que tienen como objetivo analizar cual es el grado de cumplimiento por parte del gobierno español de la implantación de un Mecanismo de Prevención contra estas prácticas que el mismo estado ratificó ante la ONU el pasado año 2002. El Presidente del Comité para la Prevención de la Tortura, Mauro Palma, es uno de los ponentes de estas jornadas y confirma un crecimiento en la detención de casos de tortura en el estado español y una realidad diferencial en Cataluña, que sigue siendo la Comunidad Autónoma con un mayor número de sanciones y de casos detectados en los últimos años.
- El principal objetivo del Comité que dirige es crear mecanismos que permitan erradicar la tortura. Parece una tarea más que complicada teniendo en cuenta que no es una acción fácil de detectar, ¿cuáles son los principales obstáculos a los que ha tenido que hacer frente desde que salió electo en el cargo en marzo de 2007?
- Lo es, es una tarea complicadísima, principalmente por dos razones. La primera es porque el número y el tipo de centros donde puedes tener a gente privada de libertad han aumentado y han variado. En el año 1987, año en el que se ratificó la Convención contra la tortura, se hablaba de pensiones, edificios controlados por la policía y hospitales psiquiátricos. En estos momentos, además de estos tres centros, también tenemos las salas de espera de los aeropuertos, los centros de detención de extranjeros o las residencias sociales de titularidad pública donde hay internas personas con discapacidades.
- Me hago cargo. ¿Y la segunda causa?
- Después del 11-S existe una tendencia que considera que la prohibición de la tortura, que debería ser absoluta, empiece a tener un límite menos absoluto. Existe un nuevo vocabulario, se habla de lugares secretos de detención o incluso de la capacidad que tiene algunos países de poder mover a personas detenidas de un lugar a otro sin avisar a los respectivos mecanismos de control. En definitiva, aparecen situaciones más complicadas de detectar derivadas de esta lucha contra el terrorismo que está minando la absoluta prohibición de la tortura. Y si quiere le pongo un ejemplo.
- Adelante.
- En Estados Unidos se ha decidido recientemente que la práctica en la que te pueden interrogar simulando un ahogo no sea considerada una tortura. Así es complicado.
- Con esta situación que me plantea, ¿existen torturas de primera y segunda categoría, de forma que algunos colectivos concentren un mayor número de estas prácticas ante la pasividad de la Administración?
- Formalmente hablando no existe ninguna diferencia sobre las torturas aplicadas en cada caso. Pero en la práctica sí que es cierto que existen menos garantías para algunos casos concretos. Sorprendentemente, desde que en Europa se decidió fortalecer esta lucha contra el terrorismo en la que estamos metidos, todos los países han decidido alargar el tiempo que pasa entre que alguien es detenido y se pone en disposición del juez. Es un periodo bastante oscuro y la pregunta es, ¿por qué se ha decidido alargar este periodo en el que existen menos garantías para el detenido? ¿Realmente es más efectivo o se le quieren dar menos garantías al detenido?
- ¿Qué problemas específicos destacaría usted de la realidad española a la hora de actuar sobre la práctica de torturas o malos tratos?
- Básicamente destacaría tres problemas específicos. Uno es precisamente el ratio que existe entre las personas que están en una prisión respecto a la población total. En el caso de España es muy alto y sigue creciendo. Tiene mucha gente en prisión para los que son. La otra es la práctica de la detención incomunicada que dificulta mucho la investigación de las denuncias por tortura y eso también implica que el mismo detenido lo pueda utilizar para hacer falsas acusaciones. Por último, el hecho de que ni las fiscalías ni los jueces consideren las denuncias por torturas o malos tratos como prioritarios.
- Desde la Coordinadora para la Prevención de la Tortura se envió el pasado 22 de junio de 2007 una carta al Presidente del Gobierno en la que expresaba su malestar por no haber implantado aún Mecanismos Nacionales para la prevención de esta práctica tal y como se había ratificado en el Protocolo de la ONU cuatro años antes. ¿Cómo puede ser que ustedes no hayan hecho nada para desencallar esta situación?
- Vamos a ver. Dentro del Consejo de Europa hay una Convención contra la Prevención de la Tortura que establece el Comité que yo dirijo. Este Comité tiene la capacidad para ir a todos los países y visitar todos estos centros de detención para hacer los informes pertinentes. Pero a nivel de Naciones Unidas, hay una Convención para la Prevención de la Tortura y hay un Protocolo Facultativo. Este Protocolo es el que acaba de ratificar España y por el cual se establece una Subcomisión para la prevención de la tortura y que debe recibir la información de los distintos mecanismos nacionales. El Protocolo Facultativo dice que este mecanismo debe ser independiente y describe cuáles son las funciones que debe tener, pero no te dice como debe ser. Cada país debe decidir como quiere hacerlo.
- No me esquive. ¿Cuáles son las funciones que se describen en el Protocolo y por qué no se han puesto en práctica en nuestro país?
- Esta Subcomisión debe tener acceso ilimitado a todos los centros del país y, muy importante, sin avisar. Acceso tanto a los archivos como a las personas, es decir, se pueden hacer entrevistas privadas a personas que están recluidas en estos centros, eso sí, con la presencia del director de los centros. Con todas estas características el Mecanismo Nacional de Prevención debería producir unas recomendaciones que se harían llegar al Gobierno aunque él podría hacer un seguimiento de estas recomendaciones.
- Me habla en condicional. El Gobierno debería, dice usted. ¿Por qué no lo ha hecho todavía si el plazo para crear estos mecanismos expiraba el pasado 22 de junio?
- Te puedo decir que España ha pedido una moratoria a la Subcomisión porque en el año que ha pasado desde la ratificación del Protocolo no ha sido capaz de mover el proceso de creación de estos mecanismos.
- Si atendemos a los últimos datos facilitados por la Coordinadora para la Prevención de la Tortura en relación al año 2006 vemos que Cataluña es la Comunidad Autónoma donde se han producido más casos de tortura (62) y se han tramitado más denuncias (144). ¿Qué lectura tenemos que hacer ante estos números, que han aumentado el número de casos o que cada vez se denuncian más?
- En Cataluña existe un movimiento social mucho más activo que en el resto de España y esto hace que el número de denuncias sea más alto. Podemos comparar los sistemas de prisiones entre Cataluña y el resto de España. En Cataluña hay 13 prisiones sobre un total de 77 en España, hay 65.000 prisiones repartidos por todo el país de los cuales 9.000 están en Cataluña. Pero una de las diferencias específicas del sistema catalán según últimas informaciones que he recibido que datan del 2005, es que en las prisiones catalanas se utilizan en exceso y de manera inapropiada los medios de coacción.
- ¿Hasta que punto existe cierta impunidad a la hora de sancionar estos medios de coacción inapropiados que usted menciona?
- El Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo ha establecido unos criterios muy claros de cómo se debe realizar una investigación efectiva para poder hacer estas denuncias. Por ejemplo, que la institución que investigue a la persona que ha perpetuado una sanción sea distinta a la institución a la cual pertenece esa persona. Deber tener una resolución rápida y todos los agentes tienen que tener una etiqueta que les identifique. La dificultad reside en la aplicación de estos criterios. Pero también existe una dificultad mayor. Y es que en el momento en que un agente de policía es acusado y condenado por malos tratos y por tortura, es inmediatamente protegido por sus compañeros y por la institución a la que la pertenece hasta llegar a plantearse indultos e, incluso, ciertas promociones como pudimos ver recientemente en un caso en la policía local de Granada. Hay que plantear un cambio de cultura en este sentido, y eso es mucho más complicado.
- En las jornadas de prevención de la tortura que tienen lugar estos días en Barcelona se presentará otra cifra bastante negativa. En el periodo que va del año 2000 al 2007 se han producido en España 529 muertes bajo custodia. ¿Otro problema difícil de dirigir?
- Es un número difícil de asimilar, aunque se encuentre en la media de otros sistemas penitenciarios europeos. En cierto modo, también viene provocado por el hecho que en el sistema español existan muchos jueces de vigilancia que se resisten a dejar libres a determinados presos por la presión que reciben de determinados medios de comunicación y la alarma social que se crea. Creo que se mantienen en prisión muchos internos que están realmente enfermos y que no deberían estar allí. También sería interesante ver, de estas 529 muertes, cuáles han sido suicidios.
- Y cuantas sanciones se han aplicado a los que hayan provocado esa muerte…
- También, por supuesto.
Diario La Vanguardia|Diario La Vanguardia