Catalunya rememora els fets de la Setmana Tràgica cent anys després

Manel Ros - Setmanari Directa núm. 146

Falta poc perquè es compleixin cent anys d’una de les setmanes més convulses que s’han viscut a casa nostra i que avui coneixem com la Setmana Tràgica. Durant una setmana, milers de persones es van revoltar contra el reclutament per anar a combatre a la guerra del Marroc. I la revolta va esclatar en forma de crema de convents i esglésies i barricades als carrers. Per aquesta raó volem parlar dels actes que s’han fet i es faran al voltant dels fets de l’estiu de 1909, però també sobre els motius i el context en els quals van succeir.

El proper 26 de juliol se celebrarà el centenari d’una de les revoltes
catalanes més populars i també més estudiades i debatudes, el que es
coneix com la Setmana Tràgica de 1909. Aquest esdeveniment, que va començar a finals de juliol i es va allargar fins el 2 d’agost, van consistir en una revolta popular contra els reclutaments forçosos per combatre a la guerra del Marroc. Centrada principalment a la ciutat de Barcelona, tot i que també es va estendre a altres poblacions, és recordada per la crema de convents i esglésies.

Per aquest motiu, durant tot aquest any, s’han estat fent i es faran diferents actes i activitats al voltant dels fets de la Setmana Tràgica.
Les activitats que s’organitzen per recordar l’esdeveniment són molts
diferents i variades entre si. A Barcelona, fins a set exposicions tractaran
d’aquest centenari. Un exemple és la iniciativa de la Xarxa de Biblioteques de la ciutat que, durant els dissabtes del mes de maig i del mes de juliol, ha organitzat un passeig pels escenaris on va tenir lloc la revolta. El recorregut passa per la Catedral de Barcelona, l’ajuntament, l’antic local de Solidaritat Obrera, la seu de la Capitania General, l’antiga presó de les Drassanes o per edificis que, encara avui, conserven les empremtes del foc que va cremar a les parets.

Per la seva banda, el mes de juny –i fins el mes d’octubre– l’Arxiu Nacional de Catalunya va presentar les imatges del seu fons fotogràfic sobre la revolta. Sobretot, s’ha donat importància a les fotografies de Josep Brangulí i Josep Maria Sagarra, testimonis únics –amb les seves càmeres– dels fets. Una de les exposicions centrals sobre aquella setmana de 1909 serà Barcelona en flames!, que es pot visitar al Castell de Montjuïc des del mes de maig i fins al mes d’octubre. La localització de l’exposició no és casual. El Castell de Montjuïc va ser el lloc on van empresonar molta de la gent detinguda durant la revolta i, també, l’indret on Francesc Ferrer i Guàrdia –creador de l’Escola Moderna i un dels protagonistes destacats de la revolta– va morir afusellat. Aquesta exposició tracta de crear un diàleg amb el propi castell a través de les seves grans fotografies.

Però, si hi ha una activitat coordinada que destaqui per sobre de les altres, és la que protagonitzen els diferents centres d’estudis de la ciutat conjuntament amb altres entitats culturals i que es va inaugurar el dilluns dia 6 de juliol. El projecte està estructurat en quatre grans blocs que es divideixen en una exposició, un cicle de conferències, els itineraris de la revolta i una publicació. El més destacat d’aquest projecte és el fet que es facin actes i conferències a molts dels barris de la ciutat per parlar de manera concreta com va afectar el barri la revolta.
Per fer-ho, han comptat amb la col·laboració i la implicació dels grups
de recerca local que existeixen a molts barris barcelonins com, per exemple, el Taller d’Història de Gràcia o el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa. Algunes de les conferències que es faran als barris de Barcelona són: La incidència de la Setmana Tràgica al Poble-Sec i les seves rodalies o La Setmana Tràgica a Sant Andreu de Palomar.

En aquest sentit, l’exposició organitzada des d’aquests grups d’estudis
locals sota el nom de La Setmana Tràgica a Barcelona. Motius i Fets inclou una vintena de plafons que expliquen els fets de 1909 d’una manera didàctica. L’objectiu de l’exposició és que sigui itinerant i vagi voltant pels diferents barris de la ciutat.

Amazics, cristians i llibertaris

Però el record dels fets de la Setmana Tràgica no només ha generat actes a Barcelona, sinó que l’esdeveniment també s’ha commemorat a altres poblacions. Una de les viles on s’ha fet un dels actes més interessants ha estat Mataró. Les Jornades de reflexió sobre la Setmana Tràgica, que van finalitzar el dilluns 3 de juliol, destaquen
perquè tenen una característica molt concreta. Els actes han estat organitzats conjuntament per l’Associació Taghrast-Espai Amazic, Cristianisme segle XXI i el Centre d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat. L’originalitat de la proposta rau en el fet que s’organitzés conjuntament entre membres de la comunitat amaziga –precisament, la llengua que parlava el poble on van enviar a lluitar els soldats espanyols fa cent anys i que va donar origen a la Setmana Tràgica–, membres de la comunitat cristiana –en aquella època afectada per la crema d’esglésies i convents– i el Centre d’Estudis Llibertaris –un dels col·lectius més actius durant la revolta.

La proposta, que va sorgir fa un any i ha anat madurant fins a oferir
aquestes jornades conjuntes, tenia la intenció de posar a debat la Setmana Tràgica en concret però alhora parlar dels fets que la van provocar en un context més ampli com podria ser l’anticlericalisme. Des de l’organització es va apostar en un primer moment pel diàleg i l’autocrítica per així poder extreure conclusions “mirant més al futur que al passat”. Quan acabi el cicle, els col·lectius organitzadors de l’acte s’han compromès a editar un informe de conclusions que es posarà a l’abast de totes les persones que hi estiguin interessades.

Per Pere Boix, una de les persones que va participar en el projecte, la
idea era mirar d’aprofitar el tema “per fer una reflexió conjunta de les persones de les tres tradicions” –llibertària, cristiana i amazic– perquè, així, cadascuna d’elles pugi ser “el record de com van viure aquests fets històrics”. No ho van fer només per recordar- ho, sinó per veure “com ens interpel·la, a nosaltres i a les nostres tradicions” a dia d’avui. I afegeixen que la història els interessa “en la mesura que ens diu coses vàlides per avui i pel futur”.

Per últim, la Setmana Tràgica també ha entrat al món de les noves
tecnologies amb l’objectiu que les persones que no es poden desplaçar a les conferències i exposicions també puguin accedir-hi de forma virtual. Per això, en una exposició virtual sobre la Setmana Tràgica (www.bcn.cat/setmanatragica), s’han reunit fotografies, bàndols, diaris, caricatures, dietaris i altres documents originals que formen una crònica documental que acosta el que va passar durant aquella setmana de l’estiu de 1909. Entre d’altres aspectes, hi podem trobar un mapa
de la ciutat de Barcelona on es veuen totes les esglésies i convents que es van cremar.

Sens dubte, la Setmana Tràgica va ser un moment important en la història de la ciutat de Barcelona. Com va declarar durant els actes de la Setmana Tràgica el director de l’Institut Català d’Antropologia, Manuel Delgado, “la història de qualsevol ciutat és la història de les seves revoltes”. I Barcelona i les seves rodalies –com es va demostrar el 1909 i diverses vegades més– no han estat cap excepció.

Cent anys de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia

Aquest any es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat el 13 d’octubre de 1909 al Castell de Montjuïc. Per promoure el coneixement del seu llegat i la seva figura històrica, també s’han organitzat diversos actes. Entre ells, les jornades organitzades
per la Federació Local de la CGT de Barcelona sota el nom "100 anys de l’assassinat d’Estat de Francesc Ferrer i Guàrdia". Les jornades –que també parlen dels fets de la Setmana Tràgica– van començar el dia 26 de març i finalitzaran el 13 d’octubre, dia de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia. A la mateixa seu del sindicat, hi haurà instal·lada una exposició
sobre la vida i l’obra del pedagog del 3 de setembre fins al 14 d’octubre.

+ INFO:
jornadesferreriguardia.blogspot.com

Extret del Setmanari Directa núm. 146