CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CatalunyaCaixa: Dipòsit 100% Natural… o Criminal?

Diumenge, 27 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“El 2010 el preu del sucre es va incrementar un 61,3% i previsiblement seguirà creixent perquè, entre altres motius, la demanda és superior a la producció. El consum de cafè continuarà creixent i, segons tots els experts, la recessió actual hi tindrà un impacte mínim. El consum de blat de moro també continuarà en ascens per causa de la demanda per al consum humà i de la seva utilització per a la producció de biocombustibles”.

Què us sembla? Un fragment d'article d'un d'aquests diaris de premsa groga de color salmó? Un trosset, pescat al vol, d'algun discurs poc profund d'algun dirigent ja sigui del FMI o de l'OMC? El locutor de “Valor afegit” o un qualsevol d'Intereconomía traduït al català? La mínima expressió de les mentides mundials en alimentació en la veu d'algun presentador d'un programa de debat seriós a la Teletrès? O el començament de la classe d'un professor d'Economia d'ESADE o de la Ramon Llull?

Res de tot això sinó tot el contrari.

La setmana passada vaig anar a remenar diners a la caixa on els tenia, una d'aquestes que ara s'anomena CatalunyaCaixa. Després de fer la cua corresponent, la noia que m'atenia em va dir que el nou director em volia parlar. Com que mai no he demanat cap préstec ni hipoteca mai no havia parlat amb el director de cap caixa ni banc. El nou cap d'oficina em va obrir la porta del seu despatx llepant, tal com toca, i després d'encaixar la mà em va fer seure a una butaca negra. Tot feia olor de net, si és que el net fa olor de res. Es va presentar i va anar per feina. Em va dir que els meus diners estaven mal invertits i que m'oferia un dipòsit que es veu que era l'hòstia. Li vaig dir que no calia que jo tenia els diners allà per no tenir-los a casa i ell va insistir que em volia explicar els avantatges dels seus nous productes (es veu que als comptes d'inversió els anomenen així). Com que jo tenia temps i una certa curiositat pel canvi de relacions amb aquest senyor ara que ja no tracten tant amb hipoteques i als desnonaments hi envien els mossos, el vaig escoltar.

Em va proposar invertir els meus diners en un dipòsit anomenat 100% Natural. I el que em va dir i llegir va ser el que heu pogut llegir al començament d'aquest article. “Es tracta d'un 'producte' que es troba en la seva segona emissió com a conseqüència de 'l'èxit' de la primera”, em va recalcar.

Ras i curt. El paio aquell m'oferia especular amb aliments com el cafè, el blat de moro i el sucre, que hi invertís i en fes pujar el preu per guanyar-hi diners a la curta. Això -no ho diu la propaganda però passa- farà impossible l'accés a aquests aliments a moltíssimes de les persones que els tenen com a base de la seva alimentació, però no passa res, si els afamats surten per la tele mai no sabrem per què tenen gana. Si han de fugir del seu país, mai no sabrem per què se'n van. I si moren d'inanició mai ningú relacionarà les seves morts amb les nostres inversions.

És evident que els meus pocs euros no faran pujar o baixar el preu de res, però la suma de pocs euros i pocs euros fa molts euros i per tant molts diners per invertir. Per això no els tindran. És capitalisme popular i no en notem les conseqüències però mata més que el terratrèmols i els tsunamis. Per la tele l'anomenaran crisi alimentària i la provoquem des d'aquí, amb la suma de les nostres pròpies petites inversions. I en el súmmum del cinisme fins i tot hi ha qui hi posa noms amb certes reminiscències ecologistes com aquest “100% Natural”...

* Jordi Martí Font és afiliat de la CGT de Tarragona i membre del col·lectiu La Tramuntana


Relacionat amb el que planteja aquest article teniu una campanya de protesta:

Desde Veterinarios Sin Fronteras, Mundubat y Coag lanzamos esta petición:

¡Basta de especular con los alimentos!

Catalunya Caixa ha lanzado un nuevo depósito financiero llamado 100% Natural. Ese curioso nombre responde a que opera con alimentos, en concreto con el maíz, el café y el azúcar. Herramientas financieras como esta contribuyen a la especulación alimentaria y al incremento desmesurado del precio de los alimentos, un incremento que tiene consecuencias para los consumidoras/es de todo el planeta pero de manera especial empuja al hambre y a la pobreza a los sectores más vulnerables de la sociedades.

La crisis alimentaria del 2008 ha vuelto con fuerza en estos meses en que los precios mundiales de los alimentos están por las nubes. La especulación alimentaria, como la que promueve Catalunya Caixa, ha sido indentificada como una de las causas más importantes de esta crisis por entidades como el Banco Mundial, la Naciones Unidas, la FAO, la Unicef o el Relator Especial para el Derecho a la Alimentación de la Naciones Unidas.

Con la comida no se juega, no se especula con ella, la alimentación es un derecho humano y debemos exigir que los mercados financieros no coticen con ese derecho como si de juguete se tratara para el lucro desmesurado de unos y el empobrecimiento de la mayoría.

Manda una carta al Director General de Catalunya Caixa desde el enlace:

http://veterinariossinfronteras.org/es/Especiales/ESPECIALCRISISALIMENTARIA2011/catalunyacaixa100natural.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció