CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Categoria: Articles opinió

Tornen les vagues

Els valors mensuals dels diferents paràmetres d’avaluació de vagues a l’estat espanyol (nombre de vaguistes, hores de vaga, vagues convocades) mostren el que ja és evident: som davant d’un canvi de cicle. Des del pic de conflictivitat assolit el 2013, on cada mes mostrava una tendència decreixent respecte el mateix mes de l’any anterior fins arribar a tocar terra el setembre de 2016, amb valors que podríem qualificar de residuals. La corba mostrava petits canvis en la seva continuïtat si coincidia un conflicte puntual en alguna empresa important (per exemple les vagues a Bus i Metro de Barcelona en certs mesos del primer semestre de 2016), però la caiguda en termes generalsera invariable.

Llegir més »

Jornades 80 aniversari Mujeres Libres realitzades del 8 al 10 de setembre de 2017

El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista.

Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s’havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles.

Llegir més »

Repressió, resposta (desobedient) i contrapoder. Reflexió per ara

Qui em coneix sap que mai he cregut en les unitats nacionals, sigui catalana, espanyola o d’altres tipus. No entraré a detallar aquest tema, ja que aquest no és l’objecte d’aquest petit article on vull reflectir una opinió estrictament personal. Però si que vull deixar constància que tota nació o societat viu partida pel conflicte entre explotadors i explotats/des. Conflicte que, per part nostra, només es resol amb la desaparició dels primers.

Llegir més »

Entrevista a Hernan Córdoba, coordinador del projecte ‘La Borda’

– Ens podries fer cinc cèntims del que consisteix aquest projecte?

La Borda (http://www.laborda.coop/) és un projecte que sorgeix dins del procés participatiu que el veïnat de Can Batlló, agrupat a la Plataforma Can Batlló és pel Barri, dugué a terme entre el 2011 i el 2013 per explorar quines eren les necessitats a resoldre d’aquest veïnat i quins projectes de base ciutadana podien venir a satisfer-les. Una d’elles, evidentment, fou la de l’habitatge. Moltes persones estàvem sent expulsades dels nostres barris, fos a cop de desnonament o de lloguers impossibles. Això ens obligà a pensar en fórmules per les quals accedir a l’habitatge, però que eradiquessin des d’un bon principi les vies tradicionals, el lloguer o la compra.

Llegir més »

Aplicacions milionàries a l’empara de la desregulació

El capitalisme de plataforma digital s’aprofita de les esquerdes legals i, en alguns casos, es disfressa d’economia col·laborativa per obtenir uns marges de benefici més grans

La transacció és fàcil, ràpida i asèptica. Acaricia la pantalla i obté allò que vol a l’instant. És menjar a domicili, un vehicle amb conductor a l’aeroport, un apartament amb vistes a Praga. La màgia la fa l’aplicació (o app), de la qual no sap gaire més que el que suggereix el logo. Es deixa endur per la senzillesa del procés i l’únic que resulta feixuc ha estat omplir el formulari amb les dades que demanava. A banda d’això, l’app no és gairebé res, un ens immaterial, una simple plataforma, discreta i d’efectes màgics. La usuària gaudeix i se sent partícip d’aquesta anomenada economia col·laborativa de la qual ha sentit parlar a tot arreu. Una categoria que suposa relacions econòmiques horitzontals, en què tant es consumeixen com s’ofereixen serveis i on l’únic paper de les app és posar en contacte les usuàries.

Llegir més »

‘Turismofòbia’ o lluita de classes?

Diu la dita que el nom no fa la cosa. I té raó. Però també és cert que les paraules poden condicionar la realitat. D’aquí que un dels principals objectius de la propaganda sigui poder imposar i generalitzar determinades expressions, conceptes, per descriure situacions, aspectes concrets de la realitat. Aquests dies ho hem vist en la manera unànime que la premsa de l’establishment i els sectors d’orde han qualificat les protestes de diversos sectors populars en contra empreses que es lucren amb el turisme massiu. Un dels qualificatius emprats ha sigut “violència” o, en algun cas, “kale borroka”. De fet, ja fa temps que massa coses que molesten s’assimilen de manera intencionada a “violència”, com ara fer pintades o tallar un carrer. Es tracta de retallar cada vegada més les accions col·lectives al marge dels minsos espais de participació que la política oficial ens deixa. Però no vull parlar ara d’això. Avui vull escriure sobre un dels altres qualificatius que els mitjans de comunicació estan difonent de manera: la turismofòbia.

Llegir més »

Entrevista a Marta Minguella, de Deixem de ser una illa – CGT Ensenyament Tarragona: ‘Organitzem-nos col·lectivament en defensa de l’ensenyament públic’

“Hem de deixar de viure de forma individual les polítiques devastadores que aplica el Departament d’Ensenyament”

Parlem amb Marta Minguella, delegada de CGT Ensenyament a les comarques tarragonines.

– Per què el nom de Deixem de seu una illa per a la secció de la CGT Ensenyament a les comarques tarragonines

És un nom descriptiu, no trobes? Significa exactament això, la necessitat de deixar de viure de forma individual aquelles polítiques devastadores que el Departament d’Ensenyament ha aplicat els últims anys. Les retallades a l’ensenyament públic i les condicions laborals cada vegada més precàries a que està sotmès el personal d’Ensenyament són un fet estructural que ens afecta a totes i l’hem de combatre col·lectivament. Només ho aconseguirem si ens ajuntem i deixem de ser una illa. Al nostre blog hi tenim la carta de presentació que ho explica molt bé:
Som un grup heterogeni de mestres i professores que tenim ganes i volem canviar l’escola, transformar-la per canviar el món. Des de la quotidianitat, amb la xarxa de complicitats que anem teixint dia a dia, amb suport mutu…Deixem de ser illes! Col·lectivitzem la lluita i els sabers professionals i sindicals!

Llegir més »

PRODERAI: Es busca professorat confident

Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegadesl’empitjoren.

Llegir més »

De la vagafòbia a la militarització

Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.

Llegir més »

És el canvi del model productiu la solució a tots els mals?

Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l’economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s’insereix, el capitalisme.

Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d’emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el “model productiu”? I, quines repercussions té per al nostre benestar?

Llegir més »

Política institucional i Vagafòbia

No és cap secret que hem entrat en una certa recuperació de l’ús de la vaga i del seu seguiment. Segons dades de la pròpia patronal CEOE, tots els indicadors del primer semestre de 2017 s’han incrementat molt respecte a l’anterior, concretament el nombre d’hores de vaga (+ 59%) i dels treballadors/es que fan (+101,6%). Això implica que la percepció social de la seva existència sigui àmplia, especialment degut a l’impacte de diverses mobilitzacions en el sector del transport (Metro TMB, Bicing, RENFE, Aeroport, taxis, telefèric).

Llegir més »

Caravana a la Frontera Sud

Què som la Caravana i qui hi ha participat?

La caravana Obrint fronteres a Melilla és la continuació de la protesta contra el que representa la fortalesa europea. L’any passat a Grècia, aquest any a la frontera sud, del 14 al 22 de juliol.

Unes 200 organitzacions d’Euskal Herria, País Valencià, Madrid, Castella – Lleó, Catalunya i Andalusia han preparat durant mesos aquesta mobilització. Si ha estat complicat moure i allotjar a les 450 persones que hem baixat a Melilla des de diferents punts de l’estat, també ha suposat un esforç consensuar accions per fer visible la vergonya del mur i la negació dels drets humans més elementals a les persones que intenten travessar-lo.

Llegir més »

Vagafòbia

Avui ens apuntem a la moda de les “fòbies”. I ho fem proposant una nova paraula, la “vagafòbia”. Designa una actitud que cada vegada és més present en els grans mitjans de comunicació i en les declaracions de la política institucional. Com el lector/lectora veurà, el seu significat és obvi i evident. Designa la por o l’odi envers les vagues de treballadors/es. Una por i un odi que es fan extensius a la capacitat de la classe treballadora a organitzar-se per ella mateixa i definir els mecanismes per a resoldre, en profit propi, problemàtiques que l’afecten: impagaments de salaris, salaris de misèria, horaris i ritmes de treball extenuants, canvis en les condicions de treball, assetjaments de diversos tipus i un llarg etcètera. De manera autònoma (és a dir, per ella mateixa i sense la mediació de tercer) i en funció únicament dels seus interessos, que són els de la immensa majoria de la població.

Llegir més »

Més enllà dels centres de treball

La base de la nostra actuació és el món laboral i la lluita sindical, però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficisd’una petita minoria.

Llegir més »

Memòria tergiversada

Les persones vivim. Actuem, fem coses i prenem actituds. Més enllà d’això, la gent pot parlar de nosaltres, construir-nos una imatge i, en la mesura en que el temps va passant, recordar-nos. En aquest procés, se’ns construeix una memòria que pot ser més o menys ajustada als fets que protagonitzem i a les aspiracions que van motivar les nostres accions.

Llegir més »

Una oportunitat per a l’acord al Metro

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona, el dia abans que es votés la petició de destitució de Mercedes Vidal al ple municipal, va fer un moviment per afavorir un millor clima d’entesa en un conflicte enquistat. Com ja és conegut, es ‘reforça’ l’equip negociador de TMB amb l’entrada de persones amb experiència en anteriors negociacions de convenis. Això, a la pràctica, vol dir el que sembla.

En paral·lel a aquesta mesura, s’estan fent més reunionsa mediació el que pot indicar un cert canvi en la línia d’actuació municipal.

Llegir més »

5 anys de contrareforma laboral: La fal·làcia de la creació d’ocupació i la regla del 3×2

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

Llegir més »

Desigualtats i drets

A l’últim Congrés de CGT celebrat entre el 17 i el 20 d’octubre de 2013 es va establir un acord sobre la base d’una ponència presentada per un col·lectiu d’afilades on es pretenia engegar un conjunt ordenat de mesures que tenien per objecte prevenir i actuar davant situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació o identitat sexual que es puguin produir el centre de treball sindical i qualsevol àmbit sindical.

Llegir més »

‘Kobane Calling’, un còmic revolucionari sobre la revolució

‘A Kobane Calling’ acompanyem a l’italià Zerocalcare en els seus viatges per Turquia, l’Iraq i Síria fins al cor del Kurdistan, travessant zones d’intens conflicte bèl·lic.

Fa dies que em tomba entre les mans un llibre especial, un llibre de còmics que trasbalsa mentre el llegeixes perquè, més enllà de la història que explica, és ple a vessar d’humanitat, de sentiments i d’emocions. I no és fàcil que això passi si, a més, allò que llegeixes i de què gaudeixes és un còmic d’un autor del voltant de l’esquerra radical italiana que explica en primera persona un viatge gens convencional, ni tal sols entre els turistes revolucionaris, a Turquia, Síria i Iraq, tres dels estats que amaguen el país objectiu del seu viatge, el Kurdistan, i concretament Kobane.

Llegir més »

La pòlvora de l’Ajuntament contra la #VagaMetro estava mullada

El passat dijous 6 de juliol, Mercedes Vidal anunciava que l’Ajuntament deixava de negociar amb el comitè de vaga de Metro i que passaven a valorar ‘altres escenaris’ a aplicar. Aquests escenaris es van traduir en tres bales que es van disparar entre el dimecres 12 i el dijous 13 de juliol. A data d’avui, sembla clar que van fer llufa.

Llegir més »

Entrevista a l’Assemblea de treballadores del Telefèric de Montjuic: ‘Volem un marc laboral que ens apropi als convenis de Bus i Metro’

“Volem un marc laboral que ens apropi als convenis de Bus i Metro”

“La suposada riquesa que aporta el turisme no es tradueix en millora salarials ni laborals per la plantilla del Telefèric”

Parlem amb les representants de l’assemblea de treballadores del Telefèric de Montjuic, empresa pública que pertany a TMB i que actualment està en una situació de conflicte amb l’Ajuntament de Barcelona per la millora de les seves condicions laborals.

– Porteu ja 3 jornades de vaga aquest any per desencallar les negociacions per un conveni digne. Ens podeu explicar quines són les vostres principals reivindicacions?

Llegir més »

Em pensava que ho havia vist tot

Em pensava que ho havia vist tot

M’equivocava.

Jo soc d’aquella generació que vam créixer sentint la veu fluixa dels nostres avis i àvies, resignada de qui ha perdut una guerra i una revolució, dir que els socialistes del final de la nostra infantesa no tenien res a veure amb els d’abans. Eren anys en que la meva generació tímidament s’atrevia a trencar el miratge de la “transició modèlica”. La transició que, malgrat les cunetes plenes de sang i els poders econòmics i polítics plens d’assassins, hi havia qui exportava a Amèrica Llatina sota els focus de les càmeres. I desafiàvem aquest miratge escoltant Kortatu, La Polla i Eskorbuto i sortint als carrers contra les taxes a l’educació i la selectivitat. Ho fèiem com qui fa per primer cop una cosa per sí sol, d’adults. Molts havíem acompanyat a pares i mares a manifestacions, assemblees, tancades, etc. dels anys 1970’s. Les mateixes que democràticament, imposada la Constitució i el parlamentarisme, es van eradicar com qui no vol la cosa.

Llegir més »

Mentides comunes i antisindicalisme a la #VagaMetro

L’enfrontament que es viu a la lluita de Metro entre l’ajuntament “del canvi” i la plantilla ha passat per diverses fases durant aquest any i mig de conflicte obert, però hi ha hagut un tret en comú en tot aquest temps: l’ús intensiu d’una propaganda construïda amb mentides, mitges veritats i pensaments induïts amb la finalitat d’estigmatitzar els treballadors.

Llegir més »

Entrevista a l’històric militant llibertari Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70

‘Teníem 20 kg d’explosiu plàstic per atemptar contra Franco i el vam haver de fer esclatar abans’

En aquesta ocasió entrevistem Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70. La seva participació destacada en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l’atemptat que més a prop va estar d’acabar amb Franco.

Llegir més »

La poma enverinada de l’arbitratge a Metro

El procediment de l’arbitratge està regulat en diversos articles de l’estatut dels treballadors. Inicialment es va preveure per disputes de caire interpretatiu de clàusules de convenis col·lectius o altres tipologies interpretatives de doctrines o procediments, però sempre s’aplicava únicament si les parts hi estaven d’acord. D’ençà la reforma laboral del 2012, que va dinamitar la legislació de relacions laborals jugant a favor dels interessos de l’empresariat, la figura del laude o arbitratge cobra una especial relevància en altres tipus de supòsits i no precisament en termes positius per als i les treballadores.

Llegir més »