CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Causes i conseqüències de la pobresa infantil

Dissabte, 22 novembre, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Aquest article descriu una de les situacions més alarmants que estan passant a Espanya: el creixement de la pobresa infantil. L'article analitza les conseqüències d'aquesta pobresa, així com les seves causes, assenyalant la insuficiència dels programes que s'han desenvolupat per a resoldre aquest drama social

Una de les notícies més importants que s'han publicat aquests dies és que la pobresa entre els nens a Espanya està creixent a un ritme alarmant. Mai abans, durant el període que es defineix com a democràtic, havíem vist un creixement tan notable de la pobresa infantil. Les conseqüències d'aquesta situació són enormes, i es poden resumir en tres. Una és que la pobresa causa un menor desenvolupament intel·lectual i educacional de l'infant. L'evidència que això és així és contundent. Els nens pobres van a l'escola amb menor freqüència i el seu desenvolupament educacional és menor que el dels nens no pobres. Els nens pobres suspenen assignatures més freqüentment que els nens no pobres. Als EUA, per exemple, els primers suspenen dues vegades més que els segons, i abandonen el sistema escolar dues vegades més ia menor edat que els no pobres. Per cada any que un nen es manté en la pobresa, augmenten les possibilitats que es estany en el sistema escolar. És a dir, que a major el període del nen en pobresa, més gran és la possibilitat que estigui en la categoria de fracàs escolar. I la situació és encara pitjor, ja que com menor sigui l'edat del nen pobre, més gran és la probabilitat de fracàs escolar. La pobresa en la infància té unes conseqüències educatives molt pitjors que la pobresa en l'adolescència.

Cal saber, doncs, que la pobresa entre els nens significa un retard educacional d'un percentatge elevat (més del 20%) de la població, situació tràgica i de conseqüències molt negatives per al desenvolupament, no només econòmic, sinó -i sobretot - polític i social del país. Permetre la continuïtat d'aquesta situació (que, com veurem, és totalment previsible) és d'una enorme gravetat, ja que afecta a la qualitat de vida i benestar no només de la població pobra, sinó de tota la població del país, afectant molt negativament la seva desenvolupament social, cultural i econòmic.

Els costos en salut i benestar derivats de la pobresa infantil

La pobresa infantil té també un impacte negatiu sobre la salut de la població afectada. Les conseqüències més visibles i immediates són la malnutrició i les malalties causades per condicions ambientals i d'habitatge, amb una escassa protecció davant les inclemències climàtiques (l'absència de calefacció a l'hivern és la més comuna) i una baixa resistència a la malaltia, conseqüència de la baixa immunitat resultat de la limitada protecció i prevenció, incloent immunitzacions i vacunacions. Part de la menor participació escolar dels nens pobres es deu, precisament, a aquestes situacions.

Els nens pobres tenen més malalties que els nens no pobres. De nou, l'evidència d'això és aclaparadora. Anàlisi de la dieta diària mostren consistentment que els nens pobres tenen una dieta més insuficient que els nens no pobres. Els elements clau d'aquesta situació tenen un clar impacte en la capacitat intel·lectual (i, per tant, educativa) dels nens pobres. La seva menor atenció a les aules escolars rau, en gran part, en temes nutricionals i emotius relacionats amb la pobresa. En realitat, adonar-se d'aquest fet va forçar al govern federal dels EUA a establir un dret a la nutrició en aquell país, de manera que tot nen pobre (en realitat, qualsevol pobre) té el dret a un aliment digne (el famós Food Stamp Program, que un gran nombre de polítics del Partit Republicà vol disminuir o eliminar). Un altre problema greu de salut derivat de les condicions ambientals és la intoxicació de plom, que els nens absorbeixen de les pintures seques que contenen aquest mineral, i que abunden en el seu entorn. Aquesta intoxicació afecta el sistema nerviós, amb resultats negatius en la capacitat intel·lectual de la persona.

Problemes psicològics i socials derivats de la pobresa infantil

Una altra conseqüència negativa de la pobresa infantil és en la salut mental de les persones afectades. De nou, l'evidència és robusta. Els nens pobres tenen menys seguretat en si mateixos i pateixen depressió amb més freqüència que els nens no pobres. Tenen més ansietat i més inestabilitat emocional, amb una major probabilitat d'embarassos durant l'adolescència en el cas de les nenes, i una major disfuncionalitat en la seva relació amb altres persones de la seva edat i altres edats.

No cal dir que cadascuna d'aquestes conseqüències pot revertir, bé amb atenció a les poblacions pobres i vulnerables, bé a través de mesures que facilitin la seva sortida de la pobresa. L'enorme problema social avui a Espanya (incloent Catalunya) és que no es proveeixen les atencions personals en quantitats suficients per pal·liar el dany ni tampoc s'estan prenent les mesures per permetre que aquests nens surtin de la pobresa. En realitat, s'estan prenent mesures que incrementen aquesta pobresa.

Causes de la pobresa infantil

Abans d'iniciar aquesta reflexió es requereixen dues observacions. Una és que la situació econòmica dels nens depèn en gran mesura de la situació econòmica dels seus pares. En general, no hi ha nens pobres de pares que no ho siguin. Per aquest motiu per analitzar la pobresa dels nens calgui analitzar la pobresa dels seus pares. Aquesta obvietat queda oblidada en un gran nombre d'estudis.

I la principal causa de pobresa en la gran majoria de les famílies pobres és l'escassetat de recursos, conseqüència de la seva situació en el món del treball i en el mercat laboral. No és casualitat que els països del sud d'Europa, que tenen mercats de treball molt deteriorats, amb una elevada desocupació i una ocupació precària, tinguin també una elevada pobresa. El primer porta a la segona. Per aquest motiu una de les principals causes del creixement de la pobresa hagi estat les reformes laborals, que tenien com a objectiu, precisament, disminuir els salaris i augmentar la precarietat. La conseqüència d'això ha estat l'augment de la pobresa, incloent-hi la infantil. El cost d'aquest augment de la pobresa per al benestar de tota la població és enorme. Es pot calcular que la conseqüència de l'increment de la pobresa infantil és una reducció de ni més ni menys que del 3% del PIB, una pobresa que afecta els sectors més vulnerables de la població treballadora. La pobresa dels nens, per cert, és un atac frontal a les pensions d'un país, ja que indica una enorme infrautilització dels recursos d'aquest.

La pobresa de l'Estat del Benestar espanyol

La segona causa de la pobresa, que complementa l'anterior, és la gran pobresa de l'Estat del Benestar espanyol, tant en les transferències públiques -incloent-hi les transferències públiques a les famílies espanyoles- com en els serveis públics, com ara escoles bressol, serveis domiciliaris a les persones discapacitades, serveis socials, habitatge social, programes de prevenció de l'exclusió social, assegurança d'atur, programes d'integració en el mercat laboral o programes de formació, entre d'altres. En cada un d'aquests serveis, Espanya (incloent Catalunya) té un dels despeses públiques socials per habitant més baixos de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), molt per darrere de la mitjana. Aquests serveis ajuden a les famílies (i quan diem famílies volem dir dones) a poder compaginar la feina de familiars amb el seu projecte professional. Aquesta dificultat per integrar-se al mercat de treball -que afecta sobretot als joves ia les dones- és una altra causa major de la pobresa dels pares i, per tant, de les famílies.

Aquesta pobresa de l'Estat del Benestar és, alhora, una de les causes de l'escassa creació d'ocupació a Espanya. Aquest país té només un adult de cada deu treballant en els serveis públics de l'Estat del Benestar. Si tingués al voltant d'un de cada quatre, com és el cas a Suècia, Espanya tindria uns 3,5 milions més de llocs de treball, amb la qual cosa aconseguiríem eliminar una part significativa de la desocupació i estaríem en camí de reduir considerablement la pobresa. No cal dir que l'increment del salari mínim, dels més baixos de la UE-15, incrementaria els salaris i disminuiria la pobresa dels pares.

Una mesura molt important per disminuir la pobresa infantil és el permís de paternitat i de maternitat. A Suècia, el pare o la mare pot agafar-se un any de permís per atendre un infant, cobrant el 80% del seu salari. Als EUA s'ha calculat que aquest programa, que costaria el 2% del PIB, quedaria compensat amb el declivi de la pobresa que causaria. En un estudi recent que va analitzar l'impacte del permís de paternitat i maternitat en la pobresa infantil (citat per Steven Pressman i Robert H. Scott "Paid Parental Leave and America 's youngest Poor", en Challenge, setembre / octubre 2014), es va veure (a Austràlia, Noruega, Suècia i Finlàndia) que l'existència i el grau d'intensitat d'aquest dret podria disminuir la pobresa infantil gairebé un 50%. De nou, els països del sud d'Europa tenen aquest dret molt poc desenvolupat, amb períodes reduïts i una escassa estabilitat i intensitat del benefici.

Una darrera observació

A Espanya les esquerres han fet gran èmfasi en establir la renda bàsica com una manera de resoldre o millorar la pobresa, la qual cosa em sembla bé. Aplaudeixo el suport al desenvolupament de la Renda Bàsica (entesa com a tal, i tal com es fa al País Basc, programa diferent al que s'anomena salari ciutadà). Ara bé, garantir una renda mínima d'inserció al ciutadà l'ajudarà, però no eliminarà la pobresa, ja que la renda bàsica, a fi de ser acceptada per la població, implica una quantitat relativament menor, que serà insuficient per eliminar la pobresa (encara que sí que la reduirà, i molt en particular la pobresa extrema).

El que es requereix és, com han fet els països que han assolit una major reducció de la pobresa, garantir la plena ocupació, amb salaris alts i amb polítiques actives d'integració en el mercat de treball, reduint el temps de treball i facilitant la creació d'ocupació. I per a aquelles persones que no puguin treballar, aquestes haurien de rebre uns diners que els asseguri uns ingressos per sobre del nivell de pobresa, amb unes quantitats més grans que la renda proveïda en els programes de renda mínima d'inserció. Cal recuperar el valor i importància de creació de bona ocupació com una responsabilitat pública, juntament amb transferències públiques a les famílies, molt més elevades que les que avui es consideren en els programes de renda mínima. Només així desapareixerà la pobresa infantil.

*Article d´opinió de Vicenç Navarro,Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Més informació:

- WEB VICENÇ NAVARRO

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció