CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CCOO i UGT accepten el diàleg social sobre la reforma laboral, els retalls en pensions i la negociació col·lectiva

Dilluns, 1 novembre, 2010

Poc marge per a l'èxit, cap per al fracàs

La distancia entre Govern i sindicats dificulta el pacte, però una altra ruptura debilitaria el diàleg social

La crisi interna de la patronal complica encara més els possibles acords

"Si torna a fracassar, la gent dirà: Vostès per què estan allà? ", analitza Fernando Moreno, antic alt càrrec de CEOE i advocat de Cuatrecasas. Una cosa semblant pensa Rodríguez: "El diàleg social ha de donar fruits, si no, es debilita". "Ara, no és moment de pensar en el fracàs", matisa, encara que afegeix immediatament que si es dóna el cas, l'Executiu governarà, "no podem abdicar d'això".

"És necessari i urgent obrir el diàleg social", explica el secretari d'Acció Sindical d'UGT, Toni Ferrer, però el necessari és que el Govern defineixi els continguts". Probablement les matèries estan definides, el que succeeix és que tant per a UGT com CCOO, no s'ha donat el pas previ que reclamen: la rectificació en la reforma laboral. I sense això, el marge és molt estret.

Els fronts oberts són el desenvolupament de la reforma laboral -que té 15 mandats a desenvolupament-, negociació col·lectiva i canvis en el sistema de pensions. Tres punts, només tres, però amb una envergadura que porten al catedràtic de Dret Laboral Jesús Cruz Villalón a aconsellar paciència: "Seria arriscat i amb una seriosa possibilitat de fracàs abordar els tres temes alhora". Però no hi ha opció.

La reforma laboral imposa terminis al seu desenvolupament. Per exemple, abans que acabi l'any el Govern ha de tenir llest el reglament sobre els expedients d'ocupació|ús (entre ells el de reducció de jornada, el model alemany). Serà l'oportunitat per parlar sobre les causes i l'acomiadament -la polèmica previsió de pèrdues- a què s'ha referit Gómez en alguna ocasió. En el PSOE, tenen grans esperances en això. Però Creu Villalón replica: "Allà no veig possibilitat d'entrar en les causes, que és la clau. Els reglaments no poden modificar la llei".

Conscients d'això últim, tant Ramón Górriz, de CCOO, com Ferrer anuncien que ells acudiran a quantes convocatòries rebin. "Però defensarem el nostre plantejament", matisa Ferrer. "Anirem a tots els llocs, però els reglaments donen escàs marge, si no es modifiquen els elements centrals", postil·la Górriz.

Més espai ofereixen les polítiques actives d'ocupació i Treball ja té termini: febrer. "Per allà podríem començar amb sindicats i empresaris. També amb autonomies", explica Rodríguez.

"Hi ha una gran possibilitat en la regulació dels serveis públics", comparteix l'exdirector general d'Ocupació José Ignacio Pérez Infante, "no sol s'autoritza a les agencia privades de col·locació [la reforma que el reglament sigui llest abans de cap d'any]. Hi ha matèries que no s'han tocat com la formació professional a aturats i ocupats. I cal millorar la coordinació amb les autonomies. Allà sí que hi ha possibilitat que intervinguin i participin els interlocutors socials".

D'altres assignatura pendent que deixa oberta la reforma, no compta, per ara, amb el Govern: la reforma dels convenis. Abans de març, sindicats i patronal han de pactar-la, altrament Gómez actuarà. "Hi ha d'haver un text legal", explica Morenor, és possible un acord exhaustiu, però és difícil". Molt més pessimista és Creu Villalón, "tot just han començat els primers sondeigs, però una de les parts no té interlocutor [amb referència a les eleccions de CEOE] ". Els mateix opina un dels negociadors. "La patronal està instal·lada en la crisi", defensa Górriz, de CCOO.

Si hi ha alguna cosa que centrarà l'atenció en els pròxims mesos serà la reforma de les pensions. El Govern vol tenir llest el seu projecte abans de cap d'any. Les converses es troben ara en el Pacte de Toledo, on els grups polítics encara no han abordat el punt més conflictiu: el retard de l'edat de jubilació als 67 anys. El nou gabinet s'ha mostrat partidari de negociar sense aclarir si està disposat a renunciar a un punt tan polèmic com aquest. Si no ho fa -i allà té difícil trobar suport en l'arc parlamentari- de nou es trobarà davant els sindicats. I el diàleg social sumarà un nou fracàs.

>>>> Article extret de Kaosenlared. Font: Agències