CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Celebrades les Jornades de CGT “Una realitat de lluita i compromís contra la crisi del capital”

Dilluns, 29 setembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Aquest cap de setmana, dies 26 i 27 de setembre, s'han celebrat a Madrid, a la Sala de Juntes de la Casa del Reloj, les Jornades organitzades per CGT "Una realitat de lluita i compromís contra la crisi del capital", primer acte de la campanya de la Confederació contra la crisi, que s'espera culmini el 3 de desembre amb una gran mobilització a la capital de l'Estat.

L'objectiu d'aquestes jornades era iniciar un procés de debat sobre com ha d'afrontar la CGT la situació de crisi globalitzada i obrir aquest debat a organitzacions i/o col·lectius que ens puguin acompanyar en aquesta lluita, dotant-nos d'arguments i elements d'anàlisis que reforcin la resposta per part de la classe obrera als continus atacs als quals ens veiem sotmesos per part del sistema capitalista.


Les Jornades arrencaven a les sis de la tarda del divendres 27, corrent la presentació a càrrec de Jacinto Ceacero, Secretari General de CGT, i Teresa Pote, Secretària General de CGT Madrid-Castella-la Manxa, que van insistir en la idea que amb aquestes Jornades pretenem combatre la sensació que no es pot fer res contra la crisi. "CGT, com organització, té una responsabilitat que hem d'assumir", va manifestar Ceacero, per a qui el nostre sindicat té l'obligació de "estar present i aportar la seva visió combativa". La idea de base és que els treballadors no són culpables d'aquesta crisi, pel que no han de ser els que paguin les seves conseqüències. Ambdós càrrecs confederals van fer èmfasis en la necessitat d'establir un punt de trobada amb altres organitzacions per a batre'ns contra el capital des d'un front ampli, un dels objectius d'aquestes Jornades.

A continuació, va tenir lloc la taula rodona "De quina crisi parlem? I qui la pagarà?", punt de partida de les Jornades i, per tant, de tema més ampli i teòric, base a partir de la qual la crisi seria desglossada en els seus diferents aspectes a l'endemà. Va presentar la taula Helena Herrera, Secretària General de CGT Illes Balears, en la qual van intervenir Carlos Taibo (professor de la UAM), Ramón Fernández Durán (Ecologistas en Acción), Rafael Cid (periodista i escriptor) i Carlos Prieto (Universidad Nòmada).

Fernández Durán va sostenir que la crisi davant la qual estem és un cúmul de moltes crisis interrelacionades (de recursos, estatal…), en les quals ha estat clau el creixement espectacular del món financer en anys anteriors, que va coincidir amb una època d'energia barata fins a l'any 2004. En els últims temps, aquesta bombolla financera està esclatant, i en això ha influït, com no, l'alça dels preus del petroli. La crisi es va manifestar en una desconnexió entre la macroeconomia (caiguda dels preus financers i immobiliaris) i l'economia real (pujada accentuada en els preus que afecten a la gent del carrer: transport, aliments…), el que fa que qui sofreixi els efectes de la crisi sigui la classe treballadora, com sempre, malgrat que no és responsable d'aquesta crisi. Segons Fernández Durán, anem a assistir a una caiguda de les estructures del poder (estructures financeres, empreses transnacionals i estructures estatals, doncs l'Estat ha sortit en defensa de les altres dues i en patirà també els efectes). Veurem una etapa de "decreixement econòmic sense fons i sense fi". Aquest és un problema enorme que generarà grans conflictes, però que també ens proporcionarà grans oportunitats (doncs nosaltres lluitem contra aquestes estructures). "Aquest és el terreny en el qual ens haurem de moure", va concloure Durán, que en aquest aspecte es va mostrar optimista si sabem aprofitar-ho.

Rafael Cid va centrar la seva intervenció entorn de dos vectors: la crisi que surt en els periòdics (la del "centre financer mundial") i els efectes en l'Estat espanyol. Segons Cid, els EEUU entraven en recessió a principis d'aquest segle, i intentarà una fugida cap a endavant traient-se del barret una "espècie de Keynesianisme militar". No va funcionar, i ara estem davant un nou intent de colar el mateix, el que no té molt sentit, ja que ha fallat abans. Per la nostra banda, doncs, ha arribat el moment de canviar les regles del joc, però a més acabant d'una vegada per sempre amb aquesta idea que ens volen vendre que existeix un "capitalisme popular". Cid va abordar també la qüestió de l'escissió existent entre el públic i el privat, en un intent per part del poder de desmuntar el poc que queda de l'Estat del Benestar, fins al moment, de manera pràcticament impune, doncs hi ha poca contestació a la pretensió d'introduir en el públic els conceptes de màxim benefici i mínim cost. Rafael Cid va insistir també en la idea que la crisi la paguen els de sempre, "però aquesta vegada ja d'una forma paradigmàtica […]. Cal veure qui la produeïx i en quin context". Segons Cid, "anem a un nivell de control més alt i en unes condicions de vida més baixes". "Ens trobem davant altre 11-S", va concloure.

Carlos Taibo va començar el seu torn desmuntant l'estesa pretensió de comparar aquesta crisi amb el Crack del 29, doncs pensa que en aquest cas tal comparança es queda molt curta. De fet, segons Taibo, estem davant tres crisi: una crisi del capitalisme global, unes conseqüències imprevisibles d'aquesta (per exemple, el canvi climàtic) i un accentuat creixement en els preus de les matèries primeres energètiques. Avui, a més, no és com en 1929, doncs en aquest cas la crisi va més enllà de la lògica del sistema capitalista, ja que ara a més s'estan esgotant els recursos. D'aquesta situació, segons Taibo, deriven dos horitzons: anem a assistir a una "edat d'or" dels moviments emancipadors, i al mateix temps reapareixeran les polítiques totalitàries, emparades per alguns centres de poder, que es plasmaran en una dominació manu militari centralitzada per a preservar els recursos que queden per a una minoria. Les tasques que ens queden pendents en aquest escenari serien reunir les demandes principals del moviment obrer i les que es deriven d'aquesta situació global tan delicada. En aquest sentit, va suggerir a la CGT treballar per la creació d'un model de resistència en profit de la idea del decreixement econòmic, doncs hem superat els límits de recursos del planeta. Segons el professor de la UAM, "el creixement és un dels mites més establerts d'aquest sistema. Cal recelar del seu argumentari, doncs no genera cohesió social, sinó que genera una forma de vida esclava", a través de la primacia radical de la publicitat, del finançament enganyós per als que no tenen (el que els endeuta sense remei) i de la caducitat induïda dels béns que s'oferixen. Enfront d'això, "hem de proposar altre model diferent. Si no decreixem amb un projecte racional i solidari, al final hauríem de fer-lo de manera salvatge".

Carlos Prieto va coincidir en bastants aspectes amb els tres ponents anteriors. Però va incidir que, per a ell, el creixement hipertròfic del capital financer està molt lligat a una dinàmica històrica de processos intensíssims de lluita de classes. Segons Prieto, aquesta crisi està molt unida a una crisi del procés d'acumulació. La lluita contra aquest procés ha anat cauterizant-lo i limitant el seu efecte, i és per això que s'ha gaudit de certs períodes de tranquil·litat. Ara, per a Prieto, les respostes han de passar per una reconversió de les lluites (sindicals, econòmiques, socials…), que han de ser definides com una lluita política, doncs si ha arribat aquesta crisi és perquè el capitalisme no és capaç de governar a les classes. Per a Carlos Prieto, l'organització ideal de la resposta ha de partir de tres premisses. Ha de ser una pràctica postnacional, postidentitaria i postcolonial. En aquesta lluita, "la convergència dels moviments socials i els sindicats és necessària". Per a Prieto, hem de produir "col·lectivament àrees de problematicitat àmplies i amb potencial per a elaborar discursos eficaços". I això és necessari fer-lo a nivell europeu, doncs el problema és global. La tasca fonamental aquí de la CGT, segons el professor de la Universitat Nòmada, està a construir col·lectivament noves estratègies d'hegemonia que ens permetin construir el millor discurs contra la crisi per a aplicar-lo en la pràctica de les lluites.

Les ponències van donar lloc a un animat debat, que va caldre tallar una vegada depassat amb escreix el temps de disponibilitat de la sala, continuant una bona estona en la porta de l'edifici. A l'endemà, com hem apuntat, la crisi va ser desglossada en els seus diferents aspectes en diverses taules. Reproduir aquí els debats i ponències seria extensíssim. Basti dir que van ser tan intensos i enriquidors com la primera de les taules, però aquesta vegada centrant-se en aspectes més concrets. Enumerem a continuació els temes tractats i els seus ponents:

- "Crisi financera. Del ’boom’ al ’bluff’, sempre paguem les mateixes", presentat per Antonio Pérez, Secretari General de CGT-PV, en la qual van intervenir Francisco Ferrer (Col·lectiu Taifa), Javier Esquerre (Fesibac CGT), Nacho Murgui (President de la FRAVM) i Antonio Cruz (Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Madrid).

- "Crisis de drets. L'evidència del fracàs del model social capitalista", presentada per Rafael Fenoy (Secretari General de la Federació d'Ensenyament de CGT), van intervenir Rut López (Baladre), Luis Romón (Federació d'Administració Pública de CGT) i Rebeca Moreno (Membre de l'Assemblea Contra el Pla Bolonya).

- "Crisi laboral. La intensificació de l'explotació en una economia globalitzada", presentada per Bruno Valtueña (Secretari General de CGT Catalunya), van intervenir Gustavo Álvarez (Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants), Francisco Javier Palacios (Federació de Neteges i Manteniment de CGT), David Muñoz (Baladre) i Carlos Pereda (Colectivo IOÉ).

- "Crisi de Respostes. La necessitat de preparar la mobilització", presentada per Irene de la Cuerda (Secretària General de CGT Aragó i Rioja), van intervenir José Aranda (Federació de Transports i Comunicacions de CGT), Luis González (Ecologistas en Acción), Pablo Carmona (Seco/O.D.S. Madrid) i Manuel Collado (Membre de l'Assemblea de Moviments Socials de Madrid).

Èxit, doncs, d'aquestes interessants Jornades, que obren amb un excel·lent la campanya de CGT contra la crisi, donant lloc a profitosos debats i reflexions que ens seran de la màxima utilitat a l'hora d'identificar el problema, que és ja almenys la meitat del treball necessari per a resoldre'l.

Salut a tots i a totes.

Roberto Blanco, Gabinet de Premsa Confederal

Reportatge fotogràfic a:

www.cgt.org.es/spip.php?article1043

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print