Cent anys després, la vaga de La Canadenca ens assenyala el camí
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Un 5 de febrer de fa cent anys s’iniciava una de les més importants mobilitzacions obreres a territori català. Com a conseqüència de la solidaritat contra l’acom
iadament de cinc representants de la CNT a l’empresa elèctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, coneguda com ‘La Canadenca’, es declaren en vaga diverses seccions de l’empresa fins afectar-la en la seva totalitat. En poc temps, els i les treballadores d’altres empreses van seguir-ne l’exemple, arribant a ser milers de persones en vaga fins que aquesta passa a ser general i indefinida a tot Barcelona i s’escampa a altres poblacions catalanes.
Ni la repressió, amb milers de detinguts a Montjuïc, ni la declaració de l’estat de guerra, ni el temps transcorregut (44 dies) van poder véncer la determinació de la classe treballadora ni el sindicat que organitzava la revolta, la CNT. Davant la perspectiva de l’esclat de la revolució social, el govern es va veure obligat a pactar la jornada màxima de 8 hores a tot l’Estat espanyol, acceptant així una de les històriques reivindicacions obreres fins llavors.
Cal recordar que aquesta impressionant vaga es produeix només uns mesos després del Congrés de Sants de la CNT, moment en que el sindicat fa uns canvis determinants per a organitzar amb més eficàcia les lluites obreres. I on la demanda de la jornada de laboral de 8 hores es posà al centre de les reivindicacions. És l’organització, sempre, el ciment que permet construir les victòries.
Avui no mirem amb nostàlgia les fites de La Canadenca, de la CNT, sino que les llegim amb ulls pendents del temps que ens ha tocat viure. Des de la CGT ens sentim hereves, junt amb altres organitzacions anarcosindicalistes que considerem germanes, dels ideals i de l’esperit combatiu d’aquells i aquelles que ens precediren. Aquells i aquelles que moltes vegades varen perdre la vida per nosaltres.
Avui la vaga, i el potencial de revolta que sempre l’acompanya, segueix sent temuda per empresaris, governs i oligarquies. Avui mateix, França està en vaga general, convocada per diferents sindicats junt amb el moviment de les armilles grogues contra les polítiques neoliberals de Macron. El passat novembre, el sector públic de la Generalitat va encadenar diverses vagues contra les salvatges retallades socials que encara perduren. Fa un mes, la plantilla de Cacaolat va assolir els seus objectius amb una vaga indefinida contra la precarització laboral. El proper 8 de març, una nova vaga general i feminista sacsejarà el domini patriarcal i capitalista a la feina i al carrer.
Des de la CGT de Catalunya, modestament, però també amb determinació, apostem i seguirem apostant per les vagues, per estendre la seva potència, per socialitzar-les, per propagar el conflicte al territori, per establir ponts de solidaritat i combat que permetin posar a la defensiva aquest criminal sistema capitalista que no entén de persones, sino de beneficis. Cap pau social, cap domesticació, ens ha fet avançar mai com a classe.
Avui, com fa cent anys:
Visca la vaga!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Secretariat Permanent - Comitè Confederal
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya
Burgos 59 Baixos - 08014 Barcelona
Telf. 93 512 04 81 - Fax 93 310 71 10
www.cgtcatalunya.cat @cgtcatalunya
