CGT a tres dècades del part del EZLN a Chiapas
Després de 30 anys dia després de dia teixint organització, ningú dubta avui que el zapatisme com a tal ha generat, en el quotidià, una revolució desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem.
Un dia com avui fa 30 anys, un petit grup d'inconformes es van endinsar en les muntanyes de la Selva Lacandona. Allí, amb el pas del temps com aliat, en contacte amb la terra i inspirats pels pobles indígenes, es van decidir a emprendre un llarg camí, que no tenia altre objectiu que..... obrir camí.
La llegenda explica que els déus van crear a l'inici dels temps a unes dones i homes de blat de moro. Aquestes persones, les persones veritables, estaven en tot el món, sota diverses pells i es preocupaven de crear camins perquè la dignitat pogués caminar per ells. Des de llavors, cada vegada que s'ajunten aquestes persones de blat de moro, els oprimits s'esperancen i els opressors estrenyen les dents.
Avui fa 30 anys que va néixer l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional. Vam haver d'esperar (perquè el bo es fa esperar) fins a la matinada del 1 de gener de 1994, quan les companyes i companys zapatistes van decidir que era moment de parlar al món. Van pensar que era moment de convidar al món, no a recórrer el seu mateix camí, si no a començar a construir, cadascun als seus temps i a les seves maneres, un camí propi perquè la dignitat i la rebel·lia poguessin caminar-lo. I que al final de recorregut, trobem tots Democràcia Llibertat i Justícia.
L'EZLN va parlar amb veu pròpia, però moltes i molts ens vam adonar que les seves paraules eren també les nostres. Que les seves demandes i exigències eren també nostres. Que eren els nostres rostres el que s'ocultaven sota els seus passamuntanyes.
Des d'aquell gener, la petita flama de rebel·lia del zapatisme ha crescut i s'ha trobat amb altres flames en tot Mèxic amb el CNI i en el món sencer. Algunes que ja duien temps enceses, esperant que algú les respongués, unes altres que van créixer inspirades per la rebel·lia indígena. Trenta anys després d'internar-se en la Lacandona, els i les zapatistes segueixen inspirant a rebels i somniadores.
Qui formem la Confederació General del Treball (CGT) volem saludar al EZLN i celebrar els seus trenta anys construint camins. Des que es donés a conèixer la lluita zapatista la nostra flama de rebel·lia s'ha avivat apassionadament, alimentada per les esperances que els zapatistes ens transmeten. Ni més ni menys que 3 dècades evolucionant la democràcia com de per si mateix només pot donar-se aquesta per a ser transformadora, transgressiva, participativa, directa, radical.
Com assenyalava Raúl Zibechi sobre Francisco Sańtiz i Alberto Patishtán, ambdós han estat promotors d'un món nou. Després de 30 anys dia darrere dia teixint organització, ningú dubta avui que el zapatisme com a tal és capaç de generar, en el quotidià, una revolució desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem.
Companyes i companys zapatistas, la seva lluita és la nostra lluita, els nostres camins es creuen i creuaran fins que arribem a aquest món somiat per ambdues organitzacions, pels seus components, des del més petit fins a la més anciana. Un món on càpiguen molts.... cors, i en cap d'ells falti la Llibertat, la Democràcia i la Justícia.
Madrid a 17 de novembre de 2013.
Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT
http://www.cgtchiapas.org/documentacion/comunicados-cgt/cgt-3-decadas-parto-ezln