CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CGT celebra la dimissió d’Olivas com president de Bancaixa, assenyala que no és l’únic responsable del desastre i reivindica la Banca Pública

Dijous, 24 maig, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Secció Sindical de CGT a Bankia exigeix responsabilitats per la política de riscos seguida durant anys per l'entitat. La CGT va ser, al costat d'algun conseller d'IU, l'única a votar contra el SIP que va originar Bankia. El sindicat aposta per la conversió de Bankia en un Banc Públic alternatiu a la bancocracia dominant.

Per fi s'ha produït la dimissió de José Luis Olivas com president de Bancaixa. Dimissió indigna ja que es produeix després d'haver aconseguit que Bancaixa i, en la pràctica la seva Obra Social, desapareguin del mapa. No oblidem que Olivas es va veure obligat a dimitir de la vicepresidència de BFA i Bankia, al trobar-se imputat per una querella i amenaçat amb una demanda de responsabilitat social en la seva qualitat d'expresident de Banc de València, després d'haver-se anunciat la seva no renovació com conseller d'Iberdrola (300.000 euros anuals) i just abans de l'obligada Assemblea General semestral de Bancaixa.

CGT s'alegra de la sortida de tan lamentable personatge i recorda que el sindicat havia reclamat la seva dimissió en múltiples ocasions. No obstant això, és evident que la seva marxa no acaba amb el problema. Olivas és el cap visible del desastre que s'ha perpetrat contra Bancaixa, sens dubte el seu màxim instigador, però no és l'únic responsable i seria inadmissible que ara la qüestió quedés resolta només amb la seva dimissió.

Com ell mateix ha assenyalat en el seu comunicat anunciant la seva renúncia, “de forma unànime en la majoria d'ocasions, (els consellers) han aprovat les propostes que se'ls han presentat”. I és que, si el seu càrrec a Bancaixa no era de President Executiu, ha necessitat al llarg d'aquests anys de la complicitat, per acció o per abandó, de tot el Consell d'Administració, de la Comissió de Control, dels membres de l'Assemblea General, de la Direcció de Bancaixa… per a dur-nos a aquesta situació ruïnosa.

Cal recordar que CGT, més algun conseller d'Esquerra Unida, van ser els únics a votar en contra de la integració de Bancaixa en el SIP que va originar Bankia. Cal recordar que la irracional acumulació de risc en el sector immobiliari no es produeix únicament per decisions concretes promogudes des de la presidència, sinó que és fruit de la política de riscos seguida durant anys en l'entitat. Cal recordar que en el propi Consell celebrat el 21 de maig es va afirmar que en altres Caixes qui manava era el director general, just el contrari que a Bancaixa.

I és que no n'hi ha prou amb al·ludir a l'excessiva politització de les Caixes per a explicar el que ha ocorregut. Quedar-se únicament amb aquesta explicació és assumir que els polítics, o els seus representants, són uns inútils per definició i que els directius de Bancaixa eren uns mercachifles incapaços de fer valer la seva professionalitat i coneixements. I no és així. Aquí del que estem parlant és de falta de diligència en la gestió.

Per a acabar, CGT es pregunta què succeirà ara amb els directius de Bancaixa feliçment retirats després del cobrament de milionàries compensacions, amb els Consellers de Bancaixa aferrats als seus llocs en una entitat ja inexistent, integrats en una organització que menysprea als treballadors i que en el seu conjunt no té millor salut que Bancaixa en solitari…. I sobretot, quin futur espera als que sí vivim del nostre esforç diari i dedicació a l'empresa?

Des de CGT apostem per aprofundir en aquesta pretesa nacionalització de Bankia que s'ha produït, convertint a l'entitat en un Banc Públic alternatiu a la bancocràcia imperant. Un banc públic que garanteixi la continuïtat de l'Obra Social, que posi fre a l'encariment dels serveis, que fomenti la concessió de crèdits a petites i mitjanes empreses, que busqui alternatives als desnonaments, que reverteixi, en fi, en benefici real per a la societat de totes les injeccions de diners públics que s'han realitzat i realitzaran en un futur.

Secció Sindical CGT-Bankia

22 de maig de 2012

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print