CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CGT denuncia el “Tot a 100” en les cotitzacions empresarials

Dimarts, 4 març, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

" TOT A 100" A LES COTITZACIONS EMPRESARIALS
 
El BOE de l'1 de març 2014, treu un nou R.D.L., el 3/ 2014, que garanteix als empresaris, a tots, grans, mitjans i petits, que ens poden encara sobreexplotar més i a menor cost.
 
Aquest "cop de decret ", sobrepassa qualsevol límit del que és la indecència política, per endinsar-se en els mètodes mafiosos i en l'accepció més literal del terme. Amb la força de les "armes legals" (BOE) que dóna el poder, ens roben del bé públic uns 7.000 Milions d'euros en els pròxims 24 mesos, a partir de l'1 de març del 2014 fins a l'1 de març de 2016.
 
La propaganda mediàtica, venuda en els circs del parlamentarisme, al passat "debat de la nació", utilitza la mentida en presentar a la societat una "Recuperació econòmica", quan aquesta, no només és incerta (si de tota l'economia parléssim), sinó que la recuperació a que es refereixen és a la de les grans empreses (1) (transnacionals la major part) i als poderosos que dominen realment l'economia global.

Res a veure amb la condició social de les persones i les seves economies d'ocupació, rendes salarials, pensions, i de les seves condicions de vida, sanitat, educació, llibertat, justícia ...
 
La indecència es torna escarni amb la presentació de la "famosa tarifa plana -100 euros -, en les cotitzacions empresarials per les contractacions indefinides noves que es facin a partir del 28 de febrer.

El RDL 3/2014 possibilita a tots els empresaris que fiquin la mà a la caixa pública i s'apropiïn de més de 7.000 milions d'euros en els propers dos anys.
 
Els requisits per reduir les seves cotitzacions empresarials, per contingències comunes, del 23,60% sobre la base salarial, es passa a cotitzar només 100 euros mensuals, si és a jornada completa, i 75 euros si és jornada parcial d'almenys el 75% de la jornada, i 50 euros quan la jornada parcial és a mitja jornada, són tremendament trilers.
 
Es requereix que les contractacions realitzades des del 25 de febrer del 2014 fins al 31 de desembre de 2014 siguin indefinides, bé a temps complet, bé a temps parcial, i suposin un increment d'ocupació, mesurat aquest, amb la variable de l'ocupació existent en els 30 dies anteriors a la celebració del contracte. També que no s'hagin produït acomiadaments col·lectius o individuals, declarats improcedents, en els sis mesos anteriors a la data de contractació.

Aquí arriba un dels primers paranys de trilers: les empreses poden haver acomiadat a centenars, milers de treballadors/es amb anterioritat al 25 de febrer 2014 (exemples clamorosos: RTVV, Tele Madrid, Coca-Cola, Panrico, etc.) i no tindrien cap problema a contractar centenars, milers de treballadors/es a preus de saldo, tant en els salaris com en les reduccions en les seves cotitzacions empresarials a 100 euros. El període de sis mesos anteriors, comença a contar a partir del 25 de febrer 2014.

L'impuls a la creació d'ocupació (efecte crida empresarial davant el "tot a 100” que els ha normativitzat el poder polític), és una altra gran mentida. Els empresaris no realitzaran més contractacions que la quantitat de contractes que necessiten per a cobrir les necessitats de l'oferta empresarial per a la producció de béns i serveis que requereixi el mercat.

Estadísticament, així es demostra al llarg de la història del mercat laboral espanyol. És a dir, si els contractes indefinits van ascendir en el 2013 a 1.134.949 (solament el 8% de tots els contractes), són els possibles contractes que es realitzaran al llarg de tot el 2014, altres tants en el 2015 i els corresponents a dos mesos del 2016 (el temps que dura la tarifa “plana”). Aquí apareix novament l'escarni, la burla i el robatori: per cada contracte realitzat en aquest període de 24 mesos, de mitjana, l'empresari s'apropia (estalvia) 3.520 euros. Si ho multipliquem per 1 milió de contractes any, ens trobem amb l'expropiació de 7.000 milions de la caixa pública.

Aquest és el "negoci” i aquesta la recuperació dels empresaris, no dels treballadors/es que, a canvi, serem encara més i més sobre-explotats/des.

Per a tancar el cercle dues agressions encara, altra vegada més, dirigides directament a les persones assalariades: els treballadors i treballadores abonarem el nostre 4,70% en contingències comunes sense cap reducció. Els empresaris (sobretot els grans i aquells segments amb necessitat de contractacions de preus mitjos-alts), abonaran sempre 100 euros, arribant a la sense veergonya que un treballador/a amb salari anual de 26.000 euros cotitzarà 1.222 euros anuals. L'empresari solament ho farà per 1.200. A partir d'aquesta xifra les diferències s'incrementen a favor de l'empresari i empitjoren per al treballador/a.

És una estafa en tota regla, a més, amb llum i taquígrafs (BOE). La patronal aconsegueix una peça que duia anys i anys perseguint: l'abaratiment significatiu de les seves cotitzacions, és a dir, de les seves contribucions a la Caixa Pública Comuna, la de la Seguretat Social, rebaixant sensiblement els seus costos de producció.

L'estafa es redobla doncs el Servei Públic d'Ocupació, al ser reduccions directes sobre la quota patronal, i no subvencions a la contractació, no ingressa a la caixa de la Seguretat Social la diferència de cotitzacions, agreujant d'aquesta manera miserable “el problema de finançament del segment contributiu” (s'han perdut més de 3,5 milions d'afiliats/des a la seguretat social des del 2009, al costat de la baixada de salaris generalitzada, suposa menors ingressos al sistema públic), per la qual cosa s'estirarà del Fons de Reserva fins a deixar-lo minso.

Aquesta reducció brutal que s'uneix a les 17 formes de reducció en les quotes patronals, via subvencions per exemple, fins a exonerar del 100% de la quota en certs contractes de l'última Reforma Laboral, ve per a quedar-se durant molt, molt temps, i aquesta només té una data de caducitat, quan l'atur baixi del 15%. És a dir, anualment ens ficaran la mà en la caixa comuna per a robar-nos 3.500 milions.

Aquest “decretazo” ens endinsa en aquesta política d'assetjament i enderrocament que de manera calculada, freda i metòdica, el capitalisme i els seus representants polítics, vénen executant contra les classes assalariades per a reduir-nos a mera mercaderia d'usar i llençar.

Aquest sistema antisocial, antihumà, aquests poderosos i els seus representants polítics, no només mereixen el nostre menyspreu, sinó que hem de ser capaços d'acabar amb el seu sistema i amb les seves “formes de representació”.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

 
(1) Els Beneficis nets de les grans empreses de l'IBEX 35 durant el 2013, van ascendir a gairebé els 20.000 milions d'euros. Un 57% més que el 2012.

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print